El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

El llibre Unes festes diferents

Paco Pascual

Paco Pascual presenta un nou llibre. Unes festes diferents. Serà el 13 d’abril, a les 19:30 h, al teatre Salesians d’Alcoi. Entrada lliure a un espectacle amb la música de La Primitiva d’Alcoi i les cançons d’Anselmo Martí i Joan Femenia, a més del teatre del grup El Celler. 

Una cultura sense mites, ni la podem considerar cultura ni res, o això diuen...

Ves a saber què seria del nostre bagatge cultural si no es sustentara en això mateix, tres veritats i quatre mites en què ens reflectim i que tothom, el tothom més immediat en el paisatge, coneix. Perquè és en ells que ens trobem comunalment, ells ens uneixen com a col·lectiu social i ens fan estimar els nostres horitzons immediats. Encara que siguen, eixos referents, més falsos que un euro sevillà furtat al Banc d’Espanya...  

Què voleu que fem si la nostra història és nostra però ens l’han negada?! Retrobar-la, sí, val! Però saps com costa això? Per més que hi haja, ara i adés, gent conscient que haja rascat, furgat i cavat amb aixaetades de coneixement en el pedregar de la desmemòria forçada, o deixada per desídia, o per l’enlluernament provocat per altres mitologies foranes i de moda, cal suar molt per fer solc en l’oblit social. I encara com que hi ha qui ho intenta a contra vent del món...! Molta d’eixa memòria curta que servem està en risc sincer de desaparició atés com ens naveguem les generacions més anyades. L’hem infantilitzada en jocs, en activitat festives, en cançons, en... I això, dins del mal, no és tampoc dolent del tot si comptem que és el moment de la jovenesa tendra, justament, quan absorbim allò que sempre estimarem netament i que anirem trenant com a fonament sobre el qual ens formarem mentre pugem en creixences, i en farem memòria, i origen i, ja veus, orgull...  Què no recordeu amb estima tot allò aprés de jovençols i de gents properes que ara teniu com a sàvies una vegada l’experiència vital vos ha allunyat d’elles? Les cançonetes, les rondalles, les...

Eixa és una de les tantes coses que ens cal agrair a Paco Pascual Soler, mestre d’escola —al col·legi Sant Roc d’Alcoi— i actiu socarrat de Cocentaina; que, atenent a la necessitat de mantenir la tradició en el temps postmodern, s’haja posat seriosament a reprendre les vies velles per tal d’ensenyar, i educar en l’estima a allò més propi, a una generació preadolescent bastant allunyada de la gana de llegir —a causa de, entre altres causes, eixa “literatura” banal d’institut i per a examen que les editorials proposen com qui va fent embotits—. Llegir hui en dia, quin atreviment; fer del vell novell, quina troballa... 

I ausades que Paco Pascual ho ha aconseguit amb el xicotet univers que ha anat llaurant, i que mirifica el nostre espai vital tot estenent-lo a l’aire que hui corre, sense cap vergonya ni recança i amb un munt d’intenció i imaginació. Els seus dos primers llibres, “El tresor de Benimassot” i “La plata de Gaianes” són una autèntica passada d’edició —d’autoedició millor dit, perquè allò que tu mateix t’edites s’endú darrere seu el més bo del tu i esdevé, per si mateix, tota una ventura!—. Amb ells, trobà un model interessant que reprén el més clàssic de la literatura juvenil “de sempre”: una colla de xicons i xicones que, a través de l’experiència (observada i imitada) dels majors, descobreix nous mons dins del propi tot viatjant a un passat d’on poaran sabers que els serviran pel demà enmig de tanta aventura com pugues imaginar, molta aventura! Només que aquesta xicalla és d’ací i és nostra i junt a nosaltres juga a créixer; són de casa mateix... Des del celler al món! 


