El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

La “perea” dels cotxes elèctrics

Fa ja molts anys que parlem del canvi climàtic. Però pareix ser que costa que entre en el cap la idea què el mal que li estem fent al planeta puga se…

Fa ja molts anys que parlem del canvi climàtic. Però pareix ser que costa que entre en el cap la idea què el mal que li estem fent al planeta puga ser irreversible. Al mateix temps, la maquinària publicitària no s’atura i ara volen fer-nos tragar amb els cotxes elèctrics. Quina “perea” haver d’explicar de nou que un cotxe elèctric contamina més que un de normal.

Parle de memòria. L’any 1990 o 1991, la revista “Muy Interesante” (quan encara publicava articles de divulgació científica... ara crec que ni existeix) publicava un article sobre els “cotxes ecològics”. En aquell moment ja hi havia marques automobilístiques que impregnaven les seues campanyes publicitàries amb l’etiqueta de “l’ecologia”. Començava a posar-se de moda (de fet, l’any 1992 es va celebrar la Cimera del Clima de Rio de Janeiro. El forat de la capa d’ozó i els aerosols havia sigut tot un tema en la dècada dels 1980).

Aquell article deixava clar que el 80% de la contaminació associada a un cotxe és la que prové del seu procés de fabricació: extracció i processament de les matèries primeres (petroli, minerals, metalls...), manufactura de les diferents peces, muntatge, distribució del vehicle acabat i tota la despesa energètica que comporta. El 20% restant de contaminació s’associava a l’ús, és a dir, als fums que generen pel seu ús.

Han passat molts anys i la denominada “petjada ecològica” associada al procés de fabricació d’un cotxe s’ha reduït. Però, SURPRISE-SURPRISE, un cotxe elèctric pot ser molt més contaminant que un de normal (tenint en compte tot el seu cicle de vida: fabricació, ús i desballestament). Primer, perquè un cotxe que porta l’equivalent d’entre 30 i 60 bateries “normals” consumeix molts més recursos a l’hora de ser fabricat. Segon, perquè la contaminació associada al procés de fabricació continua sent més elevada que la que s’associa al seu ús. Tercer, perquè si l’energia amb la que “omplim les bateries” no garanteix l’origen renovable és com si no estiguérem fent res. I, quart i més important, NO HI HA SUFICIENTS MINERALS (literalment) en tot el planeta per a fabricar totes les bateries que fan falta per a tant de cotxe.

I no sé quina és la solució. Podria passar per una mix de solucions parcials. Evitar el cotxe sempre que siga possible. Allargar la seua vida útil el màxim possible. Caminar més (molt més). Conduir de forma eficient. Usar el transport públic sempre que hi haja alternativa. Usar una bicicleta (sense bateries). Demanar més transport públic... i segurament totes estes accions, individualment, no aporten canvis significatius. Els canvis significatius passen per sumar les possibles milers i milers (milions) d’estes accions individuals.

I és que al final, les úniques coses sobre les que pareix que siguem capaços d’opinar són les que tenim davant del nas. Connectar fets i dades que aparentment no tenen connexió, però que la tenen tota, ja és una altra història.

 

Germán Llorca-Abad