El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, Veí d'Alcoi

Jaume Brotons

El resultat del 28 d'abril i la artimética parlamentària

És increïble com determinats resultats electorals poden portar al bloqueig d'una situació política. I tot això a vegades per un sol vot, o un sol dip…

És increïble com determinats resultats electorals poden portar al bloqueig d'una situació política. I tot això a vegades per un sol vot, o un sol diputat. Quan van quedar establits els resultats electorals de les eleccions generals del 28 d'Abril, vam poder veure que la suma de l'esquerra en el Congrés (Psoe 123, UP 42, ERC 15, Bildu 4, Compromis 1, era de 185 diputats. I la suma de la del centre dreta tant nacional com autonòmic, eren de 165 ( 66 PP, 57 Cs, Vox 24, JxC 7, PNB 6, Navarra Suma 2, CC 2, PRC 1), total 165 escons, vint de diferència a favor de l'esquerra. Es podia dir que la mobilització enfront de l'extrema dreta havia funcionat, i l'opció progressista davant el nou parlament havia triomfat.

Per a construir majories per a formar Govern i poder superar la investidura, el candidat Sánchez, que va acceptar l'encàrrec de formar govern, i davant una impossible investidura en primera votació per majoria absoluta (176 vots), el buscar aconseguir-ho en una segona votació per majoria simple - 48 hores després en una segona sessió parlamentària, -més vots afirmatius que negatius-, doncs bé, aquesta segona votació també planteja una sèrie de situacions complexes i tot per un només vot, que deixa perplexos el com poden arribar a ser els resultats d'unes eleccions i l'aritmètica parlamentària.

D'una banda hi ha quatre diputats suspesos, un d'ERC ( Junqueras) i els altres tres de JxC (Jordi Sánchez, Rull, i Turrull), però que no han renunciat a les seues actes i per tant de moment no estan sent substituïts i així és que el Congres dels diputats es queda amb 346 escons, en lloc de 350 vots possibles. La majoria simple estaria en més vots a favor que en contra i suposant que el candidat tinguera assegurats, el següents vots: els del PSOE 123, els de U.Podem 42, els del PNB ( aquests voten a qui els donen el que demanen), el de Compromis, i el del Partit Regionalista de Cantàbria -a aquests últims ja els han donat suport els socialistes per a formar govern en la Comunitat-, sumen 173, és a dir la meitat justa dels 346 vots actualment possibles en el Congrés dels Diputats, els altres 173 que queden i sempre que com diem no renuncien a l'acta els diputats suspesos pel “procés”, després són tots els altres, i si com diuen els seus representants, els diputats de PP, Cs, CC, Vox, Navarra Suma, ERC , JxC i Bildu voten en negatiu, perquè Sánchez no aconsegueix l'abstenció de PP o CS, i d'altra banda no negocia res amb els independentistes o amb Bildu, i ha deixat fora dels governs de Navarra a la dreta i també a Canàries a Coalició Canària, amb el que el vot negatiu d'aquestes dues formacions està servit, si tot això portara a un vot negatiu de la resta, serien altres 173 escons, és a dir empat, i amb un empat la investidura de Sánchez no ix.

Si la postura de Sánchez del no voler donar entrada en el seu Govern a Unides Podem, al menys com volen els d'Iglesias, que ja han vist aquest últim any com en el Govern de la moció de censura de Sánchez , se signe un programa i al menys durant el temps de durada d'aqueix Govern i abans de convocar eleccions no es va complir res o quasi res, excepció de la pujada del SMI i poc més, o com en habitatge, que s'acordava posar un sostre al preu del lloguer i en la reforma de la llei d'habitatge ni es va complir els pactes i clar no es fien els d'Iglesias, sinó estan en el Consell de Ministres per a lligar curt als socialistes.

D'altra banda sí a ERC no se li promet algun tipus de diàleg, o amnistia als presos una vegada es conega la sentència, previsiblement dura del Tribunal Suprem, i així mateix i òbviament el no voler haver de parlar res amb Bildu, i més volent aquests obrir un altre ”procés” al País Basc i el tema dels presos, perquè si tot això es manté tancat, la possibilitat de convocar eleccions generals noves és molt possible.

És veritat que fa l'efecte que tot és “una escenificació cara a les negociacions” que s'estiguen duent a terme, sobretot entre Sánchez i Iglesias, però si el candidat no vol ni un vot d'ERC ni de Bildu i aquests ni tan sols sé abstenen, i tots els altres s'obstinen a votar en contra, es pot arribar a aqueix empat a 173 vots, que no superaria la investidura. No sabem quant hi ha de les amenaces de Sánchez d'eixir en la primera sessió d'investidura, “investit”, després de la primera votació que es perda al no aconseguir la majoria absoluta i anar a la segona per majoria simple ( de més vots afirmatius que negatius), i si aquesta no ix, per el vot en contra o abstenció de U.Podem sino entren al Govern, i com per un altra part ha declarat el president del govern en funcions, no voler esperar dos mesos perquè es nomene una altra vegada candidat, per part del cap de l’Estat- el Rei- i tornar-ho a intentar al setembre. O si tot és una bravunocada per a intimidar als d'Unides Podem.

Però si passa tot això i anem a eleccions, uns perdran -l'esquerra encara que quede el PSOE el primer, pero per el segur augment de l'abstenció i el cansament dels votants, que en aquest segment és on es desmobilitzen- i uns altres guanyaran- la suma de la dreta-, perquè hi haurà vot útil cap al PP, tant provinent de Cs com de Vox, però essencialment perquè aqueixa falta de majoria que ara tenen les dretes, en aquesta ocasió poden aconseguir-la, amb la mobilització dels seus i la desmobilització quasi segura del vot de l'adversari per a arribar al Govern.

“Facen apostes senyores i senyors”, o votació amb una majoria simple de vots, entenent-se Sánchez i Iglesias i alguns vots més -173 vots com a màxim- i amb la necessària abstenció dels independentistes o poc probable del PP o CS per a facilitar la investidura de Sánchez, o Eleccions generals al Novembre.