El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Xavier Mollà i Revert, Veí del Carrer de Sant Antoni d'Ontinyent

Xavier Mollà i Revert

La bombonera de l'Ermiteta

Fa uns dies que s'ha presentat als mitjans locals i xarxes el projecte de reforma del carrer Sant Antoni d'Ontinyent, sembla que les obres començaran a finals d'enguany.

És una de les vies que antigament comunicava la ciutat amb la capital de la Safor pel Camí Reial de Gandia, i fins a la meitat dels anys 80 del segle passat, abans que s'obrira l'avinguda de l'Almaig, una artèria necessària per a accedir al Barranquet, Poble Nou i l'Ajuntament. Entre finals dels 60 i els començaments dels 70 es van urbanitzar pràcticament tots els carrers del Poble Nou canviant la terra i pedra dels carrers per paviment de tota mena. Des d'aleshores, una de les vies més concorregudes de la ciutat ha romàs intacta fins ara mentre el veïnat observava com altres carrers de la ciutat han anat millorant el seu aspecte i serveis. Alguns, com és el cas de Martínez Valls, unes tres vegades que jo recorde. No es tracta de fer un greuge comparatiu, però zones més o menys transitades, ja no sols el carrer que ara ens ocupa, sinó altres zones més transitades, tampoc s'han tocat. Per tant es rep aquesta intervenció amb els braços oberts i molt contents que puguem tindre els veïns de Sant Antoni un clavegueram nou, i unes instal·lacions de llum, gas i fibra de telecomunicacions soterrades —esperem que així siga—, a més a més de l'ampliació dels jardins que correspon a la zona arbrada. La simulació infogràfica que s'ha presentat, amb la seua memòria tècnica fa pensar que la remodelació quedarà força bé. També s'hi restringirà el trànsit rodat impedint que arribe a la plaça del Barranquet, que es pot fer perfectament per l'Almaig. Això comportarà una reducció molt important dels centenars de vehicles que passen diàriament i, alguns d'ells, fins i tot massa ràpids, amb el perill que suposa per als vianants. El projecte diu que es podrà tindre accés per accedir a part del Poble Nou pel carrer l'Aurora, com fins ara, i des del carrer Llauradors i Santa Faç cap a Sant Antoni. Un espai on grans i xiquets podran gaudir del seu carrer com ja feia anys que no passava. Una bona visió de l'urbanisme del futur. Fins ací tot correcte.

L'Ajuntament d'Ontinyent, en una nota de premsa que es pot llegir en aquest enllaç dóna per fet que el veïnat accepta el projecte de reforma del carrer Sant Antoni. Aquesta informació es pot trobar, molt semblant, tot i que amb alguns matisos, a la premsa local escrita, i un mitjà de televisió digit

https://www.ontinyent.es/noticia/veinat-dona-suport-reforma-prevista-lajuntament-dontinyent-al-carrer-sant-antoni?fbclid=IwAR3UvOYPlqjma8ha9EvqaVOqdhc3g54Xcz6F62nKeju4r-zzhLqkbL0-o2k

 

Personalment trobe que aquesta notícia no és del tot certa. Ho és si comptem la resposta de la gent que hi ha estat convocada a les diferents reunions per abordar aquesta reforma, però no és la veu generalitzada dels veïns del carrer, ni dels carrers que hi convergeixen. Aquestes reunions fa més d'un any que van celebrant-se i, generalment, la major part del veïnat ens hem fet ressò de la notícia una vegada produïdes. No puc sentir-me responsable de no haver-me assabentat. Si una cosa s'ha de reconéixer que fa molt bé el nostre ajuntament és la comunicació. Quan pensa que tota la societat ontinyentina s'ha d'assabentar de qualsevol acte o celebració que es realitze a la ciutat arribe a totes les oïdes, podem donar per descomptat que més del 80 per cent de la ciutadania ho sabrà.

Per què no es va emprar el mateix procediment per a comunicar aquest projecte?

El cas és que el projecte va endavant i tindrà algunes conseqüències negatives que, a parer meu, encara som a temps de solucionar-les.

