El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons,

Jaume Brotons

El resultat de la sessió d'investidura, un espectacle de la Esquerra

En alguna de les meues opinions deia que el resultat del 28 d'Abril era molt ajustat, si teníem en compte que el President del Govern en Funcions Pedro Sánchez i la majoria de l'aparell del PSOE, no estaven disposats a rebre l'ajuda dels grups independentistas vía abstenció –ERC, JxC o Bildu- i a més si havien de negociar amb Podemos, ho feien des de la desconfiança i els precedents de 2016 no ajudaven.

Els resultats electorals de llavors i també en 2019, ja no son les majories absolutes d'antany del PSOE i del PP. Tot això com sabem va canviar arran del resultat del 20D de 2015, on es va donar per acabat el bipartidisme, amb la irrupció primer de Podemos i després de Ciutadans com a noves formacions en l'escenari polític nacional.

Per fer una mica de memòria i pensar en el que pot pasar ara si es repeteixen eleccions, en els resultats obtinguts per Sánchez el 20D de 2015 li van portar a cinc milions quatre-cents mil vots i 90 diputats, i es va plantejar des d'un principi governar amb Rivera, que era el quart en resultat electoral, amb 40 diputats i tres milions de vots, deixant per a l'últim la incorporació de Podemos, IU, Compromis etc.. que sumaven sis milions de vots i 71 diputats, amb un programa elaborat fet prácticament per CS i Ribera i assumit per Sánchez i el qual no podia ser acceptat per un partit com Podemos, per la qual cosa significava de realitzar polítiques neoliberals profundes exigides per Rivera. Allò va acabar malament i amb noves eleccions el 26J, i amb un resultat més ajustat per a l'esquerra, el PSOE va obtindre una cosa semblant i es va quedar amb 84 diputats, i Unides Podemos ( la suma de Podemos i IU) no va donar el sor-pass als socialistes i es va quedar amb 71 diputats, els que tenia i un milió menys de vots.

Això va portar a la investidura de Rajoy , no sense abans que la vella guàrdia del PSOE per a això, defenestrara a Sánchez i s'abstinguera en la votació en el Congrés, i només quan Sánchez es va mostrar davant els seus militants com el “home del canvi en el partit i fent veure que anava a realitzar vertaderes polítiques d'esquerra”, és quan va aconseguir guanyar les primàries del PSOE i després, donat suport per Unides Podemos, que va haver de fer-li veure que la “Moció de Censura al PP“ aniria cap avant, amb l'ajuda de tota l'esquerra i els partits nacionalistes, i així poder aconseguir el Govern els socialistes, situació que li va donar a Sánchez l'oportunitat de realitzar algunes polítiques socials ( pujada del SMI i alguna més), via decrets en els Consells de Ministres i així convocar eleccions per al 28 d'Abril i aconseguir un millor resultat, -123 diputats i set millons i mig de vots-, aconseguint mobilitzar a l'electorat, per a parar a l'extrema dreta i a més com es preveía, fer retrocedir a U.Podemos, -tres milions set-cents mil vots i quaranta-dos escons-.

Com deiem, Sánchez afronta la negociació per a la seua investidura, a la seua manera, mirant més a la dreta que a l'esquerra i elabora un relat de pressions i enredos cap a U. Podemos i que va en diverses direccions. Primer oferint de tot una mica, aixi, “sols un acord programàtic”, despres un “govern de cooperació”, a continuació la possibilitat de donar entrada a “membres qualificats" pròxims a U.Podems en el govern, i finalment un “Govern de Coaliació night”.

Després una vegada no conseguida la investidura, convoca als agents socials i a la societat civil, quan abans no ho havia fet, amb l'excusa d'elaborar "un programa social de govern per a la seua investidura” ( sí ho va fer U.Podem per a fer el seu programa), es vol apuntar el punt oferint-los possiblement més “fum que diners comptants”. Després parlarà amb Iglesias, i li dirà "tots em donen suport menys tú, si anem a eleccions será culpa teua, i si guanya la dreta també".

