El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Fes-te fotre i planta vinya (!)

A les hores d'escriure este article, està a punt d'acabar-se el mundial de Qatar. "La Argentina", que ha arribat a la final, té una afició d'allò més…

A les hores d'escriure este article, està a punt d'acabar-se el mundial de Qatar. "La Argentina", que ha arribat a la final, té una afició d'allò més particular i si hi ha hagut alguna anècdota al respecte, ha sigut la dels insults que eixa afició ha sigut capaç de verbalitzar cap a la seua selecció i/o algun jugador. A Twitter ha sigut tot un espectacle. I com insultem els valencians?

Hui no m'apetia fer un text complicat, però sí curiós i a ser possible divertit. Clar, el perill era (i és) omplir una pàgina d'exabruptes sense cap ni peus. I això tampoc és. I ha sigut quan m'ha vingut al cap una llisteta que vaig confeccionant des de fa anys, de paraules i expressions que m'he trobat que diu algú, i de les que només he sigut conscient en edat adulta. Són d'ací i d'allà, és a dir, que algunes no són "alcoianes", però totes són valencianes. La selecció de "bonicàries" (= coses boniques, dit en to sarcàstic) que m'he trobat és espectacular. I és una llàstima que el nostre tan particular "art de l'insult" o "l'ofensa" s'estiga perdent... Enteneu-me bé. És una llàstima perquè hi ha coses que són realment l'espill d'una idiosincràsia valenciana que ja no existeix. Anem allà:

"Fes-te fotre i planta vinya" (!). Supose que això de la vinya és el complement a un dels nostres insults de referència (fes-te fotre!), per la duresa del treball de plantar ceps de raïm. I podem dir-li-ho al "al me'n fot", al que passa de tot, "d'este món i de l'altre"; perquè només és un "balda-estaques" i un "destrellatat". O a "l'ama del Comú, que només mana quan no n'hi ha ningú". Perquè totes les persones tenim amics o amigues que es mereixen eixe desig, o la definició, tan alcoiana, de "caga-filaes"; que és tant com dir-los "caga-nius" o "caga-llocs"; per la "poca traça" o gràcia que tenen. I, per a poca gràcia, la dels "pixa-vins"; "gossos malfaeners"que es passen el dia "bufant-l'ampolla" o "en caldo gelat" i "obrint el cul per a agarrar mosques". Ja sabeu, el típic "fussaina" o "furga-estores", que no té "trellat ni forrellat" i que de tant en tant va pel carrer fet un "toca-campanes" (= "bufat com un cadirer"). 

Quan és pel caràcter, li diem "bròfec" al provocador, al que "fa l'enza" o "la guitza" i que està "tan pagat de si mateix" que sembla que sempre vaja "per les primeres orelles". Solen tindre un "panzell" inaguantable i no els volem a les nostres vides ni "pintats de mascara". Gent que només sap "fer el güendo", "furons" que sempre estan de mal aire; o el "berlandí", que només viu d'exagerar. Eixos "baladrons" de poca monta, que van "donant-se to" en veu alta;  o que són uns "bardolls" irresponsables, és a dir, que no "paren en torreta" perquè no entren casa o tenen per costum "arribar a les palminetes". Uns "cabiscols" descervellats de llibre, "mantàfules" propensos a l'engany, que sempre actuen "a la manró".

Si la cosa va de criticar l'aspecte físic, podem jugar alçar una "llevantança" o calúmnia. Podem recordar-li al "paput" que li penja el coll; al "cremalló" que va mal pentinat; a qui fa olor de "suarda" que no s'ha llavat en dies; a qui té "veu de mardà", que les sirenes del tren tenen un to més delicat de parlar i a la nostra amiga que està feta un "cossi", o "grossa com un sac", de ser tan "galafre" (= escrit golafre, = "fartona"). Com a insult general i sense especificar, li podem dir a algú que és "lleig com un dimoni", esperant que no es quede "tes com un estaquirot". I quan es canseu d'algú, simplement poder enviar-lo "a cagar els bigons".

La infància no es lliura de l'art del comentari maliciós (dir insult ací és massa fort). Els xiquets passen de ser uns "buixquerols" o "buixquerolets" adorables, de cara rogeta i redoneta, a ser uns "carassers" insofribles. "Llampugues" o "esguits" si són massa prims. "Polits", "ronglons" o "ferra-braços" si estan massa grossos. Al "roig mampel" (= escrit roig mal pèl) li diem que "dóna basca" o emprenya més "que una onça de cucs" i al que no és massa espavil·lat, que és un "barjoles". 

I ja. N'hi ha moltíssims més, però ja en tenim prou. Per favor, no deixeu de fer créixer la llista i m'encantaria que estes xicotetes curiositats hagueren disparat els vostres records i imaginació (: