El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Les frases fetes: tresors ocults de la llengua

Imatge de Pixabay - Tumisu - Common License  

Una de les extraordinàries funcions del llenguatge és fer-nos possible descriure i expressar tot allò que necessitem sense explicar minuciosament cad…

Una de les extraordinàries funcions del llenguatge és fer-nos possible descriure i expressar tot allò que necessitem sense explicar minuciosament cada una de les parts. La llengua valenciana com la resta de llengües, te recursos lingüístics que l'enriqueixen i li donen certa unicitat com es el cas de les frases fetes. Aquestes són utilitzades diàriament i formen part de la cultura de les llengües i dels llocs on naixen. Però com tot, i al ser expressions que no es poden entendre amb la suma de les seues parts, tendeixen a ser confoses per altre context que no es el seu original. Aquesta confusió pot ser deguda a la desconeixença de l'origen de l'expressió el qual crea distintes hipòtesis que resulten en més d’un significat. Tanmateix, en algunes ocasions se solen confondre  degut a una mala adquisició del vertader significat independentment de que sí estiga clar el seu origen.
 
Aquestes joies lingüístiques que embellissen l'aspecte de la nostra llengua tenen com a cuna un origen específic, ja que són nascudes en contexts concrets encara que aquestes es divulguen ràpidament propagant-se per tot arreu. Però moltes vegades no es sap la procedència de les mateixes, fet que ens fa confondre el seu significat dificultant que aquestes puguen ser utilitzades correctament. En la pàgina web del periòdic  El Levante es fa un recull dels deu dits més utilitzats en la nostra llengua i el motiu pel qual van ser creats. Un dels exemples que ens mostren és el d'estar a la lluna de València' la qual te vàries hipòtesis que descriuen el seu origen. Segons l'article del periòdic, aquesta expressió va nàixer de la costum d'alguns membres de la realesa d' apartarse de tothom per a fugir del seu dia a dia i per tant, donaven l 'ordre als servents de dir que estaven absents osiga, a la lluna de València. D'altra banda, i segons conta Virginia Noguera al bloc Rodamots, l'expressió prové de la tancada de portes de les torres de la ciutat durant l'època medieval. Segons aquesta hipòtesi l'expressió va nàixer de la impuntualitat d'aquells que no arribaven abans de tancar les portes i es quedaven sense poder entrar a la ciutat. Quedantse per tant, a la lluna de València. Segons aquestes premisses, el significat d'aquest dit canviaria a causa del context, ja que, si tenim en compte el primer cas, el significat seria estar absent, pensatiu. En canvi, si utilitzem el context de la segona hipòtesi, l'expressió tindria un significat relacionat amb la decepció, com la sensació de quedarse despagat.

'Estar a la lluna de Valéncia'. Pixabay - Rkarkowski - Common License
 
Però no sols existeixen aquests tipus de confusions a l’hora d’utilitzar un frase feta sinó que també hi ha d'altres que no tenen més d'un significat perqué la procedència és clara però pels motius desconeguts, són confosos entre els parlants que acaben donant-li altre ús diferent al seu vertader context. És el cas de l'expressió 'Tenir cara de poker', ja que segons alguna parlants aquesta expressió s'utilitza com a sinònim d'estupefacció o desconcert. Però, aquest ús dista molt del seu vertader significat i es que aquesta prové de l'habilitat d'aquells que practiquen aquest esport mental d’amagar i fer ús nul de les seues emocions. Res a vore amb l'ús que se li dona habitualment però, molt més d'acord amb l'expressió en sí una vegada sabem de la seua procedència.

Com hem vist, és important saber l’origen d’aquests recursos lingüístics no sols per a que no es creen hipòtesis que ens allunyen del seu vertader significat sinó per a donar-li l’ús correcte als dits dels quals si en sabem la procedència. Encara que, les llengües canvien i evolucionen en un tancar i obrir d’ulls i més d’una accepció potser li done més possibilitats al llenguatge. Siga com siga, seguim utilitzantles per a enriquir la nostra llengua, continuem fent ús dels dits tradicionals de sempre i creem de noves si aquestes s’adapten millor a les noves generacions. Això sí, intentem conéixer les històries que s’amaguen darrere d’ aquests conjunts de paraules ja que difícilment podrem utilitzar-les correctament sino coneguem com i per qué van ser creades.