El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

La investigació a l’Abric del Pastor aconsegueix ser la clau per entendre jaciments de la mateixa època a diferents espais geogràfics

Amb aquestes dades, els autors s’endinsen en un debat clau com és la formació dels conjunts arqueològics.

El treball, que involucra a sis institucions, ha sigut publicat a la revista Scientific Reports del grup Nature. L'estudi ha permés descobrir quines eren les activitats del grup gràcies a una foguera, restes de fauna i peces lítiques.

Ens ho explicava aquest estiu el director de les excavacions de El Salt i de l’Abric del Pastor. L’abric situat al Barranc del Cint era molt menys freqüentat que el de El Salt i això ha facilitat l’estudi i investigació perquè les permanències dels humans estaven molt més diferenciades fent que les restes siguen molt més fàcils de diferenciar temporalment. Això ha contribuït a conèixer millor el comportament humà i definir com era el model d’assentament. La importància és enorme i és que permet ser la clau per poder comprendre altres jaciments com els de El Salt i altres de la resta del territori valencià.

La investigació involucra a sis institucions científiques, entre elles les universitats de València (UV) i d’Alacant (UV), a més de la Universidad de La Laguna, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili. Junts han aconseguit, mitjançant un enfocament interdisciplinari, caracteritzar un moment a la vida d’un grup neandertal. El treball s’ha publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature.

“Haver-ho aconseguit a l’Abric del Pastor és per la baixa densitat del registre arqueològic i un enfocament científic multidisciplinari”, explica Santiago Sossa Ríos, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i primer signant del paper.

En concret, aquest estudi ha permés conèixer quines activitats va dur a terme un mateix grup i, a través d’11 peces lítiques, 78 restes de fauna i una foguera, fa llum sobre el seu comportament espacial (activitat al voltant del foc) i sobre les activitats dutes aterme (talla lítica i carnisseria de parts apendiculars d’un sol cérvol).

“Si aconseguim continuar amb aquest enfocament, tindrem una reconstrucció més pròxima de les realitats humanes en el passat. Fins ara, la majoria dels estudis sobre Neandertals s’aproximaven als seus materials des de la unitat estratigràfica, formada durant centenars o milers d’anys, cosa que genera una visió barrejada i homogènia del seu comportament”, explica Santiago Sossa Ríos.

A més, suggereixen que la mobilitat d’aquest grup va ser d’un màxim entre tres i cinc quilòmetres, a diferència d’altres restes de sílex del mateix jaciment que suggereixen un moviment d’altres grups d’entre 25 i 30 quilòmetres.

Amb aquestes dades, els autors s’endinsen en un debat clau com és la formació dels conjunts arqueològics. En aquest sentit, obren la possibilitat que els jaciments amb més restes i, per tant, més afectats per l’efecte palimpsest (superposició de múltiples episodis d’ocupació en una mateixa superfície durant un període de temps prolongat), estiguen formats per la repetició d’aquest tipus d’ocupacions curtes i amb poc de registre material.