El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, Veí d'Alcoi

Jaume Brotons

Eleccions el deu de novembre

No hi ha hagut acord polític, cal preguntar-se el perquè a hores d'ara?, culpant-se els uns als altres. Però hi ha dades que ens diuen que Sánchez qu…

No hi ha hagut acord polític, cal preguntar-se el perquè a hores d'ara?, culpant-se els uns als altres. Però hi ha dades que ens diuen que Sánchez que va vetar a Iglesias, i després va oferir una entrada descafeïnada en el Govern, fins i tot amb la seua última oferta de govern de coalició, “in extremis”, una Vicepresidència sense competències, tres ministeris trets d'unes direccions generals, i davant un Iglesias molest, humiliat, quasi sense saber com reaccionar. És clar que Sánchez no va voler mai a Unides Podem en el Govern, i els enganya. Segons ell no hauria pogut dormir igual que la majoria dels espanyols. Iglesias s'assega enganyat una vegada més, però és majoret i és hora que sàpia quan li enganyen o quan no. Sánchez no podia tindre a Iglesias en el Consell de Ministres, ja eu deia Luis María Ansón periodista veterà i escriptor, la capacitat intel·lectual d'Iglesias no la té Sánchez, i segur que li haguera fet ombra en el Govern.

Ara l'esquerra va més dividida, ix a la palestra Errejón, que sempre va tindre ambicions polítiques a nivell estatal. Va perdre els congressos davant Iglesias en el partit morat, però així i tot sempre va maquinar entre bastidors. Ara addueix que es presentarà on no faça mal a l'esquerra, en els llocs on es disputen menys escons. Errejòn agrada més als poders fàctics i al PSOE, parla moltes vegades igual que els socialistes, no amaga certa simpatia amb Ciutadans, és el lider que *voldrian que hi haguera en Podemos”. Que siga un bon xic i saber-li "donar consells" des d'aqueixos poders. Sánchez li agrada, amb ell podria parlar fins i tot plantejar-li un dia tindre un bon lloc en el PSOE, que diferencia amb Iglesias, suspira Sánchez. Aconsegueix Errejón certs suports de moment i fins al tancament de les coalicions, potser el que més crida l'atenció és el de Compromis, el partit nacionalista ha sabut jugar la seua baralla, després de la garrotada de perdre tres dels seus quatre escons en el Congrés el 28 d'Abril, i ara la suma de vots que vulguen anar a Errejón, els pot beneficiar a ells, donat el poc pes que tenen els errejonejistas a la Comunitat Valenciana, i podrien millorar en un o dos escons. Els verds de Equo s'han anat també, però realment tenen poc pes electoral, i això de Podem a Múrcia estava cantant, eren clarament errejonejistas de sempre, la direcció, però no tot el seu electorat. 

Sánchez creu que amb les eleccions impulsarà el vot útil en l'esquerra i la gent tornarà on sempre va haver d'estar – el PSOE ha volgut que se li retornaren el que considera des de 2015, cinc milions de vots en mans de Podemos que eren seus- i el farà a “colp d'eleccions” si la gent no vota el que ha de votar, que no és una altra cosa que als socialistes. No pensa Sánchez que el vot de Errejón que creu que li farà mal només a Unides Podemos, està molt amortitzat, i es va anar després del Congrés morat de Vistalegre II al PSOE, a partits nacionalistes o fins i tot a l'abstenció,i ara pot eixir del espectre polític socialista. Pot ser que la gent desencantada d'un Sánchez que es enganya contínuament als seus militants, als seus interlocutors polítics, que fins i tot a l'hora de negociar un Govern, des de 28 d'abril es passa tres mesos per a veure si eleccions municipals pel mig, afebleix als altres i sobretot a U.Podem, que no crida a parlar abans de la sessió d'investidura de Juliol a ningú dels quals necessita i no solament a U.Podem, i obté un vot més que els del seu grup, es un fracàs polític i un menyspreu cap als altres, però sobretot als quals van votar el 28 d'Abril amb intenció que hi haguera un govern progressista. 

Ara perquè no s'espanten els vots més a l'esquerra del PSOE dirà en la campanya electoral que, el seu “socis preferents com fins ara és Unides Podemos”, però ell el que desitja com ho ha fet contínuament, és un pacte com el que li exigeixen els poders fàctics, i és amb la dreta amb el seu “estimat Ribera”, i ací no dubtaria a oferir-li entrar en el Govern i dormiria tranquil i practicar polítiques neoliberals. És per tot això que és difícil vaticinar si només Unides Podemos eixirà afeblit, o el PSOE també al final acaba perdent diputats i faltarà saber quants aconsegueix Errejón, i si aquesta divisió en tres opcions de l'esquerra, si suma per a tornar a tindre oportunitat de formar un govern progressista o sumen PSOE i CS i es forma un govern neoliberal en un tres i no res.

El que és clar és que s'agruparà el vot en la dreta amb el PP, a costa de Cs i la seua divisió interna i la seua falta de centralitat política, i s'afeblirà el vot de VOX. Però sobretot l'abstenció que s'aveïna serà l'enemic major de l'esquerra. El 28 d'Abril no deixarà de ser una oportunitat perduda i mentres tant molts ciutadans esperant polítiques que els afecten molt, com la derogació de la reforma laboral del PP, la Llei mordassa, el blindar les pensions, diners per a Dependència, inversions per a frenar el canvi climàtic, polítiques d'igualtat i feministes, i tantes coses més, que per l'egoisme partidista i la pressió dels poders fàctics perquè no hi haguera un govern amb Unides Podem s'ha anat al trast. 

Però els ciutadans no tenen perquè plegar-se al que els exigeixen aqueixos poders, han de participar en la vida pública i anar a votar, fins i tot i malgrat tindre uns polítics mediocres, perquè els va molt en això i no han de permetre que els obliguen a optar només a dues opcions polítiques com volen els partits del bipartidisme, una democràcia no pot ser “blanc o negre”, han de poder triar altres opcions i amb el resultat divers de les eleccions, ensenyar-se els polítics a pactar i a dialogar com en les altres democràcies europees.