El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Església i pederàstia

Durant la setmana passada hem vist com al Vaticà es celebrava per primera vegada una cimera per tractar el greu problema que hi ha en l’Església refe…

Durant la setmana passada hem vist com al Vaticà es celebrava per primera vegada una cimera per tractar el greu problema que hi ha en l’Església referent a l’abús sexual que han fet alguns clergues a xiquets i xiquetes. El tema fa molta pudor i feia temps que s’havia d’haver abordat. Darrerament els escàndols han estat desorbitats i mai s’havia fet públic com ara una reunió per tractar aquest tema a alt nivell. Tant alt, que és el propi cap de l’Església Catòlica qui ho ha convocat i presidit. Sempre que s’ha tractat aquest tema ha sigut de manera superficial, mirant cap un altre costat o acusant els clergues cínicament a les víctimes d’esser els provocadors del pecat. Quan les denuncies han arribat molt alt, és la jerarquia qui ho ha tapat intentant fer callar les agressions oferint-los diners a canvi de tirar terra a l’assumpte. No sempre ho han aconseguit, però s’ha demostrant que era una pràctica habitual que s’utilitzava per tancar la boca a les víctimes. Benvinguda la decisió d’agafar el bou per les banyes. Tot i així volem ser crítics.

La primera reacció de l’episcopat espanyol ha sigut desmarcar-se del problema dient que la pederàstia i pedofília és un problema escampat per tota la societat i no afecta solament al clergat catòlic. A més, han minimitzat el problema que tenen. Els bisbes espanyols, tant encertats com sempre, no saben més que tirar pilotes a corner amb eixa actitud tan poc original de: “i tu més”. Em costa acceptar que no siguen capaços d’entendre que els casos de pederàstia en diferents estaments de la societat civil estan sotmesos a la justícia penal i res tenen a veure amb el que sempre s’ha volgut amagar al si de l’Església. Al meu curt entendre em sembla que el que pretén el papa Francesc i 190 especialistes al Vaticà (o havien de pretendre) és buscar una eixida digna a un problema greu que té l’Església i que mai no l’han volgut abordar obertament. Tanmateix, la veu dels privilegiats bisbes espanyols –amb el suport de l’anacrònic concordat que estan gaudit– solament saben dir que no són els únics.

De qualsevol manera, destacats especialistes estan dient que la citada cimera no pot arribar enlloc perquè entre altres coses no hi hauran conclusions. Està clar que no pot haver-hi cap tipus de conclusió en aquest lloc. Ja ha dit un bisbe que no és el lloc adequat per solucionar aquest problema perquè l’Església no disposa de mesures coercitives. Potser no jo el més indicat per argumentar com la jurisdicció eclesial es basa en una submissió voluntària d’esperit basada únicament en la fe de cadascú. És a dir, com diria ma mare: «eixa cimera serà la carrabina d'Ambrosio». La pederàstia i pedofília és un delicte penal que correspon abordar a la Fiscalia de l’Estat i no a una institució religiosa. No sabrà ni podrà l’Església solucionar en aquesta magna reunió el problema que tenen i havien de saber-ho admetre i confesar-ho. No és la seva missió. No és la seva missió per ser jutge i part, a més és, perquè no pot anar més enllà d’abordar el que ella denomina pecats. A més a més, pecats d’una dubtosa absolució  ilegitimats per la societat laica. Els delictes de la pederàstia que hi ha al si de l’Església catòlica solament son els tribunals civils els qui han de jutjar-los, si cal castigar-los, i en qualsevol cas sometre’ls una rehabilitació. Per tant, a mi em sembla que el que han fet al Vaticà no va més enllà d’una funció de teatre. Si verdaderament l’Església vol sortir airosa del problema no ha de nombrar comissions internes per estudiar cada cas; ha de posar-ho en mans de la fiscalia de l’estat col·laborant amb la justícia i ajudant a destapar la disfressa d’alguns depravats clergues.

Les mediocres maneres en que intenta abordar l’Església el seu drama moral i ètic, demostren la manca de voluntat en resoldre el problema. Una d’elles es que cada capellà passe un exhaustiu examen psicològic abans de cantar missa. Per demostrar què? El grau de continència davant del sexe? Això demostra un total desenfocament del problema: continua obviant el celibat i criminalitza el sexe al sacerdot com a persona.

Per acabar diré que la formació de sacerdots i religiosos havia de basar-se en l’abolició del celibat i en un altre concepte d’entendre la sexualitat lliure i voluntària entre majors d’edat. Jo no ho se, però crec que un capellà podria entendre molt millor la seva llavor pastoral el sendemà d’una mala nit que li haja donat el fillet o filleta.