Investidura, amnistia, eleccions

Després del 23J ens vam trobar amb una situació política complicada. El resultat electoral no va ser el que el PP desitjava o esperava i donava l'esperança que hi pogués haver un govern de forces progressistes juntament amb nacionalistes i independentistes. Després del disgust  de el 23J, el PP va aconseguir que el Cap de l'Estat li proposés de candidat i Feijóo va demanar temps quan ja sabia els vots que podria tenir, els seus, els de VOX i els d'UPN i CC. Així i tot necessitava estar al candeler el màxim temps possible i va demanar més d'uns per preparar la seva investidura, també per reforçar el seu lideratge intern després del resultat electoral. Així s'està en "funcions" a Espanya en molts sentits, tenint la presidència de torn de la CEE, la del mateix Govern i la falta d'emprendre els Pressupostos de l'Estat del 2024 i lleis importants, però és clar això a polítics com els del PP i Feijóo els és igual, así importa que cal erosionar l'adversari com sigui, parlar que es trenca Espanya i que els d'ETA estan una altra vegada rondant.

La situació del previsible " altre candidat" Pedro Sánchez tots sabem que canvia molt d'opinió, ell diu que això ho fa perquè els resultats electorals són canviants i l'obliguen a fer-ho (no podria dormir si Podem entrava al Govern i al final repetició electoral i van poder entrar), i no podia haver-hi amnistia però al final obrirà a veure de quina forma es fasi, es fa falta els vots dels independentistes per a la seva investidura. Però cal analitzar tota aquesta situació política en què vivim. Després de l'altra aposta que va fer Pedro Sánchez, amb la concessió dels indults, ha aconseguit que a Catalunya la crispació, el tema de l'autodeterminació i la confrontació passin a ser un tema secundari,, el resultat electoral del 23J va deixar el PSC els socialistes catalans els primers i aquest resultat va ser determinant perquè el PP que no té a Catalunya cap pes electoral no guanyés les eleccions, encara que des de sempre els populars utilitzen el tema català i també el basc per treure rèdit electoral a tot l'Estat i no els va malament del tot, el resultat de les autònomiques i locals per als partits progressistes va ser un desastre. Si veiem el resultat dels Indults i l'aposta territorial que fan els socialistes i Sánchez al capdavant a anat molt bé, avui si es pogués fer una consulta de qualsevol tipus a Catalunya sobre autodeterminació, la diferència entre els que voldrien quedar-se i els que voldrien marxar d'Espanya, seria molt més gran a favor dels primers.

Es parla que l'Amnistia no té cabuda a la Carta Magna. Vam tenir una amnistia el 1977 preconstitucional, imagineu-vos quin tipus d'Amnistia que no només va indultar els democràtes que estaven a la presó oa l'exili per la dictadura que durava 40 anys, sinó que també ho va fer per a tots els funcionaris i persones del règim que hi havien torturat, fent una "LLEI de Punt Final" que a països com Argentina o Chile se ha rebutjat. No es demanava cap compte als torturadors de la dictadura i han pasat  casi cincuanta anys. Per tot aixó sa de pensar que la política es molt important en determinats moments i no ha de ser constantment judicialitzada com pretén el PP, i son ols el castig es la solució. Em tengut antecedents de amnistíes “generoses” com  ésta de 1977, en ares de la concordia i la convivencia.  Per un altra part, ja ara prop de 1500 persones en processos judicals pel "procés català", alcaldes, funcionaris de baix rang, directors de col·legis, polítics, que fins i tot tenen embargats tots els seus béns per fer front a un hipotètic i exagerat pagament per les despeses del Procés. Tot això es pot solucionar amb "càstigs judicials" embargaments de patrimoni, presó etc?., ¿això contribuirà a la concòrdia dins de l'Estat,? o només podem pensar que com "la llei és igual per a tots el que la fa la paga”, i tornar a començar a crear un cultiu de persones que volen anar-se'n d'Espanya en Catalunya.

 Ho dèiem en aquestes pàgines, el PP és el que més contribueix al desmembrament territorial, impugnan la Reforma de l'Estatut català després d'haverse aprovat pels Parlaments i el poble català, portant tots els temes al TC, i després ha de venir l'esquerra a donar-los suport amb el 155 i arreglar el desgavell que deixen i la crispació i un resultat a les autonòmiques de desembre de 2017, en què amb la major participació electoral de la Història, guanyen els independistes com mai. Ara ho estem veient han quedat el 23J darrere de socialistes, de SUMAR i d'altres forces, és a dir la política dels indults a funcionat, davant de la política de la crispació del PP.

Per tot lo exposat es fa que la necessitat d'un Govern de progrés veient el que estem veient, de retrocessos a les autonomies pels Governs del PP i Vox, ignorant la "violència masclista", prenent mesures en contra de la Memoria Històrica, fomentant l'educació i la Sanitat privada, o només per pensar què està fent la dreta Griera proposant reformes laborals amb 72 h. setmanals de feina, posen a un els pèls de punta. Hi ha lleis molt importants que es van aprovar en aquesta legislatura, una reforma laboral que ha aconseguit moltíssims contractes fixos, una pujada com mai de l'SMI, lleis igualtàries importants, cap a les dones i els col·lectius com el LGTBI, l'aposta pel finançament de la Dependència , de l'Educació i la Formació Professional, de lleis per eradicar la pobresa sobretot la infantil, como l'Ingrés Mínim Vital, la iniciativa del Fons Europeus  per la Covid, etc.

Si ara s'aconseguís canalitzar jurídicament l'Amnistia possiblement s'arribaria a una convivència més gran amb Cataunya. Hi ha qui diu que ho "tornarien a fer", ja que si això fos així s'obliria a aplicar les sancions corresponents, i sincerament la gent que va passar diversos anys a la presó no està ja per a una posició "unilateral d'autodeterminació", sinó més aviat negociar amb l'Estat o l'encaix de Catalunya a Espanya o qualsevol consulta (no necessàriament anomenada referèndum) per veure com està Catalunya respecte a Espanya. La política no ha de ser constantment judicialitzada com pretén el PP, i qui sap si a Feijóo li hagués deixat el partit, que hagués negociat amb JUNTS per a aconseguir la seva investidura.

En definitiva és necessari un Govern de progrés i alhora “sense vendre Espanya” aconseguir una pau territorial, especialment a Catalunya. Si no s'aconsegueix la investidura de Sánchez anem a Eleccions i donem una possibilitat que el tandem PP-VOX es faci amb totes les Institucions, ja dominen les Autonomies i molts Ajuntaments després del 28M. Si hi ha repetició electoral, els votants d'esquerra són els primers a no mobilitzar-se i el risc de tenyir de blau i verd tot l'Estat amb les polítiques del PP-VOX, és més que evident.