José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià. (1889-1966)

En l'any 1902, com a conseqüència de certes desavinences internes sorgides en la Primitiva, un grup de músics, encapçalats pel propi director, Sr. Seva, decideixen abandonar l'entitat i formar una nova banda de música. S'inscriuen en la Sociedad El Trabajo i adopten aquesta denominació oficial. Es presenten en públic en l'acte de la Glòria de l'any 1903, però a l'any següent, al setembre de 1904, concretament en les festes del barri de Sant Mateu, ofereixen l'última actuació musical de la qual es tenen referències.

Entre els músics que acompanyen a José Seva en la seua escisió musical de la Banda Primitiva, es troba el jove José Mompó Colomina.

Quan la Banda de Música de la Sociedad El Trabajo desapareix, després de dos anys, i poc més, d'activitat, molts dels seus components organitzen una altra banda de música, La Lírica Moderna, però Mompó decideix tornar a la seua entitat d'origen, la Primitiva.

Precisament i coincidint amb la dissolució de la Banda del Trabajo, es crea a Alcoi l'Academia de Santa Cecilia, en la qual estudia José Mompó, amb brillants resultats, amb els mestres Rafael Casasempere Moltó, piano, Rafael Valor Sarañana, violí, i Gonzalo Barrachina Sellés, harmonia i composició.
En 1908 marxa a Barcelona per a continuar els seus estudis musicals.  A l'Escola Superior de Música de Barcelona coneix i estableix íntima amistat amb el posteriorment famós violinista, compositor i director català, Eduard Toldrà. [i]

De la seua estreta relació, mantinguda durant molts anys, dóna fe la correspondència que hem pogut recuperar, per gentilesa de la familia Mompó. Epistolari en el qual el músic català s'interessa sovint per la vida personal i professional de Mompó així com també li confia els seus projectes i aspiracions musicals, que amb el temps li van dur a ser un dels músics de Catalunya més significatius de la primera meitat del segle XX. Transcrivim a peu d'escrit fragments d'un parell de cartes i en les com curiositat es pot llegir que la relació entre Mompó i el també cèlebre músic alcoià Julio Laporta Hellín no era precisament massa amistosa.   [ii]

A l'any 1911 i per motius d'incorporar-se al servei militar, primer a Sevilla i després a Alcazarquivir (El Marroc), José Mompó deixa Barcelona.

Una vegada finalitzada la seua permanència en l'exèrcit regressa a Alcoi i per motius personals decideix abandonar la vida musical professional, acomiadant-se del públic alcoià amb un memorable concert en el Círculo Industrial , el dia 4 de desembre de 1914, en el qual va interpretar, acompanyat al piano pel malmès músic alcoià José Pareja Casanova (mort en 1920, en plena joventut amb tan sols 24 anys d'edat) un acurat  programa que incloïa : Romança de Johan S.Svendsen, Concert Romàntic de Benjamín Godard, 2na Polonesa Brillant de H.Wieniawski, Nocturn en mi bemol de Chopin, Concert nº 7 de Ch.de Beriot y la Jota Aragonesa de Pablo Sarasate.                                                                                                                                               Al 1925, juntament amb altres músics alcoians, funda l'Asociación de Profesores de Orquesta, de la qual és el primer president. En l'orquestra simfònica de l'associació, actua com concertí i violí solista en molts concerts, amb notable èxit de públic i crítica.

El 26 d'agost de1927 accepta la direcció de la Banda de Música de la Cruz Roja (anteriorment anomenada La Lírica Moderna), donant-li un notable impuls. Sota la seua batuta, al gener de 1931, la banda s'independitza de la benèfica institució i canvia la seua denominació per la de Unión Artística Musical de Alcoy

En l'any 1942 és nomenat per l'Ajuntament d'Alcoi professor de violí de l'Acadèmia Municipal de Música, responsabilitat que va exercir durant deu anys amb reconeixement per la seua labor docent.
En 1952 i després de vint-i-cinc anys d'ocupar el primer faristol de la Unión Musical, en el transcurs dels quals és just reconèixer el notable progrés de la banda, tant en nombre de components com en qualitat artística, Mompó deixa, definitivament,  la banda, la seua Unión Musical de Alcoy, que sempre duria en el cor.

En l'any 1953 ingressa en la primera plantilla de la recentment creada Orquesta Sinfónica Alcoyana, dirigida per Rafael Casasempere Juan, en la qual va actuar com concertí de violí fins pràcticament la seua mort. José Mompó Colomina va morir a Alcoi el 13 de febrer de 1966 als 77 anys d'edat.

[i] Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962). Músic i compositor. Una de les figures mes representatives de la música catalana de mitjan segle XX. Està considerat com el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.  Excel.lent violinista, fundador del famós Quartet Renaixement, professor del Conservatori Superior de Barcelona, organitzador i primer director de l'Orquestra Municipal de Barcelona, director de la Orquesta Nacional de España, director convidat d'importants orquestres com l'Orchestre Lamoreux de París, Municipal de Bilbao, Filarmónica de Madrid i d'altres a Alemanya, Italia i Portugal. A l'any 1961 estrena al Liceu de Barcelona la versió escènica de l'Atlàntida, de Manuel de Falla i Ernesto Halfter, sobre el poema de Jacint Verdaguer. Prolífic autor de composicions per a teatre, cambra, música simfònica, cançons, sardanes i música per a cobla.

[ii] Carta "Barcelona 4 setembre 1910. Molt estimat amic Mompó : Al seu degut temps vaig rebre la teua del 25 passat. Comprenc lo que dius de que encara que estiguis com un príncep sense fer res, ben menjat i ben cuidat, anyoris la vida barcelonina. A mi, con a bon amic que et soc, hem disgusta que et trovis en aquestes condicions. Hem dius que m'interesi per tu tot lo que puga. Ja pots cont