El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

‘La cabra o qui és Sílvia?’: infidelitat purament salvatge

Existeix quelcom més irrisori que descobrir que el teu marit se’n va al llit amb un animal? Que el perfum de la seua amant és, ni Chanel ni Dior, sin…


Existeix quelcom més irrisori que descobrir que el teu marit se’n va al llit amb un animal? Que el perfum de la seua amant és, ni Chanel ni Dior, sinó l’olor d’una cabra? La Villarroel ha deixat tremolant el Teatre Calderón d’Alcoi aquest dimecres de Mostra amb ‘La cabra o qui és Sílvia?’. Comèdia i tragèdia es barregen a parts quasi idèntiques en aquesta brillant versió que Josep Maria Pou ha fet del text del dramaturg estatunidenc Edward Albee per als catalans de La Villarroel, molt aclamats ja en aquest certamen. 

Amb un cert ‘aroma’ a Woody Allen en 'Todo lo que usted quería saber sobre el sexo, pero temía preguntar' -un metge s’enamora perdudament, en aquest cas, d’una ovella-, entre d’altres referències al tema, l’obra rescata de nou el clàssic considerat transtorn psicològic que es basa en la relació impossible d’en Martin, ara, amb una cabra. Com si fos un miratge, i riallada darrere riallada durant bona part de la funció, l’espectador vol –i no vol- reconèixer-se en el seu protagonista, en les seues rareses, les seues pors, les seues contradiccions. Fins i tot, un cert tipus d’animadversió cap a l’homosexualitat, amagat amb ‘pinces’ i en paral·lel al tema principal. Una empatia desitjada i, a la vegada, refutada, de qui prefereix criticar a l’altre.

Perquè tots ens hem vist reflectits i abduïts en el bucle dialèctic perfectament filat de les conversacions del protagonista amb la seua dona, Stevie, amb una interpretació impecable d’ell –Jordi Bosch- i d’ella –Emma Vilasarau-, i a l’absurd més versemblant i a un humor tan fi i exquisit com ens té acostumats La Villarroel. L’actriu catalana ens trasmet tot el seu dolor, despit, la seua ràbia més absoluta, trencant la casa on conviu amb el ‘follacabres’, a qui el propi espectador acabarà justificant perquè l’amor tot ho pot, qui el pot jutjar? Per la seua banda, ‘el tête à tête’ d’en Martin amb el periodista, encarnat per Jordi Martínez, expressa de manera rocambolesca i certament irónica la situació i el pes de l’espectacle als mitjans televisius i la teleporqueria, desmontant-se aquesta figura en tot moment.

Atmosfera histriònica però real, en un argument que arranca suau, agafa molta força, i finalitza de sobte. Una fidelitat, pel que fa a l’espector, que es defineix com a desmesurada, i salvatge en el sentit de l’atreviment de la interpretació, de nou, magnífica, trencadora, colpidora, en ‘La cabra o qui és Sílvia?’