El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

El Suprem ratifica la legalitat de l'estatut de l'Associació de Sant Jordi

Les eleccions del 2014 a l'Associació de Sant Jordi. Imatge d'arxiu.

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació i avala les dos sentències ja emeses sobre aquest tema per part del jutjat d'Alcoi i l'Audiència d'Alacant. L'Associació considera que així queda tancat aquest tema, iniciat amb una demanda de quatre festers l'any 2014.

És el tercer tribunal que es pronuncia al respecte. Tot va començar el 2014 quan quatre festers interposaren una demanda contra l'Associació de Sant Jordi en considerar que els seus estatuts no són legals per vulnerar el principi de democràcia interna. Un any després el jutjat 4 d'Alcoi dictamina que tant els estatuts com el sistema d'elecció de la Junta Directiva s'ajusta a dret. En 2016 l'Audiència Provincial d'Alacant rebutja el recurs dels demandants, avalant així la sentència del jutjat alcoià. I ara és el Tribunal Suprem qui rebutja aquest mateix recurs. L'auto, segons expliquen des de l'Associació de Sant Jordi, "recalca el caràcter democràtic de l'Assemblea General de l'Associació, i per tant de les seues decisions".

Els demandants qüestionaven la democràcia interna i la legalitat dels estatuts perquè l'assemblea no aplica el vot universal. Al respecte, la sala civil del Tribunal Suprem considera que "el dret de participació dels associats no imposa un determinat model de democràcia assembleària". Es compleix la llei d'associacions en configurar una assemblea com un òrgan representatiu "en el que els associats intervenen mitjançant els representants que ells mateixos trien: primers trons i majorals", la qual cosa, segons la sentència, permet "un equilibri entre els drets de participació dels associats de l'Associació de Sant Jordi en la vida associativa i la forma tradicional d'organització".

Per altra banda la demanda dels festers també reclamaven l'anul·lació de les eleccions fetes en 2014 on va eixir triada l'anterior directiva: Carlos Aracil com a president, Roque Monllor vicepresident, i Alberto Rivas i Gonzalo Abad com a vocals. Per últim també denunciaven la vulneració del dret a informació dels socis. El Tribunal Suprem considera que aquestes eleccions foren legals i no es va vulnerar el dret d'informació.