El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de ARA Multimèdia, ARA Multimèdia

ARA Multimèdia

La llengua dels valencians

"Molta gent del poble no entenem com diferents demandes contra presumptes corrupcions de polítics són arxivades pels jutges sense donar-los curs. Al contrari, els plets sobre la unitat de la llengua catalana-valenciana són admesos un darrere d'altre sense que compte per a res la jurisprudència" Francesc Jover

El País Valencià continua essent un territori poc sensibilitzat per les pròpies arrels, no sols per l'ús i estima de la llengua que parla, sinó per la confusió que té en la seva denominació. Encara no s'ha acceptat la denominació culta de la llengua. Continua essent un tema tabú. Molts valencians senten, per la seva llengua, allò que els sociòlegs denominen autoodi, i d'això hem vist alguna versió que de tant en tant algú fa en aquestes planes. El més greu de tot és que el govern valencià encapçala aquesta confusió. Mai no s'ha fet un debat assenyat i racional del tema. Els debats sobre la llengua dels valencians sempre han estat al voltant de botiguers del carrer de la Bosseria de la ciutat de València, mai en un marc adequat com podria ser el paranimf universitari. Que conste que en cap moment vull menysprear la dignitat de botiguer.

Faig aquesta introducció per comentar una sentència del Tribunal Suprem en què afirma, una volta més, que el valencià que es parla a València també pot denominar-se català. La sentència és a conseqüència d'un periple judicial que va iniciar el cocentainer Josep Peres Monter per ser exclòs per la Generalitat Valenciana d'unes oposicions a professor per haver denominat català la llengua. Això fou l'any 2001 i ara, després d'onze anys, el Suprem ha sentenciat en contra de la Generalitat i l'obliga a abonar a Peres Monter els costos d'advocats que personalment va contractar.

Fins ací és tot normal, els tribunals de justícia sentencien causes que ens fan més o menys gràcia, però cal acceptar-les. El que és anormal, i ens fa pensar que la justícia és poc seriosa, que hi ha 45 sentències dels tribunals afirmant el mateix: la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és la mateixa. A València podem dir perfectament català sense que cap dogmàtic es senta ofès. Molta gent del poble no entenem com diferents demandes contra presumptes corrupcions de polítics són arxivades pels jutges sense donar-los curs. Al contrari, els plets sobre la unitat de la llengua catalana-valenciana són admesos un darrere d'altre sense que compte per a res la jurisprudència.

La majoria de plets sobre la llengua guanyats a la Generalitat han sigut interposats per entitats com la Universitat de València, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià, etc. Aquest últim que s'ha fet, l'ha guanyat un persona particular, Josep Peres Monter, professor de valencià-català, contractat per la borsa de treball i que durant molts anys ha cobert plaça a escoles d'idiomes i instituts de batxillerat arreu del País Valencià.

Cal destacar l'elevat cost de la Generalitat Valenciana en plets com aquest. Solament els darrers tres anys ha gastat 31.000 € per intentar demostrar judicialment que el català és diferent del valencià. És increïble la manca de nivell acadèmic del govern valencià i les atribucions filològiques que s'atorga a si mateix, intentant la secessió de la llengua. Tot i ser evident el baix nivell cultural, un polític no té per què, necessàriament, tindre un alt nivell de formació, per això estan els tècnics especialistes. És el cas de l'arquitecte Calatrava. Com els governants valencians no van anar suficientment a escola, i cap d'ell no va ser capaç de fer el projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Calatrava els va solucionar el problema.

Però la mediocritat i el baix nivell cultural del govern valencià no estan en el fet que no saben fer un projecte arquitectònic, que això ho trobe molt normal, està a encabotar-se donant-li un tractament polític a la llengua i a voler que els jutges resolguen el conflicte. Per què no consulten l'Acadèmia Valenciana de la Llengua? O el Consell Valencià de Cultura? Finalment, quin paper fan les universitats valencianes en aquest afer? Em fa pensar que no es fien de la sapiència de la universitat pública, i per això estan fomentant la privada.

Molts interrogants i molt poc trellat de resposta.

Francesc Jover. Article aparegut al 'Ciudad de Alcoy' el dia 7 d'agost de 2012.