El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

La millora de la qualitat de l’aigua de Bellús podria suposar un nou espai recreatiu

La principal problemàtica de l’embassament és la contaminació de l’aigua.
  • El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha informat que destinarà més del 40% de la inversió a la transició ecològica a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

  • La Tesina de Màster en Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient d’Alexandra Martínez (UPV) va servir per a presentar l’Estudi i Anàlisi de la qualitat de l’aigua de l’embassament de Bellús.

Amb la millora de la qualitat de l’aigua de l’embassament, evitant les males olors i els mosquits, aquest espai podria convertir-se en un atractiu turístic. Un entorn amb més vegetació i més sostenible permetria organitzar diferents activitats recreatives.

El descontentament d’algunes localitats de la Vall d’Albaida ha servit per a qüestionar la qualitat de l’aigua de l’embassament de Bellús, un fet que va desembocar en una reunió entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, la Conselleria de Projectes Europeus i els tècnics de la consultora mediambiental ontinyentina CISA.

Segons explica Marc Torró, tècnic responsable del projecte, aquesta reunió virtual ha servit per a dur a terme un primer encontre entre les entitats implicades al projecte amb intenció d’analitzar les distintes línies d’actuació que conformaran el Projecte de Millora de l’Embassament de Bellús.

Torró detalla que “el que volem fer és buscar una recuperació ambiental de l’embassament i els principals aportadors hídrics com el riu Clariano, el Misena o l’Albaida, així com altres barrancs importants de la zona. El que pretenem és buscar la problemàtica i quantificar-la, veure perquè la qualitat de l’aigua està tan deteriorada”.

D'acord amb la consultora, el principal problema de l’embassament es troba en el procés d’eutrofització (abundància anormal de nutrients) "a conseqüència de l’aportament de residus de zones industrials, principalment de residus com poden ser els nitrats. Aleshores volem fer un primer anàlisi per a diagnosticar l’estat actual de l’embassament per a detectar els punts principals d’aquest deteriorament”.

En aquesta primera fase del projecte es realitzarà també un estudi de la biodiversitat i es crearà una xarxa de diàleg on tinguen veu els diferents agents socials involucrats en l’ús de l’embassament, així com també “tractarem d'analitzar l’escenari i les funcions socioculturals que té tant l’embassament com els rius i els barrancs. Una vegada tingam el diagnòstic podrem plantejar quines serien les actuacions més adequades per a millorar l’ecosistema en qüestió”.

Amb les actuacions definides es preveu una segona fase “on passaríem a dissenyar les actuacions escollides a partir d’aquest primer anàlisi. Una vegada tinguem les actuacions de recuperació ambiental dissenyades hauríem d’accedir als fons europeus, els quals vas destinats als projectes de recuperació d’ecosistemes”.

Finalment, la tercera fase vindrà a continuació de l’adjudicació dels fons europeus. “El que faríem en la fase tres seria executar totes les actuacions que es consideren i tindríem un procés de recuperació ambiental bastant integral en tot l’embassament i les zones properes a aquest”, apunta Torró.

Pel que fa a les ajudes públiques, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha informat que destinarà més del 40% de la inversió a la transició ecològica a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Amb aquests fons europeus el Govern Central preveu invertir 28.000 milions d’euros en la transició cap a una ‘economia verda’, on tindran un gran pes els projectes a favor de la recuperació d’ecosistemes.

Segons expliquen des de la consultora ambiental encarregada del projecte, aquesta proposta encaixaria perfectament en els requisits establerts. La qualitat ecosistèmica i de l’aigua del paratge en el qual estan previstes les diferents actuacions, afirmen des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, suposarà una millora que beneficiarà a tots els municipis valldalbaidins.

 

LA QUALITAT DE L’AIGUA DE L’EMBASSAMENT

En 2009, la Tesina de Màster en Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient d’Alexandra Martínez (UPV) va servir per a presentar l’Estudi i Anàlisi de la qualitat de l’aigua de l’embassament de Bellús mitjançant el desenvolupament d’un model d’eutrofització.

En el seu treball, Martínez explica que “el deteriorament de l’aigua de l’embassament de Bellús ha ocasionat processos d’eutrofització, donant com a resultat que la qualitat de les seues aigües siga pèssima per al seu ús”.

Entre les conclusions de l’estudi cal destacar que “la solució més efectiva a la problemàtica que presenta l’embassament de Bellús és la vigilància i el control de les concentracions en les aigües d’entrada de l’embassament”, una acció que tractarà de dur-se a terme amb les actuacions proposades per CISA.