El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jordi Silvestre, regidor de transició ecològica a l'Ajuntament d'Alcoi.

Jordi Silvestre

Educació Ambiental per a l’incivisme o per al civisme

Hui 26 de gener se celebra el dia mundial de l’Educació Ambiental a tot el món. Amb motiu d’aquest dia volem fer tota una sèrie de reflexions al voltant d’aquest terme i de la seua utilitat.

Sembla que es parla de l’Educació Ambiental per primera vegada com a resposta a la problemàtica ambiental en la Declaració sobre el Medi Humà, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Estocolm, 1972). A partir d’eixe moment aquesta disciplina va evolucionant a mesura que van augmentant les inquietuds per totes les problemàtiques mediambientals i així una de les definicions més esteses d’educació ambiental es va establir en el Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient, que va tenir lloc a Moscou el 1987.

Després de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro l'any 1992, aquesta Educació Ambiental té algunes influències manifestes sobre certs canvis de plantejament, sobretot cap a la sostenibilitat. La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS són universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix, el 4, “EDUCACIÓ DE QUALITAT” i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo.

Aquest govern es va proposar, com un dels seus principals objectius, desenvolupar l’Educació Ambiental com un instrument per a formar a la ciutadania i implicar-la en els diferents problemes mediambientals i en les seues solucions, participant i decidint sobre aquests. És fonamental fer pedagogia ambiental i tractar temes tan diversos, com Sostenibilitat, Canvi Climàtic, ODS, Agenda 20-30, Reciclatge, Economia Circular i tots els problemes ambientals actuals.

Uns dels principals problemes que estem trobant-nos a la ciutat és la falta de civisme d’alguna part de la ciutadania i els problemes que generen a tota la societat. Estem parlant d’abocadors il·legals, de deixar residus fora dels contenidors i residus que no toquen anar a eixos contenidors, dels excrements dels gossos a les voreres, de les pintades a les façanes i altres infraestructures públiques i de trencar fonts, bancs per a seure's, baranes i altres. I com es solucionen aquests problemes, alguns proposen més presència policial o més càmeres de vigilància, però totes i tots sabem que eixa no és la solució.

La solució passa per una societat formada, implicada, responsable i participativa i per aconseguir-ho tenim un instrument bàsic i fonamental: l’Educació Ambiental”. Hem de ser conscients que l’educació és la millor ferramenta per aconseguir una societat respectuosa amb el Medi Ambient, amb el nostre entorn, i amb les infraestructures públiques. Si la gent no és capaç d’assimilar que determinats comportaments no tenen cabuda en la societat actual, estem perduts. Però som optimistes i positius i no deixarem de ser-ho mai i per eixa raó treballem amb campanyes de conscienciació, de col·laboració, de participació, de formació, d’implicació de la ciutadania, perquè cada vegada en siguem més i ho creguem de veritat i treballem per canviar hàbits i actituds en millora del medi ambient.

Una de les definicions que més m’agrada de l’educació ambiental és la del llibre blanc de l’Educació Ambiental que diu: “L’educació ambiental és un corrent internacional de pensament i d’acció. La seua meta és procurar canvis individuals i socials que provoquen la millora ambiental i el desenvolupament sostenible”. Aquesta definició és molt completa perquè parla d’acció i de la necessitat de tindre tota una sèrie de gestos, d’accions per a determinats problemes, dels que totes i tots podem aportar i buscar solucions. Així mateix, hem de denunciar quan veiem un vehicle depositant residus on no toca, exigir a les empreses que ens fan reformes o obres a casa que gestionen bé els residus, o quan ens canviem els grans electrodomèstics o els llits, que vaguen a parar on toquen i el mateix podríem dir de l’oli del cotxe ... O de coses més senzilles, com no tirar residus als nostres paratges i emportar-nos a casa tot el que hem dut, respectar les zones enjardinades, o les zones reforestades, respectar les voreres i les entrades de les cases i no deixar els excrements i l’orí dels gossos sense més o buidar un pis en una illa de contenidors o deixar sacs de roba o oli de cuina fora dels contenidors. Totes i tots podem aportar, sumar i millorar, perquè sempre ho hem dit, no és més neta la ciutat que més neteja, sinó la que menys embruta.

Som conscients de la gran tasca que es fa des de les escoles i la repercussió que té sobre les famílies. Un dels exemples més clars està amb el reciclatge dels residus, actualment a la nostra ciutat ja tenim la capacitat en origen, des de casa, de separar la gran majoria de residus per a poder fer el millor tractament i gestió i contribuir a una economia circular i a un millor aprofitament dels recursos naturals. A banda dels contenidors tenim un Ecoparc i un servei de recollida a domicili dels voluminosos, per tant no hi ha excusa per llançar els residus on no toca. Es pot al·legar desconeixement, és possible, però per això es fan campanyes informatives, per xarxes i mitjans de comunicació per corregir aquests comportaments.

Seguirem treballant per formar, per educar mediambientalment a la població i totes i tots podem formar part d’aquesta corretja de transmissió cap al nostre entorn i la nostra societat, en la família, en el treball, en els grups d’amigues i amics, en el veïnat, entre d’altres. Des del govern local i el Departament de transició ecològica, tot l’equip que hi formem part, dedicarem gran part del nostre temps a fer pedagogia ambiental i buscar deixar el món a les futures generacions, almenys en el mateix estat que ens l’hem trobat i si pot ser millor, elles i ells segur que ens ho agrairan.