El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Els valors de MasterChef

Quan jo era menut, teníem clar que els membres més valorats de la classe eren els qui sabien jugar al futbol. Era un joc molt competitiu i els qui no…

Quan jo era menut, teníem clar que els membres més valorats de la classe eren els qui sabien jugar al futbol. Era un joc molt competitiu i els qui no teníem les habilitats necessàries, senzillament no formàvem part del "grup". Segurament eixa és una de les raons per les que el futbol, en concret, ha sigut un esport que no m'ha interessat mai. I potser també el motiu pel que tinga una consideració tan negativa de la noció de "competitivitat".

El ritual era sempre el mateix. Els capitans dels equips triaven els seus jugadors d'entre tota la classe. Els qui, repetidament, no entràvem en el "joc", deixàvem que el partit seguira el seu curs dedicant-nos a altres coses. I no em malinterpreteu. A les edats de les que parle, la jovenalla només fa que imitar el que veuen en el món dels adults. És a dir, que segurament no érem responsables conscients dels nostres comportaments. Com he dit, d'aquella experiència m'ha quedat clar que el futbol és per a qui li agrade i que la competitivitat, l'eterna comparació envejosa entre les persones, és un verí que està deixant-nos, miqueta a miqueta, una societat poc solidària.

I, de nou, no em malinterpreteu. L'esforç personal, la superació, la voluntat de ser millors, són qualitats per les que totes les persones hauríem de batallar. Però són qualitats que RES tenen a vore amb la idea de "competitivitat" de la que parlava adés. Són, de fet, qualitats que es treballen individualment, però també en i des del grup. Són qualitats que tenen una dimensió col·lectiva, referencial. Sincerament, no crec que el futbol represente res de tot això. A mi em fan por les masses que es comporten amb "el seu equip" com eixams de mosques sense cervell (i no, no estic dient que "totes les persones" a les que els agrada el futbol es comporten d'eixa manera; ni estic dient que visquen l'experiència d'igual forma).

Ser persones competitives implica un nivell d'individualitat i d'aïllament senzillament insostenible, perquè deixem de "vore" a la persona que tenim al costat. Deixem de considerar-la, d'empatitzar, de solidaritzar. No sé si és que esta setmana ha sigut molt avorrida informativament (que reventen en Qatar si volen), però una de les coses que m'ha quedat en la retina ha sigut el bonegó que Jordi Cruz li va propinar a Patricia Conde en la final del programa MasterChef: "Patricia has sido una absoluta decepción". És que tot el que hi ha d'implícit en eixa frase i tot el que té de relació amb la idea nociva de la competitivitat que he descrit, em fa ganes de bossar. Més si pense que la verbalitza un mercenari, que reventa a jornades de treball maratonianes i sense cobrar als xicons que li treballen, i que està acompanyat per la néta d'un psiquiatra nazi que es deixa gravar avergonyint al seu fill pel que ella considera poc adequat.

Senyors de MasterChef, quedeu-vos amb les vostres merdes de rivalitats mal enteses i ensenyeu a les persones a sentir curiositat pels seus iguals i què visca Patricia Conde (!)