Isabel, serà un dia

ISABEL, SERÀ UN DIA

N’hi ha dies que ningú 
hauria de viure, dies 
negres, molt negres, 
tristos, amargs, indesitjables, 
dies maldestres, dies que 
tota la humanitat rebutja però,
mai ni un, ni cap com aquest, 
es el pitjor de tots els dies.
Ara ja no estàs Isabel, 
es farà llarga i feixuga la vida. 

Mes enllà de l’amor sempre 
estaràs tu i et recordarem
pel teu nom, Isabel-Clara Simó 
com l’exemple mes fecund, 
la persona mes fidel i meravellosa, 
la intel·ligència més gran 
i la dolçor d’una amistat eterna.

Un dia que durarà tots els anys.

Antoni Miró
13 Gener 2020

 

A Isabel

Quins vents desbrossen els teus
amagatalls de saviesa
que trobem a les palpentes.

Quan furguem pels
camins del furó i
dels forats de llibertat.

Omertà
Pocs això sí, escassos
però infinits, enlluernadors
de saviesa, ah la saviesa
Tants anys de suportar
la injustícia i seguir
dient d’en peus i ara.

Avanti popolo
Silenci o crida ben fort o
guarda’m el secret
com el vent que sempre.

Torneró
I les quatre barres de sang.

Antoni Miró
 Alcoi 2016