Dinamita

Es tracta d’El hombre de la dinamita, una biografia novel·lada d’Oskar Johannson, un dinamiter que va sobreviure a una apocalíptica explosió dins d’una mina quan, precisament ell, manipulava uns explosius a escassos cinc metres de distància. Tot i això, les marques físiques que se’n van derivar, com ara la pèrdua d’una mà i d’un ull, no van ser capaces d’aturar la voluntat de viure d’aquest home tocat per la vareta del destí. Després de retre-li un homenatge social per haver sobreviscut a la tragèdia, es retirà a una illa remota per a malviure en una espècie de sauna els darrers anys de la seua tediosa vida.

Doncs bé, al llarg d’aquest agost i inicis de setembre, amb tots els esdeveniments més histriònics que ens han acompanyat, he trobat un cert paral·lelisme amb la dinamita i la supervivència. Sabeu amb qui projecte la dinamita? I amb qui el pobre treballador afectat per l’explosió? I amb qui la resta de companys que romanen bocabadats pel terrible succés, però allunyats de la tragèdia físicament? Podeu fer les vostres travesses i, tot seguit, continueu llegint i em dieu si heu fet bingo.

A continuació enumeraré tres vergonyosos fets que ens ha deparat la realitat social i cultural de les darreres setmanes i que ens enfilaran pel camí a la solució que jo propose. De segur que coneixeu algú del vostre voltant que siga docent. Doncs bé, milers i milers de valencians (i no valencians) han hagut de suportar el pitjor estiu des que en tenen constància. Fi de curs apoteòsic, procediments d’oposicions interminables, abandonament i menyspreu institucional i, com a guinda al pastís, adjudicacions farcides d’errades que només es van culminar fa dues setmanes, amb tot allò que representa (recerca d’un pis de lloguer, noves amistats, coneixença d’un nou indret...). I a hores d’ara, canvis de lleis que afecten la qualitat de l’ensenyament. En fi, un autèntic calvari sobrevingut per una Conselleria que només té la barra de culpar el govern sortint, sense esmentar les setmanes de vacances que alguns i algunes s’agafaren en tot aquest maremàgnum educatiu.

En segon lloc, la llengua. Com tenen la poca vergonya els intel·ligentíssims dirigents d’una comunitat com la nostra de revifar el debat lingüístic, de posar en dubte la veracitat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’estudi d’un ingent nombre de filòlegs i especialistes històrics per tal d’avergonyir a tots aquells que en fem ús de la nostra llengua materna? Com poden dir aquestes barrabassades i dormir per les nits? No continuaré per aquesta via, que em recreme.

 

 

I, per últim, també vilipendien els meteoròlegs. Al·lucinant! El senyoret dirigent d’Andalusia, el popular Moreno Bonilla, no dubtà a criticar la rigorosa i necessària feina que els climatòlegs d’AEMET desenvoluparen en el seguiment de la passada DANA. Els definí com a poc professionals i balafiadors de les arques públiques quan van etiquetar d’«extremadament perillosa» la situació atmosfèrica que ha provocat, de moment, entre d’altres desastres, dues persones mortes i tres desaparegudes. Segons ell, no era el context i han alertat i espantat la població innecessàriament. Sincerament, no sé on amagar-me amb aquests personatges.

Reflexió. De veritat aquestes persones ens representen? De debò aquests polítics han de denigrar la feina minuciosa i exigent dels professionals en dites matèries? I no els ocorre res? I no reaccionem?

Bé, arribem a la possible solució del joc que us plantejava anteriorment des del meu parer. Efectivament, la dinamita la representen aquests polítics infames, incultes i irrespectuosos que arremeten a tort i a dret contra tot allò que els puga enaltir en el poder, abillats d’una càrrega explosiva sense límits i escrúpols. Els pobres desgraciats que han patit mutilacions però que sobreviuen i mantenen certa esperança d’una vida millor en l’horitzó esdevenen els ciutadans de classe baixa a qui tot el mal arribarà prompte, però se’n sortiran. I per últim, observant des de la llunyania el terrible desenllaç tenim els rics (que per cert, a Espanya cada vegada en són més, així com també augmenta el nombre de pobres) que han deixat desemparat la víctima explosiva. Coincideix amb la vostra resposta?