El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Juan Carlos I d’Espanya (i de les comissions)

Tindre contactes en la vida és mooooolt important. És més, com diu un familiar meu, no és qüestió només de tindre amics, sinó de tindre "amics que tinguen amics". Eixes relacions especials són les que podrien explicar que al Rei Emèrit l’hagen relacionat fa uns dies amb 100 milions d’euros que han "aparegut" en Suïssa.

I qui són els amics, i "els amics dels amics", i els contactes i relacions de Juan Carlos I amb el món de la premsa i dels mitjans de comunicació? No ho sé, la veritat, però deuen ser molt poderosos. És impressionant el silenci absolut dels mitjans de comunicació d’este país, tan públics, com privats. Ni mitja paraula sobre una investigació importantíssima que afecta a la institució que corona l’estructura política de l’Estat, i de la que hem sabut gràcies als mitjans de comunicació estrangers. Però anem a pams i vares i repassem.

El primer amic de Juan Carlos I, va ser el dictador feixista Francisco Franco. Ací teniu a l’ex-rei en un vídeo de 1970 explicant perquè Franco és un "tipet" taaaan de puta mare. Clar, no està bé deixar en mal lloc a una persona que està a punt de "tornar-te" la corona d’un país. Ni té sentit improvisar una convicció democràtica, si a més tens la intuició que pots convertir eixe país en el teu negoci privat. No és cap secret, ni sóc el primer en dir-ho, que Juan Carlos I ha rebut de fa temps el sobrenom de "el comissionista".

Arriba la democràcia i la classe política d’este país "ens fa el favor" de donar-nos la "Transición" més exemplar possible (espere que hageu detectat la sorna de la frase). L’any 1981, els amics de Juan Carlos I de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil, l’intenten involucrar en un colp d’estat... o va ser ell qui el va promoure i en l’últim moment es va fer arrere?] No ho sabem cert. Igual va pensar que el negociet li aniria millor en democràcia i per això potser també que el PSOE, des d’aquell moment, deixara de ser republicà.

A partir d’ací, Juan Carlos I enceta una relació d’amistat que pareixia eterna amb els mitjans de comunicació. A diferència d’altres monarquies europees, la nostra era exemplar també... fins que els polls apegats (els gendres i la nora)*** es van convertir en objecte de crítica i, per extensió, de crítica a la Casa Reial. Botant-nos el detall de la història, això precipita l’abdicació en Felipe VI... bé, això, i una caceria d’elefants a Botswana i l’affaire amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein o, la seua "amiga especial, o entranyable" (i és que els Borbons, sempre han tingut fama de follaorets).

Ara, l’origen de l’actual escàndol, són els milionets que hauria cobrat Juan Carlos I de mans dels seus amics de la dictadura d’Aràbia Saudita i que van servir, entre altres menesters, per a "pagar" el silenci (???) de la Sra. Corina zu Sayn-Wittgenstein. Si és que ja no es pot ni robar amb tranquil·litat! De fet, hi ha qui diu que Furtangarín, pobret meu, simplement va fer el que el seu sogre li havia dit que podia fer. Però ja eren uns altres temps...

I com la cosa hui ha anat d’amistats i de contactes, m’agradaria que Juan Carlos I fera el que fan els amics quan fan una "encerrellà"; disculpar-se: "Lo siento mucho, me he ‘equivocao’, no volverá a ocurrir".

 

Germán Llorca-Abad

 

*** Sobre la manipulació comunicativa de i sobre la Casa Reial en esta "transició" familiar, ací teniu una coseta que vaig escriure fa un temps en col·laboració amb una investigadora de la universitat, on analitzem el discurs de la mateixa Cara Reial quan Zarzuela va obrir un perfil propi a Twitter.