Una de les més preocupants és l'aparcament. L'any 2016 es va redactar el PMUS, Pla de mobilitat urbana sostenible d’Ontinyent. Podeu llegir-lo en el següent enllaç.

https://www.ontinyent.es/sites/default/files/files/MediAmbient/pmus_ontinyent.pdf

 

 

Un document extens on s'explica les diverses actuacions que es preveuen executar en els anys vinents. Resumint, hi ha una clara voluntat d'alleugerir el trànsit en les zones del nucli antic, el Poble Nou, entre d'altres. Em sembla molt bé. Estic convençut que per a combatre les desgràcies que esdevindran més aviat que tard a conseqüència del canvi climàtic, passa per la conscienciació de tots, des de l'individu fins al conjunt de l'estat, i totes les iniciatives, com la reducció del trànsit rodat a les ciutats són necessàries, i aquest PMUS va orientat en aquesta direcció.

Pega, però paga

Recorde que un professor i amic meu em deia "Pega..., però paga". Aquesta frase l'he feta meua en innumerables ocasions. Si vols exigir alguna cosa, ofereix-ne altra o altres a canvi. Dic açò perquè la voluntat de l'Ajuntament d'eliminar el trànsit sols va en aquesta direcció. Eliminar trànsit, i com a conseqüència places d'estacionament... i ja està. Ho estem veient clar en el projecte de reforma que ens ocupa i preocupa. Unes 65 places d'aparcament desapareixen, però si anem mirant els futurs projectes d'actuació del Poble Nou, com és el cas del Mercat Municipal, també es fa una reducció considerable de places d'aparcament. Al carrer Sant Antoni hi ha dos aparcaments privats on hi haurà unes 40 places aproximadament. Totes ocupades, a més de dues o tres cotxeres particulars. I res més. On anirem a aparcar ara? —pega—. Totes les propostes esmentades abans em semblen perfectes, però hi ha d'haver una alternativa d'estacionament públic —paga—. Estic ben segur que hi ha possibilitats de solucionar açò. No m'importa caminar un poc des de la meua plaça d'aparcament a ma casa però, on estan aquestes places d'aparcament públiques relativament properes al carrer?, perquè no hem de comptar que tots els habitants del Poble Nou tenen la capacitat econòmica per poder adquirir una plaça d'aparcament privada o de llogar-ne una, o més si en són més membres en la família els que tenen vehicle. Automàticament, aquest fet provoca una diferència social amb la gent d'altres barris. Ja hi som! La gent pobra al centre històric i la rica als espais amples i amb gran oferta de pàrquings privats. Ara mateix estem així. Si no entenem encara per què es buida el nucli històric, i la ciutadania no vol viure en aquests indrets, és que som durs de mollera. Això sí. Volem uns carrers ben decorats. Volem que el carrer Sant Antoni siga una bombonera. I com dirien en Alcoi "encara que en casa no s'agrane".

A la primera meitat dels anys 80, un estudi europeu deia que Ontinyent era una de les poblacions europees en relació amb els seus habitants que més vehicles tenia. Ja veus, i una gran majoria se sentia orgullosa. Era una mostra de la riquesa econòmica que s'hi vivia aleshores. I aleshores, ja hi havia molts problemes de trànsit. No hi havia les rondes sud i nord, ni el pont del Salt del Bou, i cap mena de pla de mobilitat per tal d'ordenar el caos existent. A tot açò cal afegir el nostre extens disseminat que provocava (i provoca) una afluència afegida de vehicles pels nostres carrers. Ja ha plogut des d'aleshores i no s'ha volgut donar solució, o s'ha fugit d'aquest veritable problema. Bé, sí que se n'ha donat, però es queda coix. On deixem els cotxes?

