El treball d’investigació del Centre d’Estudis Contestans podria ajudar a declarar una regió de la Índia com a Patrimoni Mundial
El contacte entre el centre contestà i la India es va produir ja a 2005
El Centre d’Estudis Contestans, amb més de 50 anys de trajectòria, s’ha especialitzat, entre altres aspectes, en les pintures rupestres de les nostres comarques i d’altres parts del món. Algunes regions de la Índia concentren gran part d’aquestes pintures i el Centre d’Estudis Contestans ha fet una publicació a escala internacional per posar en valor aquestes pintures i la vida tribal. El llibre s’anomena ‘India: Arte rupestre y vida tribal en las fuentes del Río Betwa’.
Juntament amb arqueòlegs del país asiàtic, el Centre d’Estudis Contestans ha pogut investigar a les fonts del Riu Betwa. Tal com conta Pere Ferrer, president de l’entitat contestana, el llibre és “una publicació extraordinària”. Amb aquest gran treball de recerca es pretén fer un pas més per “intentar declarar tot el territori de les fonts del Riu Betwa com a patrimoni mundial”. A hores d’ara, només un abric d’aquest territori està declarat Patrimoni Mundial, però tot el territori ho podria ser, ja que té un gran valor històric, cultural i artístic.
El contacte entre el centre contestà i la India es va produir ja a 2005 i no ha sigut fins a 2019 quan el llibre ha començat a fer-se realitat. El llibre és gràcies al patrocini de l'empresa contestana, Textisol. El Centre d'Estudis Contestans està molt agraït per aquest patrocini del llibre.
Pere Ferrer indica que “la principal diferencia amb els abrics de la Comunitat Valenciana és la gran quantitat de motius que tenen els de les fonts del riu Betwa a la Índia. En la Comunitat Valenciana podem trobar 20 o 25 com a molt, i allí són centenars”. Assegura que treballar a la Índia es treballar “a escala familiar”. La feina “no està tan burocratitzada” i pots treballar de “forma més relaxada”.
En una comparació entre els antics pobladors de la India i els del nostre territori, Ferrer assegura que eren “molt diferents”, però que la seua pintura era “semblant”. La principal diferencia en la pintura era l'esquemática i els símbols, que podien variar entre territoris allunyats.