L’alcoiana Sílvia Gómez interpreta un “Joc d’espills” al CADA
Granados li va dedicar la seua peça al violinista Jacques Thibaud. Just el mateix que va fer Beach a la violinista Maud Powell, Szymanowski a Pawel Kochanski i Fauré a Paul Viardot. A tots ells ara se sumen Sílvia Gómez i Vicente Antón en aquest “Joc d’espills” inacabable.
Sílvia Gómez, al piano, estarà acompanyada per Vicente Antón i el seu violí en un concert on interpretaran peces de Granados, Beach, Szymanowski i Fauré.
El nom amb el qual s’ha volgut batejar aquest concert, “Joc d’espills”, té un significat molt clar, ja que totes les peces que s’interpretaran foren composades per un pianista i estan dedicades a un violinista. En aquest “joc d’espills” musical, la pianista serà l’alcoiana Sílvia Gómez (directora de l’Himne de Festes del 2023) i el violinista que l’acompanyarà, l’alacantí Vicente Antón.
L’acte tindrà lloc el dijous 25 de maig a les 20 hores a l’IVAM CADA d’Alcoi i, sent l’entrada lliure, no hi ha excusa per a perdre’s aquest concert únic i molt especial en què el públic assistent també “jugarà” i tractarà de trobar aquests reflexos mitjançant les notes musicals.
Entre les peces (“una miqueta enigmàtiques”) que s’interpretaran al llarg del concert, trobem obres de quatre compositors cabdals en la història de la música contemporània i de gran influència en les generacions posteriors.
En primer lloc, tindrem el gust d’escoltar una Sonata escrita per Granados que “només recentment s’ha pogut completar” i que se situa “entre la tradició romàntica del segle XIX i la música francesa de principis del XX”.
La segona peça serà un Romanç de Beach, considerada una composició de gran complexitat des del primer moment de la seua estrena, en què ja va ser definida com “elegant, encara que difícil d’executar”.
Després arribarà el torn del músic polonés Szymanowski, de qui s’ha elegit una partitura “similar a la música romàntica tardana” i que, a més a més, “evoca els nocturns de Chopin”.
L’últim compositor del repertori serà el francés Fauré, qui va escriure una Sonata que es considera “una de les tres obres mestres de la seua joventut”, la qual també “va ser rebuda amb entusiasme” en la seua primera representació pública.