El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Frances Jover,

Frances Jover

Exposició d’art per no oblidar

Fa uns dies s’ha inaugurat a Cocentaina una exposició de l’artista alcoià Emili Blanes que ha estat organitzat pel Fòrum de la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina. El lema de l’exposició és, «No oblidar és un deure», referint-se a l’època fosca que entre uns i altres se’ns ha amagat conscientment durant dècades. Si el tema en si ja és atractiu, quan va acompanyat d’una enginyosa creativitat artística com és la del company Emili pot ser força interessant.

El muntatge expositiu se’ns mostra molt ben estructurat segons pot apreciar-se en diferents aspectes: documents, dibuixos, poemes, fotos, collages, premsa republicana, etc. Potser l’exposició està dedicada a les noves generacions perquè puguen entendre aquells fets que mai els han parlat obertament i amb total llibertat.

Poden veure’s retalls de premsa de l’època republicana i de postguerra, on destaquen fotografies de personatges tant suggerents com Peset Aleixandre, Bosch i Morata, Lluís Companys i tants d’altres; inclosos alcoians que feren possible segons els diaris de l’època, l’utopia republicana. Es fa un repàs  significatiu de poemes i obra literària de Miguel Hernàndez, Pablo Neruda, Federico Garcia Lorca, Buero Vallejo, etc. que et situen en l’època i el moment.

També hi ha una mostra de llibres de text de l’escola republicana, primera ocasió que van tindre les classes socials més vulnerables de la societat en rebre un ensenyament públic, laic, gratuït i de qualitat. Mai més s’ha tornat a repetir per l’Administració aquell conjunt d’experiències. És quan es va posar en pràctica «l’Escola Il·luminada», que tant a fons ha estudiat la professora Cristina Escrivà Moscardó. Tal com estava l’ensenyament en aquella època, va ser un gran encert de l’Administració Pública aplicar aquella metodologia didàctica que encara no ha estat superada, segons opinió de molts actuals i  prestigiosos docents. No solament fou aportació de material tècnic i humà, també fou financer que -proporcionalment- tampoc ha estat superat.

Hi ha un lloc especial per alguns poetes i cantants valencians com Vicent Andres Estellés, Joan Valls, Raimon, Ovidi Montllor, etc. que durant el franquisme, època de dura censura, feren subtils referències o patiren l’efecte de l’esparadrap a la boca. La veritat és que l’any 39 la política, l’art, la ciència i la cultura en general amb totes les seves disciplines quedaren orfes. Els afusellaments, les presons, l’exili, acabaren en quasi tots. Els que van quedar a l’exili interior, els tallaren la llengua mitjançant una lletania de prohibicions.
En general són textos i, especialment, imatges vertaderament impactants que forçosament et col·loquen dins d’aquella situació. A més a més, queda contextualitzada internacionalment una etapa franquista amb la guerra freda,  l’anticomunisme, la caça de bruixes de McCarthy, l’imperialisme dels EE.UU. etc.

Si tot el que he dit mogut per l’emotivitat de les imatges -no pels meus coneixements artístics- no fora prou per despertar-vos l'interés per visitar l’expressada exposició, afegiré el següent comentari que tanca la mostra a forma d'epíleg: un detall no menys impactant. El perill del neoliberalisme econòmic, insinuant que estem entrant en una etapa que no hi ha retorn; la situació actual de la indústria armamentística que crea inestabilitat internacional principalment a les classes més vulnerables; els poders fàctics financers que estan dominant el món; etc. Tot plegat crea un desequilibri sociològic a més d’ecològic al món que si no es busca aviat una solució pot convertir-se en irreversible.

Finalment per acabar, dir que els artistes progressistes i d'avantguarda dels anys 30 foren menyspreats i la seva obra reprimida. A més, foren durament represaliats i cínicament desprestigiats per la denúncia que feien. Després de veure detingudament aquesta obra i fer-se les oportunes reflexions, un pot anar-se’n cap a casa satisfet de pertànyer al gènere humà. Això havia de ser la primera pretensió de l’art.