Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió
La que ha embolicat Ana García Obregón!
Sembla que com que les feministes no teníem prou embolics, Ana o, com l'anomenava la seua família, “Antoñita la fantàstica, ha ficat damunt la taula,…
Sembla que com que les feministes no teníem prou embolics, Ana o, com l'anomenava la seua família, “Antoñita la fantàstica, ha ficat damunt la taula, de nou, el tema dels ventres de lloguer. La resta de denominacions són eufemismes que sols busquen naturalitzar un fet que, almenys a l'Estat Espanyol, està prohibit.
El fet de gestar amb ventres de lloguer implica la compravenda de criatures a les mares gestants a canvi de diners que, en massa casos, es queden les agències que fan d'intermediàries. La mare gestant, habitualment sense massa recursos, acaba rebent quantitats irrisòries comparativament amb el que paga qui desitja comprar aquesta criatura.
Això en si mateix, implica que el cos de la dona gestant i mare biològica de la criatura és utilitzat com un atuell llogat per a fer realitat els desitjos d'altra gent i, per tant, convertit en matèria primera per a fer negocis il·lícits que fan guanyar molts diners a un grup de gent molt reduït.
També porta implícit un altre missatge molt més perillós: que amb diners es pot comprar tot, fins i tot criatures.
I tot això sense parlar de les violències que pateix la mare biològica al llarg de l’embaràs que donaria per a un altre article sencer...
Però el cas d’Ana García Obregón encara és molt més dur i no per la seua edat, que ja és complicat saber com s'acabarà criant i vivint aquesta criatureta que s'ha comprat. El pitjor és que la xiqueta ha estat engendrada amb el semen del fill d'Ana, mort fa quasi tres anys. I això converteix a Ana en àvia biològica i mare civil de la xiqueta acabada de nàixer.
O, dit d'altra manera, la criatura ve a culminar el desig d'un xicon mort fa quasi tres anys i que la seua mare ha volgut fer realitat a cop de dòlars. Tot un desgavell ètic i enriquit pel capitalisme més rapinyaire a costa, una vegada més, dels cossos de les dones utilitzats com a matèria primera del negoci.
Si, ja sé que Ana no és la primera persona coneguda de l'Estat Espanyol que s'han comprat criatures a l'estranger. Ho van fer Miguel Bosé, Kiko Hernández, Carmen Cervera, Javier Cámara, Jaime Cantizano, Miguel Poveda, Kike Sarasola, Nacho Aguayo, Roberto Enríquez, Tamara Gorro, i aquests només són un exemple de gent coneguda. Ni imaginar-me vull, la de gent poderosa, econòmicament parlant, que ho haurà fet. I estic parlant només de l'estat Espanyol.
A la criatura se la priva de conéixer els seus orígens biològics perquè el que compta és complir el desig de la persona o persones compradores, ignorant els drets d’aquesta personeta comprada per a satisfer-los.
I me'n ric jo de l'altruisme del qual es parla de cara a les mares gestants quan hi ha necessitats econòmiques pel mig. O de la lliure decisió. Dos mites emprats pel neoliberalisme més rabiós per a poder justificar èticament aquestes accions il·lícites, almenys a l'Estat Espanyol.
Difícil de justificar el negoci que amaga perquè en realitat es tracta d'explotació reproductiva de dones vulnerables econòmicament per part d'un mercat emergent que busca satisfer desitjos a canvi de diners.
I si, al mateix temps, poden legislar perquè aquests desitjos s'acaben convertint en lleis, millor que millor. I ahí està el PP que, en temps electorals com els que estem vivint i que, per un grapat de vots ja ha manifestat que s'ha de reflexionar sobre el tema. Dit d'altra manera, ja ha vist el negoci que hi ha darrere i que li pot interessar electoralment.
Tot molt trist i mesquí, perquè estem parlant del que realment és: explotació reproductiva de dones vulnerables econòmicament parlant. I el mercat mana senyores i senyors.
Perquè, com diem al meu poble: amb diners, carxofes!