Per coses d’aquelles felices que mai no sabràs explicar-te del tot, l’ambient curiosíssim dels bandolers valencians ha centrat aquests dos primers llibres del que ja ha esdevingut col·lecció amb previsible creixement futur... Ara, però, amb el tercer volum, el nou “Unes festes diferents”, la mateixa colla rodera afronta un nou tripijoc que et mires i dius: sí, aquesta és la bona...! Com se li nota a Paco Pascual l’experiència adquirida a partir d’obres que ja eren ben bones... I així, s’atreveix a navegar-se a través d’un món prou deixat a banda per qualsevol literaturització i que ell viu com a propi, que molt l’ha treballat des de la vessant participativa i creativa: el de la festa dels Moros i Cristians que tenim com a veritable fet diferencial de les nostres muntanyes. I, des d’ell, fixa’t tu en el joc de mans, ens fa arribar a la coneixença d’un dels personatges cabdals de la xicoteta mitologia muntanyenca: el darrer cabdill musulmà, el boirós visir al-Azraq que es fa encara capità moro a cada poble, heroi de tantes llegendes com és, l’enemic que Jaume I va témer... I ho fa des d’una precisió històrica lloable tot seguint els estudis d’entesos pastadors de tals farines, com ara Just I. Sellés. Això sí, i és cosa curiosa, ha sabut descarregar de banalitat el mite per refer l’home i el seu fet amb un historicisme que contrasta del tot, i s’acobla d’allò més bé, amb la visió imaginativa que és pròpia del conte i que el conte necessita. I ben atractiva que resulta la barreja de llegenda retriada, realitat fonamentada i ficció atrevidament lliure per atreure..., i atrapar! Un visir actiu, valent, reflexiu i conscient enfrontat amb un rei Jaume intel·ligent, estratega i pacient en lluita pel futur d’una terra que és casa i estima per l’un i cobejança i guany per l’altre... I cadascú d’ells ve acompanyat per un estol de personatges tractats amb molta cura, que traspuen vida dins d’una trama atractivíssima en què els xicots aquests no seran mers comparses, no... 

I què vos diré del llenguatge —tan deliciós com vivaç— que amera l’obra? I treballat a consciència, com ho són també les precioses làmines que l’acompanyen, obres totes elles aplaudibles de César Vilaplana, altre artista que fa pujar la condició i l’amabilitat del projecte. I del tot de recursos educatius que el mestre ha anat afegint...? Que si un glossari ben entenedor per capítol; una acurada unitat didàctica amb propostes lúdiques, recitatives, excursionistes...; i també, i encara, un seguit de preguntes referencials per fer més fonda l’exploració atrevida pel tant que la lectura atresora. Ja que la faena de llegir va fent-se, millor adobar-la perquè el fruit a collir guarde un millor regust, no creus?, això d’aprendre tant i sense exàmens!  Vaja, tot un goig per treballar com poques vegades pot fer-se un text sensat que, n’estic segur, serà ben valorat pels qui s’hi apropen o el facen apropar... 

Ah, sí..., que encara afig un curiosíssim extra enriquidor! Tot i seguint el seu costum multidisciplinar, Paco Pascual ens ofereix un cd amb músiques fetes a posta sobre textos tant vells com nous trets de mil llocs. Cançons inèdites (algunes d’elles composades per Eduard Navarro, per Bernardo Adam Ferrero i per Francisco Valor) que són cantades per gents de la categoria de Dani Miquel, Andreu Valor, Anselmo Martí, Vicent Savall, Mara Aranda, Aitana Ferrer, Ina Martí, Josep Aparicio Apa, Esther Quiles, Sara Rope, Jesús Barranco (amb Toni de l’Hostal, Mireia Tortosa i Pau Miquel), Joan Femenia, Sílvia Tàpia i els grups Distillery i Leukoners. Què en vols més? Para el cabàs... 

Quina capacitat de maniobra, l’home... I espai, que  en encantar-te, després de la presentació oficial (el Dimecres Sant, 13 d’abril de 2022, al Teatre dels Salesians d’Alcoi i amb la participació de tota una senyora banda com la Primitiva d’Alcoi; quasi res diu el paperet...), te’ls trobaràs a qualsevol plaça dels nostres pobles, ben insistents, al mateix Paco Pascual, el gran Anselmo Martí, Joan Femenia i el grup de teatre El Celler de Cocentaina, fent rodar roders i històries morocristianes en un teatret incombustible d’arrel pregona que es fa d’estimar...

La de coses interessants i variades que poden haver-hi darrere d’Unes festes diferents...

.