El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, Veí d'Alcoi

Jaume Brotons

La dreta s'entén com sempre

Les conseqüències del que votem, ho podem veure dia a dia. Veiem com les “tres dretes” acaben entenent-se, i ací a Espanya serà la primera vegada que…

Les conseqüències del que votem, ho podem veure dia a dia. Veiem com les “tres dretes” acaben entenent-se, i ací a Espanya serà la primera vegada que des de la transició, l'extrema dreta de VOX arriba a tindre poder a través dels pactes en les Institucions autonòmiques i locals amb PP i Cs, també ho serà en un dels pocs llocs d'Europa que ho aconsegueix ( com a la Itàlia de Salvini, o la Hungria de Viktor Orbán). Al mateix temps, Ciutadans s'obstina a fer creure a l'opinió pública i a gran part dels seus votants, que no pacta amb l'extrema dreta que ho fa el PP, que amb “ells no va la cosa”, només “parlen amb VOX però no pacten”, i que no tenen res a veure amb l'extremisme xenóbofo, antifeminista, homòfob de VOX, que reivindica el més pur ideari franquista, i també l'aixecament militar del 36 i totes les seues     conseqüències, -la veritat dels vencedors, l'escarn al fet que van ser sotmesos els vençuts i el bé que segons ells va suposar un règim dictatorial que va durar quaranta anys, però que en realitat va sotmetre a la foscor a un país, que va retrocedir en llibertats públiques i en progrés humà i de convivència-. 

Però no ens enganyen, qui recorde el passat de Ribera i la seua simpatia amb la Falange que li podría vindre de familia, no pot creure que representa la “centralitat política” en l'escenari español. Vam veure com Albert Ribera en la presa de possessió dels diputats del “proces”, els va transmetre “una mirada d'odi aterridora”, la qual cosa ens dóna a entendre, que difícil pot ser un diàleg entre polítics del estat espanyol amb molta responsabilitat, a l'hora de dur endavant aqueix diáleg necessari i un enteniment per a ajudar a superar la qüestió territorial d'Espanya, i la convivencia en un país tan complex, amb les conseqüències que això tindrà a mitjà o llarg termini. 

I per tot això déiem, que les tres dretes cap és de centralitat política, són en el fons les mateixes. Abascal ve del PP, on es va encastellar i va guanyar molts de diners, Casado és un Aznarista convençut, d'ací el seu discurs i talant dur per evitar que li lleve vots VOX, i Ribera que canvia d'opinió segons bufe el vent, ni els seus pròxims saben ja com portar un discurs coherent i que ha sigut elevat pels poders econòmics per a contrarestar la creació de Podem.

D'altra banda i com sempre, la falta d'entesa de les forces progressistes ha fet la seua part i no xicoteta. Si les esquerres hagueren anat més en confluència, sinó existira el sectarisme polític en elles, no estaríem hui lamentant això de sempre, la qual cosa se sap abans de les eleccions però no s'evita, i és per damunt de tot “la divisió i el partidisme”. Les eleccions del 26 de Maig i també les del 28 d'Abril, ens han deixat moltes lliçons que aprendre, és veritat que en alguns Ajuntaments s'han aconseguit majories absolutes, en l'esquerra (Vigo, Cadis, Zamora), però la majoria es deu a la trajectòria personal dels seus líders municipals, també a les seues polítiques i en la confiança depositada en la seua gestió, més apart dels seus partits. 

Com sempre en la Història, al final les dretes es “entenen” ( ho van fer el 33 en la República), ho veiem a Madrid, en Castella Lleó, a Andalucia, a Saragossa, a Múrcia, sinó que la dreta, per primera vegada fraccionada, i així i tot aconsegueix suficient poder per a contrarestar a l'esquerra i utilitzarà aqueix poder i de forma desestabilitzadora, ja que les forces del canvi, globalment han patit una gran reculada el 26M i tindrà les seues conseqüències en la vida diària de molts ciutadans i en l'àmbit on governen les dretes, … així en polítiques d'igualtat, de feminisme, de Violència de Gènere, de Memòria Històrica, i en definitiva de traure pit d'un passat que, transcorreguts quaranta anys des del restabliment de la democràcia, continua molt present i amb molt de poder en la vida pública d'aquest país. 

Mentre nosaltres els valencians per exemple, no podem afrontar les necessitats en Sanitat, Educació, Infraestructures i drets socials, per falta de finançament adequat d'acord amb el que contribuïm a l'Estat. Els andalusos ja estan veient la reculada de les polítiques avançades, a Madrid una vegada més la dreta es gastarà els diners que ja va balafiar durant vint anys, i que Carmena havia aconseguit rebaixar l'endeutament, amb la seua gestió sense erosionar polítiques socials i en millores importants per a la capital (mediambientals, més guarderies i biblioteques públiques, etc). No aprenem, i això significarà que, molts patirem en primera persona les polítiques regressives, conseqüència de la “abstenció i del mirar per a un altre costat”, quan toca comprometre's a l'hora de triar als qui ens representen i participar en política.

L'única possibilitat d'aconseguir una millora en polítiques de canvi i per exemple, poder pujar el salari mínim, millors ajudes socials, en llibertats individuals, en polítiques feministes, i derogar reformes laborals i de pensions restrictives de drets, serà constituir un Govern progressista a Madrid, prou estable per a poder realitzar-les, perquè si al final no s'aconsegueix i hi ha noves eleccions, tornarà el moment fosc de la dreta, la de la corrupció, la dels grans fastos, la de la nostàlgia del passat no democràtic d'aquest país i del seu llegat polític.