El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Guanyar Alcoi demanarà que la Generalitat gestione directament la residència d'Oliver

Domus VI d'Oliver / AM

Guanyar apunta que s'han observat "terribles conseqüències d’una gestió ineficaç d’un centre geriàtric en mans de l’empresa privada amb un nombre desconegut de persones que han mort - tot i que algunes fonts parlen de més de 70-"

La plataforma ciutadana presentarà una moció en el plenari municipal de maig perquè "que Alcoi puga demanar a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la reversió de la gestió privada de la residència d’Oliver". En el comunicat enviat als mitjans de comunicació, Guanyar defensa la seua postura a la moció al·legant que "la crisi sanitària del Covid-19 ha evidenciat la necessitat de la nostra societat d’ostentar uns serveis públics potents, amb recursos i ben dimensionats per tal de poder atendre a la població", segons indica el regidor Pablo González.

El brot més gran de Covid-19 en residències de majors està a Alcoi. Guanyar Alcoi indica que s'han observat "terribles conseqüències d’una gestió ineficaç d’un centre geriàtric en mans de l’empresa privada amb un nombre desconegut de persones que han mort - tot i que algunes fonts parlen de més de 70- i amb una gestió molt deficitària de la informació facilitada a les famílies i a la ciutadania en general". Des de la coalició apunten que "la privatització de serveis essencials suposa un evident risc per a la ciutadania, tant en matèria sanitària com assistencial”.


Segons Guanyar, "la gestió privada de residències geriàtriques al País Valencià obeeix a un canvi de paradigma de la gestió pública impulsat pel govern del Partit Popular en la dècada dels 2000, quan es va promoure una privatització dels serveis beneficiant, com es va saber més tard gràcies a una sentència del Tribunal Suprem, a una sèrie d’empreses afins al PP. Com a resultat d’aquella herència, de les 334 residències que actualment existeixen en territori valencià, 32 són municipals i estan concertades amb la Generalitat; 41 les gestionen entitats sense ànim de lucre i també estan concertades; 88 corresponen a centres gestionats per empreses privades que, això sí, se sostenen amb fons públics; i 39 són de titularitat pública, encara que només 7 d’elles són de gestió pública directa. La resta, un negoci privat que es concentra, per la seua rendibilitat, en les grans ciutats".


Així, amb les dades facilitades pels de Sandra Obiol, "el Govern valencià paga prop de 12.000 de les més de 27.000 places de residències existents, però gestiona un nombre molt reduït d’aquestes places".


Pablo González conclou dient que "no podem sotmetre a la ciutadania valenciana a una gestió ‘low cost’ perquè les grans empreses que detenen els serveis privatitzats obtinguen el major benefici possible, convertint els serveis en negocis, i per tant primant sobre qualsevol altre factor els marges de benefici empresarial”.