El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad ,

Germán Llorca-Abad 

El poder d’una imatge

No totes les imatges tenen el mateix valor d’evocació ni la mateixa capacitat d’impacte sobre les persones. La seqüència de l’asfíxia en directe de G…

No totes les imatges tenen el mateix valor d’evocació ni la mateixa capacitat d’impacte sobre les persones. La seqüència de l’asfíxia en directe de George Floyd ha provocat una reacció en cadena de proporcions mundials. Tindre la pell fosca als Estats Units multiplica les probabilitats què la policia t’acabe matant de forma arbitrària. Per desgràcia, eixe racisme no és exclusiu dels USA ni és de despús-ahir i el poder de les imatges, inclús d’eixes, és limitat.

La pregunta que em ve al cap és perquè hi ha imatges més poderoses que altres. És a dir, com és possible que haja sigut l’homicidi d’esta persona, i no la d’una altra, la que ha originat les manifestacions i les protestes. Quina és la combinació d’elements (socials, circumstancials, comunicatius...) que converteixen una imatge en icònica? No és el primer vídeo que es coneix sobre els abusos que cometen els policies ianquis, quan la persona a la que detenen és negra, hispana, o d’una altra "raça" que no siga "blanca" (per cert, això de la "raça" és un concepte inventat culturalmente que amaga, ja ho s’ho podeu imaginar, una voluntat de dominació).

L’assassinat en directe de George Floyd ha tornat a posar damunt la taula problemes que venen de molt arrere: discriminació, racisme institucional (estructural), desigualtats de classe social (perquè sí; les "classes socials" continuen existint), diferència d’oportunitats i un llarguíssim etc., que no és nou i que no hauria de provocar sorpresa. De veritat, espere que la reacció que s’està vivint genere alguna classe d’efecte i canvi perdurable, però no estic segur que siga possible. No hem de minusvalorar el fet què, a dia de hui, el President dels Estats Units siga un tarat (de la pitjor classe possible), ni que no és la primera vegada que assistim a una explosió d’emoció col·lectiva sense repercusions reals a llarg termini... i ací és on vaig, i ací és on dic, que inclús estes imatges tan poderoses no ho són tant.

Recordeu la imatge d’Aylan? [Sí, clar que la recordeu. En un sentit diferent, una imatge brutal en tots els nivells imaginables, que va resultar en una explosió de manifestacions, iniciatives solidàries, i altres reaccions immediates. Una commoció mundial que va posar damunt la taula, en este cas, un altre problema de... mmm... com era?; ah sí, discriminació, racisme institucional (estructural), desigualtats de classe social, diferència d’oportunitats i un llarguíssim etc. En este cas, a qui tenen davant les persones que intenten arribar a Europa jugant-se la vida, és un sistema injust i sense pietat, que cronifica l’esclavitud d’Àfrica i bona part d’Àsia i Amèrica del Sud per motius econòmics. S’estima que des de 2014 han mort 20.000 (vint mil) persones al Mar Mediterrani intentant arribar a la costa europea.

Les persones que entenem que les morts de George Floyd, Aylan i de qualsevol altre ser humà, són injustes, hauríem de preocupar-nos per trobar la manera de fer que les solucions arriben i es queden. És a dir, que després d’una reacció explosiva, hi haguera una repercusió en calma que duguera un canvi profund i per a sempre. M’explique: esta setmana, els faxtes d’este país (els de VOX, que són els oficials, i indirectament -perquè acorden, voten, i governen amb ells en Madrid, Andalusia, Múrcia i etc.- els del Partit Popular) han tornat a atiar el fantasma de la "invasió d’immigrants", a costa de l’aprovació de l’ingrés mínim vital.

No sé, igual és una idea boja; però possiblement la consecució de solucions a llarg plaç passe per identificar els discursos de l’odi i barrar-los el pas a les persones que els mantenen en públic.

SALUT i ÀNIMS (!)