El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

El canvi climàtic incideix més a les comarques d'interior que al litoral valencià

Mentre que des de 1948 la franja litoral ha tingut un increment tèrmic de no més de 0.5 ºC, l’interior s’aproxima a 1 ºC, i les zones altes de l’interior nord fins i tot aconsegueixen a patir un escalfament d’1.5 ºC.

Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de València i Alacant determina la variabilitat climàtica en les serres de l'interior valencià entre 1948 i 2011. Segons aquest estudi els parcs naturals de la Font Roja i Mariola haurien experimentat un increment de 2 °C en les seues temperatures estivals, fenomen que s'hauria traduït en un risc potencial per a les espècies vegetals en determinades altures muntanyoses.

Les recerques analitzen l’impacte real que el canvi climàtic (temperatures i precipitacions) ja està tenint al País Valencià des de mitjan segle passat fins hui. La seua principal aportació és l’elevat detall espacial amb què s’estan cartografiant aquests canvis, gràcies a nous mètodes que permeten aprofitar conjuntament la informació de moltes més sèries climàtiques observades.

Una important revelació és l’augment en la freqüència d’inversions tèrmiques nocturnes, relacionades amb temperatures altes o anomalies positives en els cims i vessants muntanyencs, situació que s’inverteix en les valls i plans prelitorals que queden fora de l’efecte urbà, ja que els observatoris de llarga durada se situen en la seua majoria en les valls, fins ara no s’havia pogut detectar el canvi climàtic més accelerat que s’està produint sobre les muntanyes.

Així, mentre que des de 1948 la franja litoral ha tingut un increment tèrmic de no més de 0.5 ºC, l’interior s’aproxima a 1 ºC, i les zones altes de l’interior nord fins i tot aconsegueixen a patir un escalfament d’1.5 ºC. Juny és el mes més crític, que ha passat de ser climàticament primaveral a estiuenc. Aquest mes registra un increment tèrmic de fins a 2.5 ºC en les zones més altes de l’interior, que en el cas de les màximes aconsegueix a ser de 3 ºC en Gúdar i Penyagolosa, com a cas més extrem.

Açò es tradueix en un potencial canvi bioclimàtic i vulnerabilitat de les àrees muntanyenques interiors de major valor ambiental. En aquest sentit, l’equip ha quantificat el canvi potencial que ja hauria esdevingut en els pisos bioclimàtics dependents de la temperatura, amb especial èmfasi en cadascun dels parcs naturals de la Comunitat. Els resultats indiquen una significativa regressió de la superfície englobada en els pisos bioclimàtics situats més amunt la qual cosa assenyala un risc potencial per a les espècies vegetals que depenen de les característiques climàtiques pròpies d’aquests pisos.