El meu telèfon intel·ligent m'indica que faig una mitja de 9,5 kilòmetres diaris caminant o corrent. Des de sempre, a no ser que vaja carregat per qüestions de treball, dins del poble vaig caminant a tots els llocs per diversos motius, entre altres, perquè arribe abans a peu que en cotxe. També vaig a la serra a fer esport. Per això, com que a mi m'agrada caminar o córrer, no imposaré a la resta de la gent que faça com jo, ni que vaja en bicicleta a qualsevol lloc, tot i que ara que la majoria són elèctriques, i l'esforç físic és molt menor que en qualsevol poble de la Ribera. A més a més, comptem amb una idea fantàstica per part de l'Ajuntament de subvencionar la compra d'aquests aparells. Aquesta és una opció al problema, però no és l'opció. Des de les institucions i col·lectius que dissenyen el nostre futur cal PEDAGOGIA. Si als 80 del segle passat, quan ja li veiem les orelles al llop, haguérem començat a explicar la conveniència del transport i l'urbanisme sostenible, ara seria una altra cosa, però com que no ho vam fer, ara de sobte ve la garrotada. Senyores i senyors governants, a l'hora de posar en marxa aquests projectes, no pensen sols en l'estètica. Com diria aquell nulla aesthetica sine ethica. Han de ser valentes i valents i explicar bé els projectes de futur a la ciutadania, i què és el que tenen previst fer. Pot ser, si tingueren previst una alternativa complementària d'aparcaments públics, no caldria fer les coses un xic amagades.

Altres repercussions. Malauradament, el comerç de proximitat cada vegada està desapareixent a favor de les grans superfícies. Res nou. Sols al carrer Sant Antoni encara tenim la sort de tindre en plena activitat una botiga de roba de treball, una carnisseria, una botiga d'alimentació, un quiosc i un estanc on comprem els veïns i molta gent de fora del barri. Aquests comerciants temen que els clients opten per no vindre si és que no poden aparcar, encara que siga malament, el seu cotxe a prop del comerç. Ja ho sé el que en diran els lectors. Anem a peu a comprar. Estic d'acord, com he deixat clar abans, però torne a dir també el d'abans, si hi haguera hagut alternativa abans de la prohibició, ara, pot ser la gent agafaria menys el cotxe, per tant, tard o d'hora s'ha de començar amb la pedagogia que no és exactament, traure de soca-rel la possibilitat d'aparcament.

I queden les festes de l'Ermiteta. Sembla que l'associació de festes de Sant Antoni ha donat el vistiplau. Sols vull fer un apunt. Tal com està el projecte ara mateix, ficar el porrat al carrer podria ser problemàtic per una qüestió d'espai. No imagine unes festes del porquet sense les parades del porrat, ni amb un lloc per ficar el cadafal de l'orquestra, ni desplaçar aquestes instal·lacions a altres indrets.

Compartint vida

Al Poble Nou, com a la Vila, ja us dic jo que la qualitat de vida és immensament superior que la dels barris on hi ha edificis de vivendes. També és qüestió de gustos, és clar. Encara que malmés, però hi ha comerç de proximitat, ens coneixem els veïns i compartim les nostres vides ajudant-nos els uns als altres, i els xiquets, a més dels videojocs, poden jugar al carrer sense necessitat d'anar a un parc pròxim. Senyores i senyors governants, no ens ho posen fàcil per abandonar el barri.

Un suggeriment per als nostres governants municipals. Com he dit abans, acostume a passejar constantment pel poble i, possiblement jo estiga equivocat, però em sembla que una bona majoria de vostés no ho fa tan sovint, el de passejar pel poble, perquè sols per la teoria de la probabilitat matemàtica, alguna vegada ens hauríem creuat en les nostres passejades. Dic açò perquè la manera millor de vorer què passa a la nostra ciutat és trepitjant contínuament els carrers i veient el comportament de la ciutadania un dia qualsevol, el trànsit d'un dia qualsevol i la resta de coses quotidianes d'un dia qualsevol. La ciutat d'Ontinyent no es veu quan anem a visitar unes obres o quan s'inaugura algun esdeveniment, ni es veu des del cotxe quan anem d'un lloc a altre. Passegem, observem, pugem i baixem les costeres del nostre poble... i traguem conclusions.

 

Xavier Mollà viu al carrer de Sant Antoni.

  • Fa uns dies que s'ha presentat als mitjans locals i xarxes el projecte de reforma del carrer Sant Antoni d'Ontinyent, sembla que les obres començaran a finals d'enguany.
  • Al Poble Nou, com a la Vila, ja us dic jo que la qualitat de vida és immensament superior que la dels barris on hi ha edificis de vivendes. ens coneixem els veïns i compartim les nostres vides ajudant-nos els uns als altres, i els xiquets, a més dels videojocs, poden jugar al carrer sense necessitat d'anar a un parc pròxim.
  • Senyores i senyors governants, no ens ho posen fàcil per abandonar el barri.