El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Josep Sou, director tècnic de la Càtedra Antoni Miró de la Universitat d'Alacant

Josep Sou

Els Cicles d’Art en Alcoi. La cultura a l’abast de tothom

Exposició a la Llotja de Sant Jordi. Octubre 2016

Ha estat una aposta, i potser l’hem guanyada. En Alcoi, i amb cíclica insistència, l’art ens ve a visitar. Sí, els cicles expositius confirmen una clara voluntat d’aproximar l’art arreu la geografia local, i tenint en compte, tant la diversitat com l’abast de cadascuna de les propostes que s’hi han presentat.

Així doncs, la pluralitat de manifestacions artístiques ha estat la singular manera d’atendre, també, i amb garanties, les més diverses voluntats quant als gustos i preferències dels ciutadans. Artistes i obres de gran qualitat, també però amb diverses maneres i estils en l’abordatge del fet creatiu, han presidit, periòdicament, l’escena de la comunicació plàstica. I pensem, per això, que som una mica afortunats, i en tenim la voluntat de referir-ho per a què puga ser compartit per tothom.

I les coses, tampoc però les causes, són habitualment anònimes, ni es produeixen arbitràriament. Així, amb organització, atenció i cura, ben especialment, de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, s’han produït les nombrossíssimes exposicions que hem tingut la sort de gaudir a la ciutat, amb intenses col·laboracions amb localitats veïnes com Otos, Alacant, Muro, Cocentaina, València, i un llarg etcètera que faria massa feixuga la seua enumeració, ara i ací. Però clar està, la suma d’esforços ha beneficiat que la cultura se n’haja reeixit amb èxit i acceptació unànime, doncs l’Ajuntament d’Alcoi, en l’àrea de cultura ben especialment, la pròpia Universitat d’Alacant, la Fundació Banc de Sabadell, l’Ajuntament d’Otos, i en molt diverses ocasions també La Generalitat Valenciana, etc., han contribuït de manera generosa perquè l’interès d’aproximar les manifestacions artístiques als interessos dels ciutadans fou una realitat i una veritable fortuna compartida.

I paga la pena de dir-se que celebrem la intensitat i també la voluntat inequívoca en la convergència i entusiasme de les institucions i organismes concurrents. Però allò que més ens estimula en la vocació per al treball i la il·lusió és, sens dubte, la resposta ciutadana davant l’oferta que s’hi ha programat un any darrere d’un altre (i ja en són set cursos amb la presència dels cicles expositius a les sales de què en disposem), i que fa, aproximadament, més de cent exposicions, amb un pas per elles de més de 270.000 persones que ens han regalat amb la seua resposta generosa i complaguda. N’és per a estar ben satisfets. I a més, les exposicions han propiciat l’edició d’altres tants catàlegs que han vingut a acompanyar el fet cultural que signifiquen les manifestacions plàstiques exhibides. Doblement gratificant, així doncs, i motiu d’un cert grau de complaença. Si decisiu ha estat l’espai Llotja de Sant Jordi quant a les dinàmiques i sinèrgies afavoridores del fet expositiu, no és menys cert l’influx que ha propiciat per al creixement d’altres espais ciutadans en ares de l’increment de noves possibilitats d’exhibició, com ara El Centre Cultural, el Centre Ovidi Montllor, i fins i tot, altres espais que també han assolit en diverses ocasions mostres de tot tipus: el Centre UNESCO, l’espai Àgora, etc. No obstant això, no només les arts plàstiques han viscut un creixement en el seu desenvolupament i constància, també d’altres manifestacions culturals s’han beneficiat d’aquesta dinàmica de compromís cultural: recitals poètics, la música, conferències i realitzacions performatives de diversa consideració, han rebut l’estimulant influx d’un projecte ambiciós. sòlid i àmpliament comunitari.

I no podem deixar passar l’ocasió per a regraciar-nos per l’acollida i reconeixement formidable que els artistes, sempre i des de l’inici, han tingut en la ciutat. Ha estat un exemple de participació i d’aprofitament mutu davant la disponibilitat i calidesa de ciutadans, i de tots els artistes que han tingut a bé visitar-nos. La cultura té eixes coses, i tants d’arguments fantàstics, doncs propicia l’encontre per a la informació, o per a la formació de les persones. La cultura és un espai que afavoreix la humana identitat per al creixement de la civilitat.

Res, però, resta guanyat del tot i per a sempre. Sabem ben bé que la perseverança és l’eina principal que ens haurà d’acompanyar per fer un bon camí. O potser siga un deure inexcusable el que tenim contret.

Josep Sou

Director Tècnic. Càtedra Antoni Miró

d’Art Contemporani

Universitat d’Alacant.