El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Eutanàsia: una qüestió de consciència

La mort és una constant inseparable de la vida. I això que entenem per "vida" no deixa de ser una interpretació que fa la nostra consciència de les coses de l’experiència. I què és la "consciència"? Des d’un punt de vista científica és, encara, del tot inexplicable i per això, cada persona fem com podem en el dia a dia.

La paraula eutanàsia està etimològicament vinculada a dos conceptes: bé/bo (eu-) i mort (-tanàsia); és a dir, el "bon morir" o, com se sol indicar, "morir sense patiment físic" o "mort afable" .

Sabem que envellir és el procés natural que condueix a la mort i la medicina moderna evita, des de fa molt de temps, que en molts casos eixa mort es presente massa prompte. Ara bé, també sabem que arribats a un punt de l’envelliment, o quan determinades malalties -que es presenten a qualsevol edat- ens han portat a un punt de "no curació" i patiment, la medicina només és capaç d’allargar l’agonia dels cossos. Qui no té en ment o present la història d’algun amic, familiar, o conegut que responga a esta última descripció?

La medicina moderna, entre altres raons que ho expliquen, ha imposat una espècie disciplina penitenciària a tota la població. I això, com explica Foucault amb el seu concepte de biopolítica, és una imposició de control sobre les persones de les societats modernes. Què explica que a una societat les persones no puguen elegir lliurement com ha de ser el seu destí final? A mi no em cap en el cap que a dia de hui siga obligatori, en determinats supòsits, morir després de processos dolorosísims. La mort no hauria d’estar precedida mai de cap classe de patiment innecessari i les lleis haurien de protegir el dret de les persones a "anar-se’n tranquil·les, afablement".

Perquè viure és un dret, no una punyetera obligació (que, per favor, algú li ho explique al hooligan del Bisbe Reig Pla). Qui per les seues conviccions, forma de ser, o creències religioses pense que el patiment i l’encarnissament dels tractaments mèdics siga l’opció a prioritzar, endavant! Que jo sàpia, la futura llei que regularà el dret a morir dignament no obligarà a ningú a "matar-se".

Llibertat, ja, de (d’eixa cosa tan rara i inexplicable que es diu) consciència!