El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Després d’açò, qui tornarà el temps perdut a la joventut?

"Les xiquetes i xiquets no han tingut més opció que anar de l’institut a casa. I una vegada en casa, tancar-se a l’habitació".
  • Quina via d’escap pot tenir una persona que està limitada a anar del pupitre a l’escriptori de la seua habitació? I el més fàcil ha sigut culpabilitzar els més joves de gran part del que està passant...
  • Som nosaltres qui hem de donar suport a aquestes iniciatives, lúdiques i formatives, dirigides al jovent. Perquè ara més que mai es mereixen opcions i recursos que els persistisquen evadir-se de les seues obligacions.

Imagina per un moment no haver tingut pràcticament vida social entre els 15 i els 17 anys. O entre els 17 i els 19. Haver-te limitat a anar de classe a la teua habitació. Sense caps de setmana ni festius. En acabar d’imaginar-ho, et convide a reflexionar.

Abans de res vull deixar clar que no sóc cap expert en psicologia, sociologia, o qualsevol altra branca relacionada amb la socialització de les i els joves. No obstant això, segurament com qui llig açò, he sigut adolescent i per això parlaré des de la meua experiència, que estic convençut que serà en gran part compartida.

Sembla que durant els mesos de confinament i aquesta anada i tornada de mesures restrictives els joves han estat els responsables de l’empitjorament de la situació. Als mitjans de comunicació ha estat habitual veure xiquetes i xiquets sense mascareta, reunits en grups més nombrosos del que recomanaven les autoritats i consumint alcohol.

I ací anem al de sempre. És que no són tots els joves, pensarà algú. I efectivament. Des que va començar tot açò he vist com entitats com els juniors han hagut de reduir la seua activitat a reunions online davant l’obligació de suspendre o ajornar les seues celebracions. Sense els juniors, sense confirmació, amb la prohibició de fer esport en grup i els parcs tancats per a evitar contagis les xiquetes i xiquets no han tingut més opció que anar de l’institut a casa. I una vegada en casa, tancar-se a l’habitació.

Em costa pensar com hauran sigut aquests mesos per a eixes edats en les quals els dies de dilluns a divendres són un pur tràmit per a arribar al cap de setmana i tenir l’excusa perfecta per a ajuntar-se al local, anar al parc a festejar (expressions com aquestes em fan desmarcar-me de la joventut) i passar hores amb amigues i amics fent allò que segurament als pares, en moltes ocasions, no els acaba de fer gràcia.

Sembla que la responsabilitat d’aquestes xavales i xavals s’ha multiplicat exponencialment. Quina via d’escap pot tenir una persona que està limitada a anar del pupitre a l’escriptori de la seua habitació? I el més fàcil ha sigut culpabilitzar els més joves de gran part del que està passant, mentre gent més adulta hem estat entrant a valorar certes mesures en tot moment.

Està clar que la joventut ha de complir. I crec en allò de “l'única obligació que tens és estudiar i traure el curs” però, a banda dels estudis, què més han tingut els joves aquests mesos? Entre els 16 i els 18 anys vaig tenir la sort de poder gaudir de festivals de música, festes en caseta, caps de setmana en Gandia i dies sencers entre les quatre parets del local que teníem llogat els amics. Els meus cosins, en canvi, han passat dos anys ajuntant-se de pocs en pocs, a l’aire lliure, i mirant el rellotge perquè no els pillara el toc de queda.

Per sort son moltes les entitats que han estat treballant per revertir aquesta situació, per oferir els joves eixa desconnexió que dubte molt que troben passant hores de cara a Twich o passant vídeos de TikTok. Sense anar més lluny, la setmana passada vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de fotografia a l’Espai Jove de la meua ciutat i això em va permetre veure algunes de les iniciatives que tracten d’impulsar-se des de les institucions que treballen per i per a la joventut.

No recorde que “en la meua època” ens facilitaren cap mena de tallers gratuïts ni es posara a la disposició dels més joves un espai amb atractius com un billar, un futbolí o videoconsoles. I estic segur que ho haguérem aprofitat. Les hores que vam passar als recreatius improvisats que va haver-hi en El Teler durant uns mesos no van ser poques.

Per això vos convide, lectores i lectors, que feu sabedors de totes les activitats organitzades per aquestes entitats als joves que conegueu. Potser pot paréixer insignificant, però tenim la sort de viure en una societat que compta amb gent que treballa contínuament per a enriquir la vida dels nostres joves.

Som nosaltres qui hem de donar suport a aquestes iniciatives, lúdiques i formatives, dirigides al jovent. Perquè ara més que mai es mereixen opcions i recursos que els persistisquen evadir-se de les seues obligacions i continuar formant-se com a persones. Perquè han pagat dos anys de la seua joventut que ningú els tornarà.