El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

És hora de reconciliar-nos

Les entitats memorialistes, les que treballem per la recuperació de la memòria històrica i democràtica; els que intentem que hi haja un reconeixement…

Les entitats memorialistes, les que treballem per la recuperació de la memòria històrica i democràtica; els que intentem que hi haja un reconeixement i reparació dels errors històrics de la República i del franquisme; els que volem que hi haja una sincera, vertadera i autèntica reconciliació definitiva entre aquelles «dues espanyes», encara trobem entrebancs. Som persones que anem alerta per no ferir la sensibilitat de ningú; estem donant les gràcies a tothora per l’espai públic que ens deixen ocupar amb la finalitat d’expressar les nostres opinions i objectius. Especialment, estem esforçant-nos intentant reinterpretar la historia dels anys 30 i les següents dècades del segle passat. He de dir, i em sap greu fer-ho, que estem trobant en alguns sectors de la societat -més amples del que en principi creiem- algunes dificultats, incomprensions i manca d’acceptació.

Ens adonarem quan el Fòrum per la Memòria a Cocentaina va presentar un projecte als pressupostos participatius per afegir al mobiliari urbà de Cocentaina un detall que servira d’homenatge i desgreuge públic a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.

Trobarem certa oposició, quan no rebuig, en algunes persones o grups de l’entramat social local, per la qual cosa les persones que estem treballant en la proposta o estan d’acord en ella, ens va causar decepció. I no és l'Administració local o el Govern Valencià, que estan ajudant-nos el que poden. On trobem més dificultats és en persones que rebutjaren obertament el projecte. Mai no es queixarem de la lliure opció que cadascú pren en qualsevol acte de la seva vida. Però, ens dol molt i sempre ho rebutjarem que s'utilitze excuses de "mal pagador" o falsedats.

Perquè és fals quan diu algú que no pot donar suport al projecte perquè no veu gens clar ara mateix exposar una llista de noms al públic quan no fa massa temps retiraren un altra llista de la façana de l'Església. Si, és referien a aquella llista que va estar exposada prop mes de 70 anys i fou retirada, supose, per la llei de memòria històrica que pretén deixar sense efecte l'exaltació a les víctimes d'un sol bàndol.

De ben segur que no s'havien llegit la nostra proposta que no inclou cap llista de noms i solament ha d'anar inscrits uns versos a favor de la pau, la convivència, i en contra de qualsevol violència i agressió als drets humans. Pense que poden estar d'acord o no, però crec que no deuen d'utilitzar-se falsedats. Pels que no ho van llegir i els ha quedat una versió errònia he de reafirmar que es tracta de plantar una modesta escultura per mostrar públicament el reconeixement i dignitat de tots aquells i aquelles que foren víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Relacionar «aquelles llistes» víctimes solament d’un bàndol, en el projecte del Fòrum de Cocentaina, ho considere malintencionat, provocador i menyspreable. Poden dir que la proposta no els agrada i que no donaran cap tipus de suport, ho entendrem i acceptarem, però no creem ètic fer afirmacions que distorsionen el tema. L'homenatge i reparació estarà dedicat, repetixc una volta més, a totes i tots els que patiren agressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. És el que s'havia d'haver fet en bona lògica des de l'any 1978.

Tergiversar la intenció d’aquest projecte porta una càrrega inoportuna -segons el meu parer- no adequada als nous temps de pau i concòrdia que requereixen més que mai unitat.

Durant els 43 anys que portem d’haver reinstaurat la democràcia, els republicans que foren desposseïts del règim que optaren, han estat callats i no han fet més que acceptar una transició que no ens ha dut altra cosa que una democràcia amb moltes i incoherents seqüeles franquistes. No reconéixer encara aquesta realitat desprès de tant de temps pot entendre's com una actitud d'odi a la República i republicans que hi havem. A més, demostra que encara queden persones i racons en la societat que no accepten que la rebel·lió militar del 36 fou un error. Això pot interpretar-se que encara hi han persones que es neguen a una sana convivència i sincera reconciliació.

Ho he dit repetides voltes i caldrà dir-ho totes les que facen falta. Per molts defectes que tinga un règim democràtic mai no ha de canviar-se militarment a canonades. Mireu la diferència de tractament que hi hagué durant els anys 20 als militars, Fermin i Galan, que es rebel·laren contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera: mentre uns foren afusellats o empresonats -malgrat haver-se rebel·lat contra una dictadura-, els militars republicans que es sublevaren contra un règim democràtic legalment constituït, foren enaltits a la màxima glòria. A més a més, ho feren amb una dictadura de mà dura durant quatre dècades.

Els errors que pogué fer la República han estat sobradament pagats pels castics que imposaren i les agressions que hi hagueren als drets humans durant dècades. A més, mai podem negar ni oblidar que la radicalitat revolucionària que va optar algun sector de la societat en aquell moment fou conseqüència d'una rebel·lió feixista que mai no havia d'haver-se produït. Malgrat tot, les entitats memorialistes desitgem arribar a una sincera reconciliació sense haver de demanar tantes voltes perdó, perquè estem convençuts d'estar lliures de qualsevol culpa. La mateixa manca de culpa de l'Administració actual, que solament ha d'admetre-la i fer-se càrrec de les corresponents reparacions.

Acabe reafirmant una volta més, que no podem renunciar a recuperar la memòria, a escodrinyar tots els racons d'aquella etapa fosca, i a exigir siga reconeguda la dignitat que furtaren als republicans.