Existeix Montesquieu a la democràcia espanyola?

Estem assistint a un espectacle en la política i no només al que ens ha acostumat el Parlament, també de la mà de la resta dels Òrgans Constitucionals.

Tres Poders segons la teoría de Montesquieu el Legislatiu, l'Executiu i el Judicial deuen regir una democrácia. Del primer emana la sobirania popular, así van directament els representants que triem perquè ens representin i legislen conforme al programa (que si ens ho llegim) és el que hem votat. D'aquesta sobirania nacional, del Parlament n'emprèn l'Executiu, el Govern, que s'hi ha majoria absoluta, passarà pel parlament com una piconadora, però si no n'hi ha haurà de buscar consensos per conformar-se. Aquesta legislatura ha estat la primera en més de quaranta anys de democràcia, on hi ha hagut un Govern de Coalició davant de la fragmenació del resultat electoral i la desaparició del bipartidisme.

I finalment el Poder Judicial, l'únic poder que no emana directament del vot dels ciutadans i que s'empara en el coneixement que tenen de les normes i les lleis, els que el componen i que s'hi pressuposa que allò que més prima és la "imparcialitat" i l'imperi de la llei. Però qui a hores d'ara pot creure que cap home o dona no té una creença política, independentment del lloc que ocupi a la Societat. Hi ha gent pobra i molt de dretes i gent progressista i és acomodada, la lluita de classes avui dia a saltat pels aires. A les democràcies es va crear a més a l'àmbit dels Poders de l'Estat, els Tribunals de "Garanties Constitucionals" en alguns països ho fa una "Sala" del Tribunal Suprem, en altres es va crear un Tribunal específic, com el cas d'Espanya el Tribunal Constitucional, per ser garant del compliment dels preceptes que figuren a la Constitució.

Va començar el seu camí el 1979, i ha tingut a la seva composició juristes de reconegut prestigi, el primer d'ells García Pelayo, destacat membre de la Segona República. Està format per 12 membres, i són elegits pel Parlament (8), pel Govern (2) i pel CGPJ -el Govern dels jutges, els altres dos-. Als EUA el Tribunal Suprem fa de garant de la Constitució americana, adalit de les democràcies occidentals, no obstant els seus membres son a proposta del president de torn del país, i per tant els están molt polititzats ia més el seu nomenament és de per vida ( recentment veiem com una sentència podia tombar els drets aconseguits, com la llei de l'avortament del 1973, per una sèrie de membres alguns ultraconservadors, que la ciutadania americana no ha triat).

Doncs aquí passa el mateix, podem veure un Tribunal Suprem on el president de la Sala Segona li diu a la President del Congrés, que un diputat - Alberto Rodríguez- i malgrat el que deia el servei jurídic de la Cambra, perdés el seu escany. Ens podem figurar quin poder tenen els que no han estat elegits pels ciutadans. El poder dels membres del TC, del CGPJ, de l'Audiència Nacional (antic Tribunal d'Ordre públic) dels Tribuanals Superiors de les CCAA, etc, són immensos i moltes vegades el que preval no és la seva funció en la interpretació de les lleis , sinó la càrrega política dels seus membres a l'hora de dictar sentència.

El Tribunal constitucional no és un Òrgan Jurisdiccional, sinó de Garanties i fins al moment del "Proces català" no tenia potestat jurisdiccional per fer complir les seves sentències. Actuava bàsicament en dues fórmules, amb el recurs d'empar (protecció dels drets i llibertats davant de disposicions dels altres Poders de l'Estat) i recurs d'incostitucionalitat (aquest enjudicia la conformitat o la disconformitat de les lleis amb la Constitució).

El Partit Popular ha utilitzat per aturar el procés de debat d'un dels Poders- el més democràtic dels tres- el Parlament, al TC, per frenar el que no pot fer amb l'aritmètica parlamentària i així aconseguir i amb l'acaparament dels alts Tribunals i del CGPJ per part de magistrats conservadors (amb ideologia i per tant poc imparcials) per continuar al seu lloc i a més en el mandat complert, no deixar-se renovar, i poder declarar incostitucionals moltes lleis progressistes (avortament, eutanàsia,  matrimoni del mateix sexe, etc), i totes amb molta càrrega ideològica.

Davant d'aquesta situació ens podem preguntar "funciona l'Estat de Dret", “funciona una democràcia avançada com ho és Espanya” , després de 40 anys de Dictadura i quaranta-cinc des de les primeres eleccions democràtiques, o serà que el nostre país té una cultura poc democràtica als seus polítics conservadors i als alts Tribunals, allunyada dels conservadors de les grans democràcies Europees i de les seves Judicaturas, on seria inimaginable que qualsevol Tribunal, inclòs el de Garanties, paralitzés l'acció parlamentària d'una Cambra Legislativa com el Congrés, en el ple desenvolupament de la seua activitat democràtica i de representació. Jutgin vostès mateixos-