El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Juan de Pablos i “Flor de Pasión”

Tota la vida a la ràdio i des de feia dècades, en concret, a Ràdio 3. “Flor de Pasión” és un d’eixos programes emblemàtics de la ràdio espanyola que s’acaba. I s’acaba perquè la setmana passada el seu presentador, l’icònic Juan de Pablos, anunciava que es retirava amb 71 anys. Tota una vida dedicada a la música.

“Flor de Pasión” ha estat sonant, si no m’equivoque, des de l’any 1979, travessant diferents etapes i emissores. Intentar fer un resum o una aproximació a eixa trajectòria em resultaria del tot impossible. Més quan, qui escriu, ha sigut un oient intermitent del programa des de l’any 1992 o 1993. Per cert, un programa que durant tot el temps de la seua existència començava i s’acabava amb estes sintonies. I que ha passat per tots els horaris possibles de la graella de Ràdio 3 (en eixos anys de 1992/93 s’emetia a les 00.00 de la nit).

No vull que este siga el típic article-nostàlgic-de-fer-pena que les coses s’acaben. I tant que s’acaben, però perquè en comencen de noves que poden ser igual o més bones. I, per suposat, a qui ha sigut un dels referents de la ràdio espanyola no se li han d’escatimar tots els homenatges que facen falta; però amb la mescla exacta d’entusiasme i pèrdua que es mereixen les coses. Potser, un poc, imitant el que ha sigut el seu estil de parlar de música durant tots estos anys.

De Juan de Pablos només voldria destacar una cosa. Eixa cosa és el seu amor incondicional a la música, independentment de la seua època, estil i procedència. Cada programa ha sigut un viatge a “la música”, sense més. Sempre començant amb cantants, grups i bandes d’èpoques passades i acabant amb les propostes dels cantants, grups i bandes actuals. I, potser, un exemple també clar d’eixa relació és la seua faceta com a “punxa-discos”; faceta que l’ha dut a Alcoi en alguna que altra ocasió.

Del seu programa m’agradava descobrir que també hi havia música en francés o italià. Cert que principalment eren coses dels anys 1950 i 1960, però a mi què m’importava si suposava escoltar cantar més enllà de l’omnipresent anglés. Ja no escoltem (sé que és una generalització) música en altres llengües estrangeres que no siguen l’anglés. I potser, Juan de Pablos i Flor de Pasión ens recorden uns temps quan, a pesar de tot, hi havia una altra forma d’entendre la ràdio.

 

Germán Llorca-Abad