Fins i tot li parlarà que igual " Errejón es presenta" i li lleva el espai, obtenint millor resultat. L'operació "assetge i enderrocament" no solament d'Iglesias sinó d'Unides Podemos per a ocupar el PSOE tot l'espai de l'esquerra està servida. Sánchez sap des del primer dia que no hi ha possibilitat d'abstindre's la dreta, però àdhuc amb tot això, pensa governar com a Portugal els socialistes –ells sols- i és que el més important com és la “reforma laboral es negocia allí amb la dreta”. Cada vegada parla menys Sánchez i el PSOE de derogar la reforma laboral del PP i es veu clarament com Sánchez vol tindre a una comparsa amb U. Podemos i només per a investir-lo - perquè la dreta no s'absté i no li queda una altra- i després fer política també amb aqueixa dreta, aprovant lleis que agraden als poders finançers.

No solament no es conforma Sánchez amb apartar a Iglesias del Govern, sinó a més acusa als de U.Podem de falta d'experiència de govern. Que sapiem ell, Sánchez, mai a segut abans -ni ministre, ni secretari estat, ni president del govern-, però al final els ofereix carteres simbòliques, però sense poder pressupostari i per tant difícil de dur a terme cap política rellevant.

U.Podemos no es fia amb signar un acord programàtic, creu que els socialistes no compliran ni el mínim acordat, i que realitzaran polítiques neoliberals i es centraran en temes com argumentar la necessitat del “control del gast” i s'oblidaren de les “polítiques socials” que els d'Iglesias reclamen. Així que ara estem davant una situació complicada, tornar a eleccions a molts ciutadans els decebria, és ja un cansament i els votants de l'esquerra molts s'abstindran, mentre la dreta encara que dividida, reagruparà el seu vot útil i després pactarà, amb moltes possibilitats d'aconseguir el Govern si hi ha eleccions el 10 de Novembre.

La possibilitat d'una entesa entre Sánchez i Iglesias és quasi nula, donada la desconfiança històrica que es tenen i tot el que els ha ocorregut en aquests últims dies en què Sánchez ho porta tot a l'extrem i es tira tres mesos per a voler negociar la seua investidura en dos dies, i així li va, només li voten els seus i un vot més. No és el problema U.Podem, també són tots els altres fins i tot els del PNB, els criden a última hora i amb la falta que fan, i vorem que pasa en la necessaria abstenció de ERC ó Bildu al Septembre. Però és que en el fons algú li està assessorant i li diu a Sánchez “no et preocupes veuràs com tot t'ix bé”, i que al novembre agranarà en una convocatòria electoral (fins i tot les enquestes del CIS li donen suport), però igual no és així i s'arrisca que, àdhuc aconseguint guanyar i afonar més a Unides Podem –pel vot últil- no sume l'esquerra, no siga ell President i se li acabe la carrera, i se el menjaria llavors la caverna del PSOE.

Si no canvien les coses i molt, perquè Unides Podem davant la seua divisió interna sobre què fer ara, si renunciar al Govern de Coalició o no, i si escau només plantejar un acord parlamentari, -que és l'única cosa que sembla estar disposat Sánchez a negociar- o deixar anar a eleccions amb el cost que això suposa. Però si això pasa i no ja acord, per falta de voluntat de les dues parts, U.Podem perquè creu que no ha de transigir més, i Sánchez per creure que té la partida guanyada de totes maneres, tant si hi ha eleccions com si no, perquè pensa ja que ha doblegat al seu adversari i que li llevarà vots en el seu caladero, acusant-ho de no propiciar en dues ocasions un Govern de “esquerres” i per tant creu que una nova negociació, si es donara, serà sota les seues condicions i per descomptat sense U.Podemos en el Govern.

La possibilitat que es tinga que anar a les urnes és altíssima i el desastre per a l'esquerra molt possible. Els ciutadans están defraudats, enfadats amb els líders que els han tocat. Preparen les paperetes si pensen votar, és molt probable que qui no estiga desanimat per a fer-ho, l'haja de fer al Novembre.

JAUME BROTONS, VEI D’ALCOI. 31 DE JULIO DE 2019.