El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotóns, Membre de l'Espai No+Precariead Alcoiá-Comtat.

Jaume Brotóns

La integració dels migrants i la llei d'estrangeria

El nou Govern ha anunciat una reforma de l'actual Llei d'estrangeria que prové de l'any 2000. En el contingut de la reforma i per a atenuar la situac…


El nou Govern ha anunciat una reforma de l'actual Llei d'estrangeria que prové de l'any 2000. En el contingut de la reforma i per a atenuar la situació dels MENES – Menors No acompanyats-, està la possibilitat d'una vegada complida la majoria d'edat, concedir-los permís de treball, per a eixir literalment del carrer, a més de contemplar la utilitat d'edificis públics com a capacitat habitacional (tots coneixem en què situació es troben en els CIES-Centres d'Internament per a Estrangers-) per als migrants que fugen de conflictes i situacions violentes. Però hi ha molts més aspectes d'aquesta Llei que han de ser tractats.
La realitat és que fins ara els Governs Occidentals s'han blindat en les últimes dècades amb Lleis per a protegir-se de l'emigració, per a segons deien regularitzar el “fenomen migratori”. Els éssers humans quan fugen de guerres i misèries, es troben amb “les Muralles del primer món”, aqueixes muralles que veiem en els mitjans quan els migrants salten una tanca mutilant-se per les concertines i se'ls retorna al país fronterer a base de “porrades” , o creuen enmig d'un bosc i són gasats per la policia fronterera – ancians, dones, xiquets joves- que fugen de l'horror, la misèria i la guerra.

Els països rics no donen diners, o almenys el suficient per al desenvolupament dels països pobres, però si donen ingents quantitats de diners a països fronterers – com Turquia, el Marroc, Líbia- perquè facen de “guardians de les seues fronteres” i mantinguen “a ratlla” als migrants. 

Com déiem les Lleis d'estrangeria actuen als països occidentals com a “dic de contenció”, sota l'argument de frenar l'emigració il·legal, però la realitat és una altra, perquè el que es restringeixen són drets universals, com el de “Asil”, i la resta de drets humans bàsics d'assistència a les persones que fugen de situacions desastroses.

D'altra banda als estrangers quan són ací a Occident, els demanem “que s'integren” que s'adapten a la nostra cultura, costums, a la nostra manera de viure, que segons nosaltres és la seua obligació. Recentment ací a Alcoi, véiem una foto en els mitjans locals, diríem “entranyable”, en què es donava un Títol a un grup d'estrangers que havien realitzat un “Curs d'Integració”, com a prova que aqueix és el camí que han de realitzar quan són ací i sobretot per a anar normalitzant la seua situació d'il·legal a legal. Aquests cursos, potenciats pel Govern i realitzats en col·laboració amb les CCAA i els Ajuntaments, que en part són importants perquè és el conéixer l'idioma oficial del país, la seua cultura, les seues institucions, història, etc.- , però una raó que s'esgrimeix per part de les autoritats per a motivar als migrants a realitzar-los, és a canvi d'alguna cosa – 

La llei d'estrangeria estableix diversos llits per a aconseguir la legalitat d'un migrant-, els més coneguts són el contracte de treball o l'arrelament familiar, a vegades difícils d'aconseguir-, aqueix alguna cosa, és un “Informe d'esforç d'Integració” , que és el títol que se'ls va donar als migrants recentment en finalitzar el curs, i que és valorat pels serveis d'estrangeria. Però ací la sorpresa, quan als migrants se'ls informa de la documentació que necessiten per a una regularització de la seua situació, sota una altra fórmula recollida en la llei d'estrangeria, la “Estada no lucrativa”, per un període de temps determinat, és a dir aquella modalitat que no tenint contracte de treball, o el no vindre per estudis, o no tindre arrelament social, es demostra tindre ingressos per a poder viure al país de destinació. 
Aqueixos emigrants que mostren l'interés per integrar-se, han de demostrar, - la majoria en una situació insostenible de marginació i pobresa- que poden mantindre's a través d'uns ingressos – suposadament aconseguits en origen- i que ni més ni menys consisteixen en una mensualitat del 400% del IPREM – és a dir -2.151,36 €-. Es pregunta un quants espanyols, òbviament regulars tots, cobren aqueixa quantitat al mes, per exemple l'SMI està en 950 €, les pensions mínimes molt per davall entorn dels 700 €, el subsidi d'atur en 430 €, fins i tot el sou mitjà d'un espanyol, està per davall d'aqueix 4 vegades el IPREM al mes requerit, i això que en el nostre cas som al nostre país, regularitzats i la majoria amb treball, i altres prestacions, educatives, sanitàries, etc.

En definitiva la Llei d'Estrangeria actua clarament com a mètode segregador amb els migrants i amb uns requisits quasi inassolibles, fins i tot per al que demostra voler integrar-se. Mentre l'immigrant irregular no sols pateix les manques més bàsiques, de falta de mitjans, d'habitatge,etc., sinó que treballa irregularment i fins i tot ha de plantejar-se per a no haver d'esperar a llargs terminis d'espera –com a mínim tres anys-, -en la qual viu angoixat-, i és l'acudir a situacions com la de sotmetre's a exigències de les persones que els ofereixen treball d'una forma il·legal i clarament abusiva. Aquests empresaris, moltes vegades lamentablement també estrangers, els exigeixen quantitats ingents de diners, per a donar-les d'alta i tindre el desitjat contracte de treball –entre 4000 i 9000 €- fent un negoci miserable i de semi-esclavitud amb ells. Mentre l'administració –Inspecció de treball, policia i autoritats- miren cap a un altre costat. 

És hora de prendre mesures, modificar l'actual Llei d'Estrangeria, i activar els serveis d'Inspecció laboral, per a regularitzar a aquest sector de població i sancionar als qui abusen d'ells.