El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca,

Germán Llorca

Em cague en Déu!

Endéu! Redéu! Botobadéu! Cague’n Déu! i, per supost, em cague en Déu, la creu i el fuster que la va fer! Segurament hi ha poques llengües tan riques …

Endéu! Redéu! Botobadéu! Cague’n Déu! i, per supost, em cague en Déu, la creu i el fuster que la va fer! Segurament hi ha poques llengües tan riques com la nostra a l’hora de cagar-se en les instàncies superiors. Però per com van les coses en este país, acabaran processant i enviant a la presó a la meitat de la població valenciana.

I és que vivim en un país tan modern, en una democràcia tan madura, en un estat tan laic, que ara resulta que ens poden processar per cagar-nos en Déu; perquè suposadament estaríem ofenent sentiments religiosos. Tinc una memòria pèssima, però si no la recorde malament, la lletra del “Padre Nuestro” diu: “perdona nuestras ofensas, como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden”.

La religió, tal i com l’entenen algunes persones, és una arma de foc per disparar (en ocasions literalment) sobre tota persona que no és creient. I esta afirmació val per a qualsevol fonamentalista de qualsevol d’estos dogmes. Ara resulta que una associació d’advocats ultres i feixistes ens pot denunciar per haver ofés els sentiments de persones que creuen en sers imaginaris. I ens poden processar perquè, a més, un jutge que no hauria de ser-ho, ho estima oportú.

Un pensament al vent: jo d’eixa associació ultracatòlica (i d’altres) aplicaria el que recomana el “Padre Nuestro”. I em preocuparia més per investigar els motius pels que hi ha tants capellans als que els agrada follar-se als xiquets i com es possible que a este Papa i als que han vingut abans que ell els haja important tan poc. I em preocuparia per castigar-los en esta vida, no en la que suposadament ve després.

I no em malinterpreteu. Que cadascú crega en el ser inventat que vulga: Déu, Alà, Vixnu, Thor, la Capitana Marvel, el Pare Noel, o el Ratoncito Pérez; però que ens deixen a la resta de pobres descreguts viure tranquils.

Les societats van començar a evolucionar en la manera moderna i com les entenem en l’actualitat quan es va deixar de confiar en supersticions a l’hora d’organitzar les coses de la  vida. I això implicava donar-li llibertat de pensament a la gent. Una persona supersticiosa és altament influenciable i això els pastors de totes les religions ho tenen claríssim: “fill meu, fes el que dic, però no faces el que faig”.

Jo em quede amb les lleis per a l’escepticisme del científic Carl Sagan. Algú em dirà que sóc un utòpic, però crec que són infinitament més inclusives, respectuoses i tolerants amb totes les formes de pensar que qualsevol dels credos religiosos del planeta.

I, PER CERT, fora ja la casella de l’església de la declaració de la renda. Ni eixa ni la de cap altre dogma que base la seua raó de ser en la suposada existència de sers de fantasia.

 

Germán Llorca