Disruptives

"Disruptives" és una de les paraulotes que s'utilitzen de manera habitual en el camp de la comunicació quan necessitem caracteritzar les tecnologies que la fan possible. En concret, quan volem referir-nos a alguns dels dispositius que les representen. De manera emblemàtica, estem parlant dels mòbils quan la usem.

No sé si açò ja ho he deixat per escrit ací en alguna altra ocasió, però no torneu a dir-los mai "noves tecnologies". Sí, "noves tecnologies" és una de les etiquetes que de forma habitual usem per a referir-nos a les tecnologies de la comunicació digitals. Però no són noves. Fa dècades que es troben ben incrustades en la societat i el fet de dir-los "noves" també propícia que es perda de vista un altre fet clau que condiciona les nostres existències: i és que la TECNOLOGIA, en el sentit més ample possible, està darrere de pràcticament "tot" el que forma part de les nostres vides i no només de la comunicació: un ascensor, una tomaca, la roba que portem damunt, o la composició química de l'asfalt. Tot, absolutament tot el que fem, (con)té algun nivell de mediació tecnològica.

Però tornem al mòbil i a la idea de disrupció, en el seu sentit primer "d'interrupció" que ha introduït en la nostra societat. És habitual a les notícies, però també en el nivell de la investigació científica, que es parle de les conseqüències que l'ús de la telefonia mòbil està comportant i que són ja una realitat i no una projecció de futur. Tenen conseqüències especialment entre les generacions més joves: síndromes d'abstinència, problemes d'atenció i de concentració, pèrdua de la noció de l'espai i del temps i un llarguíssim etcétera que avança un futur més apocalíptic que una altra cosa. Hem tingut fotografia, cinema, televisió, ràdio i música des de fa moltes dècades, però només en fa una (i mitja) que ho portem tot dins d'una caixeta màgica retro-il·luminada que està encesa tot el dia.

Per què interrupció? Perquè les caixetes màgiques retro-il·luminades han vingut a trencar una continuïtat de percepció del món que era estable, com apunten alguns antropòlegs, des de fa mil·lenis.

Estan convertint-nos les tecnologies de la comunicació en una societat més intel·ligent? Jo crec que pregunta es contesta ella soletes. No sé si ho sabíeu, però les xicones i els xicons ara miren les sèries, o les pel·lícules, o escolten els podcast de ràdio a "doble velocitat". Si TU, lector, t'acabes d'horroritzar significa que tens trellat (i que has has conegut un món encara tot "analògic").

Potser hauríem d'haver-los fet més cas a algunes de les persones més crítiques de les aplicacions tecnològiques que ja anticipaven tot este despropòsit en la dècada dels 1960. Però passada per alt l'advertència, i immersos en la realitat incòmoda de 2022, simplement preocupeu-vos que els vostres xiquets i xiquetes usen bé les tecnologies de la comunicació.

I si no acabeu de vore que siguen tan perilloses (perquè al cap i a la fi, a mi no em coneixeu de res i no tinc perquè tindre cap classe d'autoritat sobre el que penseu), pregunteu-vos perquè els papis i les mamis que treballen a les empreses tecnològiques de Silicon Valley (ja sabeu, el forat del món d'on venen la major parte de les "innovacions" en comunicació) porten a les seues filles i fills a "col·legis sense pantalles".