El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jordi Tormo,

Jordi Tormo

Isabel-Clara Simó: El Somni aconseguit

L'escriptor Jordi Tormo escriu per a ARAMULTIMÈDIA un article dedicat a Isabel-Clara Simo, desapareguda aquest dilluns 13 de gener.

La dignitat de la paraula

No hi ha dubte que Alcoi ha donat grans figures a la cultura catalana i universal. Cantants, pintors, actors, ballarins, periodistes.... ah! I escriptores com Isabel-Clara Simó. Creadores i creadors que han desenvolupat el seu treball a cavall entre Alcoi, Barcelona, Altea, Madrid, i per això també arreu del món, i que han sabut trenar els seus somnis per aconseguir que aquests s’hagen fet realitat, convertint-se en el seu treball diari, en el seu ofici, enfrontant-se dia rere dia a les adversitats pròpies a les que han de fer front els treballadors de l’art, sempre amb fermesa i amb una aclaparadora dignitat resilient davant les adversitats que el treball i la vida els han posat al davant. Isabel-Clara Simó ho ha fet amb les paraules, com a periodista, docent i escriptora.

Poca broma

Isabel-Clara Simó, la nostra benvolguda Medalla d’Or i Filla Predilecta, va aconseguir el seu somni i amb això ens va fer molt feliços a tots nosaltres. Ens ha regalat la seua paraula. Amb una trajectòria de més de 40 anys al món de les lletres ens ha deixat més de 60 llibres de tots els gèneres i temes: novel·la, relat curt, assaig, biografia, teatre... I és per això que ha esdevingut una personalitat al món de les lletres, una escriptora reconeguda i molt guardonada, una dona molt volguda per a tothom i un mite fet realitat en vida per a moltíssima gent, sobretot els que sabent-la del nostre poble ens sentíem molt orgullosos que aquesta escriptora que vivia a Barcelona fos alcoiana. Poca gent pot dir que no ha llegit Isabel-Clara Simó.

Amb uns registres tan amplis, pocs autors s’han apropat tant al públic amb un llenguatge tan acurat i, al mateix temps, tan proper. La llengua catalana li deu a Isabel-Clara Simó molt, està en deute amb ella. I nosaltres també. Gràcies a la seua obra és molta la gent que s’ha ensenyat a llegir i escriure en la seua llengua. De segur que, per alguns d’aquests motius, l’any 2017 li atorgaren el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Res més a dir

I sabeu què? Mai va oblidar els seus orígens, el nostre poble. Ho podia haver fet, sí. Amb la seua arribada a Barcelona, després d’estudiar a València i d’haver viscut a Figueres, podia haver renegat d’Alcoi, quan ja era reconeguda com una sòlida escriptora, però no, mai va defugir del seu poble i sempre l’ha reivindicat.

No fa molt em va dir: «de xicoteta vols fugir, i quan et fas gran, t’ixen llagrimetes quan veus el barranc del Cint».

 

Per Jordi Tormo

"No fa molt em va dir: «de xicoteta vols fugir, i quan et fas gran, t’ixen llagrimetes quan veus el barranc del Cint»."