‘Curial i Güelfa’, el somni adolescent de cavalleria fet realitat
Crítiques teatrals per Marta Rosella.
Magistral. És més que possible que l’adaptació teatral que Jaume Policarpo ha fet del romanç cavalleresc Curial i Güelfa haja estat una de les grandeses de la Mostra de Teatre d’Alcoi 2023, que encara no ha acabat. Molt se n’ha parlat sempre d’un altre clàssic en català com puga ser Tirant Lo Blanch, però Bambalina Teatre Practicable s’ha arriscat en aquest cas i ha estat pionera. Com ens té acostumades, no ha fallat, i ens ha fet somiar amb aquesta proposta deliciosa.
És preciós tornar a revisar l’essència d’una obra que recorda a novel·les com ara Lançalot. ‘Llegir-la’, a sobre de l’escenari, amb els ulls d’un adolescent. Com si es tractés d’un primer amor fet amb missatges de pintades de grafiti: amb les papallones a l’estómac, l’emoció pròpia de les primeres vegades, la ingenuïtat i la incertesa que van de la mà quan el final sembla inesperat.
L’adaptació de Policarpo convida a tancar els ulls i deixar-se portar: viatjar amb les seues paraules al món de dos amants, recelosos i víctimes alhora de les temeritats de l’època. Jugar amb les imatges en aquesta obra, que és pura plasticitat, que ens moldeja com a titelles entremaliades en un format enginyós i molt idoni per un públic adolescent, qui ha gaudit de valent en la representació d’aquest dijous al Teatre Salesians.
Curial i Güelfa de Bambalina Teatre Practicable són pura màgia als ulls de qualsevol espectador. Són art interactiu, palpable, una narració en història gràfica, també. Que s’escriu i es sobreescriu. Ambdós personatges, tot i ésser incompresos al seu temps, arriben amb l’empatia suficientment actualitzada als nostres dies. Per fer-nos riure amb uns passos bàsics de twerking, o per fer-nos cavalcar al galop des de la nostra butaca, caure redons al terra davant un bes inesperat o, fins i tot, emocionar-nos amb un final on el públic també n’és part. Queda més que demostrat que Curial i Güelfa és una joia que mai passa de moda, per si hi havia cap dubte. Com el primer amor a la retina i la memòria.