- Les comarques de l'Alcoià i el Comtat compten, segons dades de l'INE del 2022, amb 138.659 habitants.
- En l'última dècada, tan sols 10 municipis dels 32 de les comarques s'han resistit al descens de població, i d'ells 6 són xicotets, per sota dels 300 habitants.
- En l'últim any el descens es limita quasi als municipis més grans, excepte Castalla que és l'únic que registra un increment considerable i ja s'apropa en població a Cocentaina, amb tan sols 200 veïns de diferència.
- L'increment de població en alguns municipis afecta el cens electoral, i este 2023 es triaran més regidors a tres municipis: Castalla, Alcosser i Benillup.
Dels municipis més grans tan sols Castalla registra un increment considerable de veïns, mentre que Alcoi i Cocentaina continuen amb el descens. Per contra, els pobles xicotets aguanten i molts d'ells incrementen població.
L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat les dades finals del cens del 2022 per municipis, i les nostres comarques mantenen el descens habitual, amb 264 habitants menys que en 2021. Però el descens es concentra quasi tot en els grans municipis: Alcoi, Cocentaina i Muro, i són pocs els pobles xicotets que baixen població.
Dels quatre municipis més grans de les comarques, un es manté quasi estable, Ibi, que registra 25 habitants més respecte a 2021 i compta ara amb 23.677 habitants. Altres dos, Alcoi i Cocentaina, han perdut en un any més o menys el mateix: 168 habitants Alcoi i 153 Cocentaina. Alcoi compta ara amb 58.960 habitants i Cocentaina amb 11.298 habitants. Però la sorpresa la dona Castalla on la població s'ha incrementat notablement, amb 345 veïns i supera la barrera dels 11.000, concretament 11.097 veïns.
La tendència és la mateixa en l'última dècada: Ibi es manté, Alcoi i Cocentaina perden, i Castalla ha sumat més de 500 nous veïns estos 10 anys.
Ara mirem el gros dels municipis de les comarques, 21 pobles que tenen menys de 500 habitants. Doncs tan sols 8 han registrat un descens de població en l'últim any, i el descens no ha sigut massa acusat, llevada alguna excepció. Un dels descensos més grans el veiem a Tollos, el poble més xicotet, que tenia 37 habitants en 2021 i ara són 30. I altre a l'Orxa, on baixen en 19 habitants i es queden en 565. Els altres 6 perdent tots junts 32 habitants, i són Balones, Almudaina, Fageca, Benimassot, Beniarrés i l'Alqueria d'Asnar.
Per contra, veiem increments importants com 43 nou veïns a Gaianes, 16 a Quatretondeta, 15 a Alcoleja, 13 a Benimarfull o 11 a Alcosser.
Entre els municipis més poblats i els més xicotets tenim altres 5 pobles que tenen més de mil habitants però menys de 10.000. Muro i Beniarrés han registrat un lleuger descens, mentre Onil i Tibi pugen lleugerament. L'increment més gran el veiem a Banyeres de Mariola amb 88 nous veïns i una població total de 7.201 persones.
En perspectiva, en l'última dècada, tan sols 10 municipis han resistit el descens de població. Tres d'ells que podem considerar grans: Ibi, Castalla i Muro; i la resta més xicotets: Gaianes, Gorga, Alcosser, Millena, Quatretondeta, Benillup i Fageca. Tots han incrementat la població excepte Fageca que compta amb 104 veïns, la mateixa xifra que en 2012.
2023, un any en què l'increment de població suposa més regidors
Tres dels municipis de les comarques no sols han incrementat la seua població en els últims quatre anys, sinó que també han superat una barrera que suposa un canvi en l'organització del consistori i l'elecció de més regidors.
El primer és Castalla, que supera els 11.000 habitants i passarà de triar 13 regidors a triar-ne 17. El segon Alcosser, on superen els 250 habitants i passaran de tindre 5 regidors a tindre 7. I per últim Benillup, on increment dels 3 regidors actuals a 5 regidors després de superar els 100 veïns.