El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

En el costat correcte de la foto

L’ús de fotografies que il·lustren un temps antic, la Història, és freqüent en les classes de comunicació. El poder de les imatges per a evocar i sintetitzar "sentit" és enorme i als alumnes els agrada que els obrin una finestra al passat. Tot i haver canviat profundament la naturalesa que els atribuïm a les imatges, el s. XXI encara és capaç de produir-ne de molt potents.

En línies generals, la invenció de la fotografia i, a partir d’ella, del cinema i la imatge en moviment, va suposar una nova manera d’interactuar amb la realitat. Esta tecnologia de "registre" hauria de crear amb el temps una espècie d’iconosfera, és a dir, un univers icònic de referències visuals omnipresents que recullen i preserven aspectes del passat per a les generacions futures. Això també ho feia la pintura des de temps remots, però la capacitat de producció i reproducció de les càmeres hauria de suposar un abans i un després.

Un bon amic, que llig amb paciència els articles que escric, em va dir que m’havia equivocat dient-li malparit a Santiago Abascal; perquè no era propi de mi utilitzar eixe vocabulari. Vaig intentar explicar-li que, no només no m’havia equivocat, sinó que m’havia quedat curt. De fet, hui, em reafir-me i m’agradaria afegir a la llista (de malparits) al senyor Ortega Smith. I em direu, i què té això a vore amb la pel·lícula de les fotografies que ens has contat? Ho sabreu ara de seguida; fixeu-vos en les que he seleccionat per a vosaltres:

 

1. L’any 1957, Dorothy Count es convertia en la primera dona afroamericana admesa en una escola exclusiva per a blancs a la ciutat nordamericana de Charlotte, a l’estat de Carolina del Nord. El col·legi era el Harding High School Harry. Val a dir que, després d’alguns dies d’assetjament per part dels alumnes i del professorat, Dorothy va haver de deixar l’escola. En quin racó de la foto voldríeu haver eixit? Davant, o formant part de la colla d’imbècils de darrere?

 

2. L’any 2015, la reportera hongaresa Petra László es convertia en la protagonista del seu propi reportatge. Mentre gravava l’arribada desesperada a la frontera d’Hongria de les persones que fugien de la guerra de Síria, no va tindre millor idea que fer-los la traveta (zancadilla) i patejar a algunes d’elles. Què voleu que vos diga? Després va al·legar que ella "no és racista"... però, quina part de la imatge és la que vos genera més repugnància?

 

3. L’any 2019, un malparit "nega" a Nadia Otmani, Presidenta de l’associació de dones musulmanes Al Amal, que va quedar paraplègica, víctima de la violència masclista. NO OBSTANT, la PUTA VERGONYA* més gran d’esta imatge, i de la seqüència gravada, no és la del filonazi "negant", és que no és a Ortega Smith a qui intenten tranquilitzar i traure de la sala per escampar dia sí i dia també el seu discurs d’odi, sinó que és a Nadia a qui conviden a calmar-se i a eixir d’allà.

 

Viure és elegir i hauria de ser també recordar. Que en ple segle XXI estem encara debatent què signifiquen racisme, classisme, homofòbia... diu molt d’esta societat malalta terminal i mostra que la Història del segle anterior no ha servit per a res.

Elegiu sempre bé en quin espai de la fotografia voleu quedar registrats.

 

Germán Llorca-Abad

 

*Sí, sé que són paraules que no s’han d’usar.