La constitució dels nous ajuntaments i autonomies després del 28 de maig

Pel que fa a les Autonomies, ja comencem a veure les conseqüències dels resultats tan negatius per als partits progressistes d'aquell dia electoral. Así al País Valencià ja s'ha signat sense por d'esperar que passés la convocatòria d'eleccions generals el 23-J, un Acord de Govern entre el PP-i Vox. No es podia esperar menys i és clar que el “company ideològic de la dreta extrema del PP és l'extrema dreta de Vox”. Es comença a parlar de quins podrien ser els càrrecs de Govern que tindria Vox a la nostra Comunitat, possiblement a part de la Presidència de les Corts , alguna Vicepresidència del Govern autonòmic i ni més ni menys que la Conselleria d'Educació (de manera que significaria de regressió a l'aplicació de la nova Llei Educativa, la LOMLOE, que intenta incentivar l'escola pública -en el cas d'Alcoi de 13 col·legis de primària i secundària, 9 són privats- i l'ensenyament en valors igualitaris, a més del que podria suposar quant a l'ensenyament del Valencià. Una altra Conselleria seria “Afers Socials” és a dir el que fins ara s'ha anomenat “Conselleria d'Igualtat i Benestar Social”, amb la qual cosa suposaria de retallades en prestacions a sectors vulnerables de la població (VG, famílies monoparentals, en exclusió, pobresa infantil, etc.) I finalment la Conselleria d'Agricultura, molt important aquesta àrea a la nostra Comunitat. Doncs ni més ni menys que tot això. Lo mateix pasará a Aragó, La Rioja, les Balears i Extremadura.

Pel que fa als Consistoris, ho acabem de veure aquí a Elx. Com sabem el dia 17, o s'escull un Alcalde per majoria absoluta (si es té o es pacta) o és la llista més votada, com a Elx la llista més votada era del PSOE i podia sortir un Govern progressista, ja han pactat de pressa i corrent PP i Vox per evitar-ho i així a altres Ciutats, per tenir-ho tot controlat el dia de la Constitució dels Ajuntaments.

Pel que fa a Alcoi, la història es repeteix. No és fàcil per a l'esquerra anar amb el PSOE, atesa la trajectòria i l'actuació del partit socialista local després de les majories absolutes des dels primers comicis locals i de la “dècada de Govern del PP”. Des del 2011 el PSOE local amb 7 regidors, el 2015 amb nou i en l'última legislatura el 2019 amb 12, han estat els socialistes en minoria. Però això no ha estat un problema, gens ni mica, s'han buscat acords a priori amb els partits minoritaris de l'esquerra, Esquerra Unida (després Guanyar) i Compromis, ia Gobernar s'ha dit. Els acords de Govern fins i tot signats amb llum i taquígrafs, en un percentatge molt alt, no s'han complert. Qualsevol d'aquests dos partits saben que potser en un 80% el que ha parlat i pactat i firmat no s'ha complert pel PSOE local. Recentment el preu pagat per Podem-Alcoi, que ha suposat la dissolució del seu Cercle i l'abandonament de la Seu en dóna mostres, si bé la formació morada patia un desgast a nivell nacional que també els ha passat factura i el fet de no tenir una bona visió política del que podia passar el 28 de maig i acceptar anar amb Guanyar, els ha portat a la desaparició a Alcoi.

Tornant als pactes amb el PSOE, des del 2011 la política del partit més fort i que ostenta l'Alcaldia ha estat convèncer un pacte per a la investidura a la seva esquerra i després aplicar la “geometria variable”, és a dir en els temes importants per a la ciutadania i en especial per a esquerra, llegiu la Canal, l'Empresa pública per remunicipalitzar els serveis bàsics, un canvi en l'activitat cultural de la ciutat, aprofitar els espais industrials que ja tenen els nostres polígons, una major transparència i participació de la ciutadania a la presa de decisions, etc., aquí el Partit socialista ha anat a la seva i a pactat en la dreta, i per tant la frustració a les formacions d'esquerra ha estat contínua.

Tot això a l'hora de la negociació per a la constitució del nou consistori, pesa o deuria pesar. Si s'ha criticat que Podem-Alcoi caigera en allò que altres van patir des de la legislatura de 2011, perquè ara s'hauria de creure que l'Empresa pública funcionarà, o més aviat es demorarà una altra vegada tota la legislatura (per exemple a dotar-la d'estructura i fent passar el temps sense fer res) o perquè assumptes que ja deuen estar assumits com el Polígon de la Canal, es comença a parlar de construir noves urbanitzacions a l'Estepar (possiblement un camí obert a altres instal·lacions d'un altre tipus en aquest espai). Doncs bé, tot plegat ens porta a pensar que aquesta legislatura no serà diferent i que el PSOE hi ha temes tabús que no assumeix i no pensa canviar. Així ni creu en la remunicipalització dels serveis públics i el seu resultat positiu per a la Ciutat, -aigua, escombraries, bus, etc, tampoc està convençut de no utilitzar l'espai de la Canal per atraure el que sigui allà malgrat tots els informes desfavorables, tampoc està convençut en definitiva que el rapapols electoral hagi estat per la seva mala gestió, sinó com deia l'alcalde recentment “no han sabut comunicar la seva gestió, n'hem pres nota” o alguna cosa així.

Guanyar volia que Compromis i ells negociessin junts amb el PSOE per fer-ho amb més força i alhora obtenir compromisos més tangibles ( terminis determinats en la remunicipalització de serveis a través de l'Empresa Pública creada, tancar definitivament qualsevol moviment al polígon de la Canal que suposi un risc per a l'aquífer del Molinar i per tant per a l'aigua que consumim tots els alcoians, millorar els espais públics amb dotacions pressupostàries fins i tot modificant els pressupostos actuals ja aprovats, dinamització dels polígons que tenen espai en tenir moltes naus tancades, potenciació del polígon mancomunat, etc., però molt ens temem que el PSOE tornarà a fer el mateix, tenen molts interessos que els obliguen a portar la mateixa política, i que per a l'esquerra no és molt diferent de la que duria a terme la dreta si governés.

Si és veritat que vénen temps difícils perquè ja la nostra Ciutat no tindrà un aliat al Govern de la Comunitat i passem a ser “una illa governada per l'esquerra”, però amb el PSOE d'Alcoi que com hem dit, és molt lluny de ser el PSOE de Sánchez, fins i tot aquest últim amb els defectes que té, però que ha estat possible arrossegar-lo per l'esquerra al Govern de Coalició a determinades polítiques progressistes ( lleis socials, reforma laboral, pujada de l'SMI, llei Trans, Memòria històrica i sobretot aspectes econòmics i socials per esmorteir els efectes de la Pandèmia i la guerra a Europa). Alcoi és una altra cosa, i no serà fàcil canviar-la. Les mateixes persones que van fracassar el 28 de maig electoralment continuaran governant, no hi ha hagut dimissions ni canvi de cares, tots els mateixos i amb el mateix pensament i la mateixa línia d’actuació. Per tant, a l'esquerra (l'esquerra del PSOE) no li queda cap altra que estar vigilant, negociar i aprovar només allò que estigui d'acord amb el seu programa i quan hi hagi garanties que es produeixin canvis substancials per a la ciutat d'Alcoi. Hem vist que hi ha hagut una reculada electoral (com a tot Espanya) de les polítiques progressistes, per tant cal canviar encara que sigui difícil saber com fer-ho, la manera de fer les coses i sobretot cal sortir al carrer i explicar el que es vol fer i escoltar la població quines són les seves prioritats, és l'única forma de governar per i per a la ciutat d'Alcoi. Intentem-ho.