El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotóns, Membre del Colec-tiu No+Precarietat Alcoiá-Comtat

Jaume Brotóns

La racialització dels migrants

Coneixem ja la definició de la “Racializació” i és el catalogar a algú pel seu color de pell, per pertànyer a una raça en concret, que els que no pat…

Coneixem ja la definició de la “Racializació” i és el catalogar a algú pel seu color de pell, per pertànyer a una raça en concret, que els que no pateixen aqueixa raza o color, consideren clarament inferior, i per tant no subjecta als mateixos drets que els “de rostre blanc”. Es discuteix molt en el món actual, sí només les persones “racializadas” – generalment les de “color, o de rostre fosc”, són les úniques que pateixen la marginació en tots els seus àmbits, per part de les societats blanques. Es diu ara que hi ha persones “blanques” que també són racializadas socialment, de moltes maneres, així com per exemple en la seua exclusió social, la seua pobresa, el seu nivell cultural etc. Però la realitat és la que és, i és que aqueix tipus de marginació social – el ser pobre, exclòs, marginat- quan la persona és negra o d'un color fosc – llija's persones musulmanes, d’Africa o del sud-est asiàtic etc-, és molt més apressant, i per tant la seua marginació social és més aguda. 

L'emigració és un exponent clar de racializació, en la mesura en què el migrant pobre, el que fuig de la misèria, de les guerres- refugiats, asilats- i de tanta penúria, és objecte de la major actitud de racisme i xenofòbia per part dels ciutadans blancs, els que están en el primer món, els que han gaudit sempre d'un “estatus d'ésser humà superior”. Des de fa anys, els occidentals en general, i tots els “racializats blancs” en particular ens preguntem “perquè ve tanta gent ací, si nosaltres tenim els nostres problemes”, “ací no caben tots”, “que els retornen i que se les arreglen, prou tenim nosaltres amb la crisi econòmica i la falta d'ocupació i oportunitats”.

Però hi ha una cosa que ens hem de preguntar i és que “sí que se'ls ha de retornar o impedir entrar” al món ric i avançat, també hauríem de retornar-los i no llevar-los més, totes les seues riqueses que al llarg del colonialisme de tants segles i que ara s'empitjora amb la superexplotació de les grans companyies occidentals, o provocan conflictes bélics per interesos económics i els deixa en la màxima pobresa i misèria una vegada més. Sí, si volem, retornem-los al seu lloc d'origen, però que es queden amb “ el seu petroli, els seus minerals, el seu coltan per a fer mòbils, el seu gas natural” etc., i que el puguen gaudir, és d'ells i no de nosaltres. 

Al mateix temps, Occident que es quede amb el que hauria d'haver tingut sempre, estar sense aqueixes“ riqueses naturals” i sense recursos per a portar la vida que porten els seus habitants “blancs”. Un blanc a l'hora de viure a Occident,- Europa. els EUA, el Canadà etc- no té les mateixes dificultats que un migran, per a accedir a una ocupació, per a tindre la documentació que li permeta viure en qualsevol part del món, per a accedir a l'educació, a la Sanitat. Un “racializad oscur” es dir molts migrants, que són la major part dels racializads, té dificultats per a desembolicar-se en el nostre món, en tots els sentits. I molts s'equivoquen en pensar que accedeixen a moltes ajudes, fins i tot més que els nacionals, que seria el normal donada la seua situació de marginació, però res més lluny de la realitat, ho demostren les estadístiques, el percentatge de migrants als quals se'ls dóna ajuda en llocs com els Serveis Socials, estan en el mateix percentatge, al nombre d'estrangers que hi ha al país..

No obstant això el migrant siga o no racializad, però en aquest últim cas molt més, és el que té dificultats per a gaudir per exemple, d'una cosa que és bàsica, “el dret a un sostre”, i que per la seua situació moltes vegades de migrant indocumentat se li nega. L'accés a l'habitatge ,al treball i a tantes dignidades de les quals els altres gaudim, per als migrans indocumentats i gent racializada en particular –rentar un pis a un musulmá o un negre no es gens fácil-, són per a ells murs inassolibles en moltes ocasions. 

Tot això és sinònim de racisme, encara que diguem tot el dia omplint-nos la boca “ jo no sóc racista”, per a a continuació dir, “però no pot ser , que se'ls dóna tot a ells i als espanyols no ens donen res”. “Estan envaint-nos”, “estan bruts”, “ no s'integren” . Tot això lligat a l'accés de l'extrema dreta en Occident, Europa i ara Espanya a les Institucions, haja endurit l'actitud racista de gran part de la nostra Societat, fins i tot en situacions tan lamentables, com l'actitud cap als Menors No Tutelats "*ELS MENES", dormint al carrer, o sent atacats en els seus centres on estan amuntegats i sense l'atenció adequada -educació, ajuda psicològica, afecte etc.

Amb la recent sentència del Tribunal de Drets Humans de Estraburg, emparant legalment les "devolucions en calent" a les fronteres de la UE, es deixa als migrants en una situació més indefensa encara, en mans dels països fronterers als quals la mateixa UE, els dóna grans quantitats de diners, perquè actuen com a "agents repressors a la frontera" i no entren els que fugen de la misèria i l'horror. El poder acostar-se a la frontera a una Oficina d'Asil, per exemple a Ceuta i Melilla- és impossible i la políttica d'asil dels països europeus, inclòs en Espanya, està plena de dificultats i d'un caràcter miserable que ataca als drets humans.més bàsics

Per tot lo dit i per als que pateixen guerres, misèries, fam, i fugen d'elles i per a arribar a aqueix primer món desitjat, passen per un camí d'horrors, i després els mirem amb menyspreu, amb desconsideració i amb falta de la més mínima solidaritat, a ells que són éssers humans com nosaltres, els devem des de fa segles, molt de respecte i el nostre deure moral de fer-los recuperar la dignitat perduda com a persones, en la trajectòria tan horrible de la seua vida, de la qual som en gran part culpables. Tota la resta és pur racisme.
Alcoi, a  28 de Febrer de 2020