El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, veí d'Alcoi

Jaume Brotons

La justícia a Espanya polititzada i desacreditada

Recordem la divisió de poders inspirada per Montesquieau com a garantia d'una Societat democràtica, -executiu, legislatiu i judicial-, dir al respecte de aquesta divisió én primer lloc, el dret básic de que la gent puga votar i triar als seus representants, el que d'aqueix òrgan triat –el legislatiu- sorgisca un executiu que es sotmeta a la fiscalització i control del Parlament, finalment està el Poder Judicial, aquest existeix per a garantir que la llei es complisca, interpretant-la i dictant sentències que s'ajusten a dret.


En el sistema anglosaxó, especialment el nord-americà algunes de les figures de l'àmbit judicial, com la Fiscalia, és elegida en votació democràtica, presentant-se els candidats pels districtes electorals. El candidat o candidata ha de presentar una espècie de programa i objectius que pensa dur a terme, la qual cosa fa que part de la Justícia siga triada pels ciutadans, ja que és l'únic, el Judicial, a tot el món, dels tres poders, que la ciutadania no intervé en la seua elecció ni directe (el Parlament) ni indirectament (el Executiu).


La Justicia en el ámbi polític i amb motiu dels empresonats per la sentència del “procés” a més dels exiliats en “crida i cerca”, la Fiscalia a Espanya es va mostrat –no és la primera vegada-, també la Audiencia Nacional (era el TOP -Tribunal d’Ordre Públic-, que tanta repressió va ejerci), d'un espanyolisme ranci, en definitiva d'un conservadorisme palés, ja que son órgans amb una trajectória heretada de la dictadura.


Però la Justícia espanyola s'assenyala en altres àmbits, per exemple en la de la llibertat de expresió, en particular.casos com el de l'raper Valtonic, els tuits de l'César Straberry o Pau Hasel, i el seu enjudiciament, ataquen directament a la llibertat d'expressió amb la cerca de l'Chilling Effect ,o sigui el fomentar l'autocensura, el acoquinament a costa de la llibertat d'expressió.


L'Justícia no actua sempre igual. Per exemple en el cas de la Fiscalia addueix aquesta que per actuar s'ha de denunciar, oblidant que la Fiscalía en nom de l'ben comú, ha d'actuar també de ofici. Ho fa en determinades ocasions i gairebé sempre a l'dictat de denúncies per desprestigiar activistes, o denunciants de drets humans, civils, socials, mentre no actua d'ofici davant de casos flagrants, com ara en el escrache a Pablo Iglesias i la seva família. Addueix la Fiscalía, que no hi ha denúncia.


Mentre la dreta diu, que Iglesias "trage de la seva mateixa poció", per encoratjar altres escraches a políics. Llavors quan grups com la PAH ho feien, per exemple a l'exvicepresidenta Sáenz de Santamaria, era en actes públics, però no en el seu habitatge particular. Però no passa res, ni si això incideix en la vida d'una família amb nens petits, i en tot el veïnat que pateix el soroll, els crits i els intents fins i tot d'assalt a la residència de l'dirigent de Podem.


Per últim la utilització de la Jusicia pels partits polítics a Espanya, molt concretament pel Parit Popular i ara Vox, no facilitant la renovació de l’Consell General de Poder Judicial, per intentar actuar com a " Quart Poder" que no és el de la premsa, que de vegades també, per frenar l'acció de qualsevol govern progresista, intentan fer-li la vida imposible en tot tipus de recursos, sobretot davant el Tribunal Constiucional també de carácter conservador, per paralitzar l'acció legislativa i de govern.