El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Dr. Francisco Pascual, membre de la junta directiva del Comité Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme

Dr. Francisco Pascual

Decepció generalitzada entre els sanitaris per permetre de nou fumar a les terrasses

Durant aquestes darreres setmanes hem vist publicades al mitjans de comunicació  mostres de satisfacció i al mateix temps de decepció amb respecte a la derogació per part del nou govern valencià de la prohibició de fumar a les terrasses.

             Una vegada més observem que el que per alguns és motiu de satisfacció, per a altres es motiu de decepció i preocupació, però tristament una vegada més l’economia guanya a la salut. O no?

                Cert és que aquesta mesura va entrar en vigor com una mesura més de prevenció durant la pandèmia, protecció, front al virus. Una mesura sense cap dubte lloable i saludable, tota precaució era poca.

                Algú de vostès creu que si el fum era capaç de difondre el virus, no anava a transportar els més de 6000 components derivats de la combustió del tabac, molts d’ells tòxics i en gran part cancerígens, pensem que encara que s’estiga en un lloc obert, les taules i les cadires estan prou juntes les unes de les altres, per tant la distància entre les persones es mol estreta.

                Açò inclou a qualsevol persona, majors, fumadors i no fumadors i xiquetes i xiquets, menors d’edat.

                Per aquest motiu haguera estat bé aprofitar l’ocasió per mantindré la mesura, encara que la pandèmia s’haja donat ja per acabada.

                Però una vegada que la pandèmia ha estat controlada, la restricció va desaparèixer d’algunes Comunitats Autònomes tot i que les mesures estan centralitzades en el ministeri de sanitat, malgrat que les transferències en matèria de sanitat permeten a les CC.AA. prendre decisions al respecte. En eixe sentit cada CC.AA. va decidir el que considerava més adient.

                La Comunitat Valencia va ser la única que es va resistir, el que ens omplia d’orgull a molts professionals que creiem que la salut està per damunt d’altres vicissituds, incloses les econòmiques i les polítiques. Podia lluir jo davant els meus companys de professió sobre el la feina ben feta per part de la sanitat valenciana. Doncs res, no ha estat possible.

                Sembla que finalment no hem aprés res, no ja de la pandèmia, maldita pandèmia, si no sobre els valors del ser humà.

                Quan es va prohibir fumar als bars i restaurants, els hostalers es van remoure contra la mesura, supose que hauran canviat d’opinió car ara es respira millor, es pinten menys els locals, el menjar té millor sabor i els restaurants estan plens, això si, sempre que el menjar siga bo, amb bon servei i amb amabilitat en el tracte.

                Es van perdre diners? Igual la forma d’atraure i conservar clients no és la de permetre fumar a les terrasses.

                Des del CNPT i des de diferents societats científiques, hem dement per activa i per passiva que mantingueren la mesura, però clar nosaltres defensem la salut de tots i no l’economia d’uns pocs.

                Com sempre, perdem front aquest dilema

                Si em permeten vaig a contar-los una anècdota d’aquest estiu, quan encara la restricció estava vigent. Un jove matrimoni valencianoparlant (açò és important en aquest cas), amb dos xiquets menuts, un de 3 anys i l’altre de 3 mesos, van parar a un restaurant amb terrassa de tornada a casa, necessitaven que tinguera terrassa doncs portaven també un gosset. Una vegada allí van agafar una taula, s’assentaren i un senyor (per nomenar-lo d’alguna manera) assegut al seu costat es va posar a fumar i amb el vent el fum anava cap als xiquets. El pare d’ells, amb educació, adreçant-se a ell li va dir: per favor, pot apagar la cigarreta?, anem amb xiquets i a més està prohibit fumar.

                Miren la resposta de aquesta persona: “Que eres Ximo Puig?”, per a seguidament dir:  “habrá que dejar de fumar que a estos catalanes les molesta”.  I així es va acabar la conversa, no hi va haver més rèpliques. Però l’individu en qüestió va seguir fumant.

                Aquesta és la societat que volem? Opinen vostès mateixos.

                Doncs continuen fumant, però en sa casa, encara que millor si deixen l’hàbit, per què no se si sabran que cada any moren a l’estat espanyol 54.000 persones a causa del tabac, 3000 d’elles a conseqüència del fum del demés.

                Rectificar es de savis.