El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jordi Tormo,

Jordi Tormo

Hi ha persones que ens marquen

Així és. No tinc cap dubte. Hi ha persones que d’alguna forma marquen la nostra vida. Ens deixen la seua empremta i ens acompanyen en el nostre dia r…

Així és. No tinc cap dubte. Hi ha persones que d’alguna forma marquen la nostra vida. Ens deixen la seua empremta i ens acompanyen en el nostre dia rere dia. Haver estat regidor de l’Ajuntament d’Alcoi la passada legislatura em va permetre conèixer gent fantàstica, implicada amb el seu poble i que treballa constantment per millorar la nostra realitat diària.

Una d’elles ha estat Paco Aura, de qui recorde especialment la seua tendra mirada i la infinita amabilitat amb què ens rebia a casa quan ens reuníem amb motiu de conversar i preparar el que seria l’acte en homenatge als 22 alcoians deportats als camps d’extermini nazi i la inauguració popular del pont que du el seu nom, tot açò en el marc del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi. I és que la memòria no s’ha de perdre mai. Paco ens ho ensenyà.

Amb aquella complicitat especial, Paco ens contava totes aquelles coses que va viure: la seua eixida d’Alcoi per anar al front i defensar els seus ideals quan encara era molt jove, el seu pas per la frontera i el temps que estigué en els campaments del Sud de França, com els nazis els agafaren per dur-los a Mauthausen i, sobretot, com visqué allí el seu dia rere dia, l’alliberament del camp, el seu retorn a Alcoi, començar de nou la seua vida ara amb Lucía... Paco ens contà aquelles coses que ens posen els pels de punta i que mai hem vist a les pel·lícules. Un despatx ple de records i, sobretot, el seu testimoni evidencien que allò fou així, tot i que alguns s’entesten a negar-ho.

I ho feia com s’ha de fer. Sabeu d’aquella frase que diu que “la història no s’ha de repetir”? La dolenta, és clar. Doncs amb Paco aquesta pregunta és feia realitat. Perquè amb la seua actitud constant i el seu treball diari ha sabut fer didàctica de la barbàrie per evitar que eixa “deshumanització de l’ésser humà”, com ell ens deia, es torne a repetir. Paco li va dedicar una bona part de la seua vida a aquesta didàctica i, per això, ha estat un lluitador incansable en defensa de la memòria i de la pau. Un treballador constants que va apropar aquests fets de la nostra història recent als més joves, fent-los partícips de la importància de treballar per la pau i la no violència.

Paco Aura es mereixedor del nostre reconeixement col·lectiu com a poble, perquè amb el seu esforç i dedicació ha aconseguit que la nostra siga una societat més conscient, justa i pacífica.

 

Jordi Tormo Santonja