El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

L’extrema dreta ja és normal

Posats a analitzar els resultats de les eleccions, a mi m’interessa pensar en el paper que han jugat els mitjans de comunicació en el procés de «blanquejament» i naturalització de l’extrema dreta. Sí; la classe política té una quota alta de responsabilitat en l’ascens del partit totalitarista. Ara bé, qui l’ha acabat votant són persones que no necessàriament són extremistes, però a qui no els hem dit clarament què és i què representa això que han elegit.

L’extrema dreta és la ideologia que va arrasar Europa en la dècada de 1940. L’extrema dreta és la ideologia que va guiar la dictadura franquista a Espanya des de 1939 a 1975. L’extrema dreta podem definir-la de moltes maneres: són racistes, homòfobs, militaristes, classistes, fonamentalistes religiosos i més. Però per a mi, el que de veritat defineix a un fatxa, és la seua voluntat de simplificar la realitat i d’odiar a tota persona que no siga com ell i que identifica com un enemic. Benvinguts al món de la piruleta i del cotó de sucre! Crec que no fa falta ser un geni per a saber que l’extrema dreta com a ideologia, a la llarga, només porta problemes. Ni entenc com, l’any 2019, encara hem d’estar explicant que el foc crema, o que l’aigua banya.

Els fatxes d’este país no han aparegut per art de màgia. Simplement, havien estat votant altres opcions polítiques que, bé per minoritàries, o bé perquè dins d’elles havien sabut controlar els extrems ideològics, havien servit de mur de «contenció» a la seua visibilitat. I és més, jo no estic disposat a creure que els 3,64 milions de persones que han aparegut ara siguen de veritat racistes, homòfobes, militaristes, classistes, o fonamentalistes religioses. Pense que, en bona part, han sigut enganyades massivament: per la classe política, primer (perquè no han senyalat bé el perill de l’extrema dreta) i per la classe mediàtica, segon (perquè ha fet molt per a presentar-la com a «normal»).

Això és més fàcil del que penseu: qui té voluntat d’enganyar només ha de ser capaç de fer com que vos diu la veritat. Si, damunt, té a qui li amplifica el missatge a gran escala, els efectes de l’estafa poden ser enormes. I això és una part del que ha passat en este país. Els grans mitjans de comunicació, públics i privats, han presentat una ideologia totalitària com si fóra «normal». I les veus que han intentat advertir del problema, s’han quedat eclipsades en l’estratègia. Només tres exemples que il·lustren el que vull dir:

 

- Programa El Hormiguero d’Antena 3 del 10/10/2019: Un presentador incapaç, que entrevista a un «candidat» en el seu programa «d’humor» (a dia de hui, Antena 3 encara presenta l’entrevista a la seua web com si fóra un festival de l’alegria). 

 


- Notícia del 31/10/2019 a www.ElMundo.es: Un «Quijote» que ve a salvar-nos de tots els nostres problemes.


 - El debat de candidats emés per TVE el 4/11/2019: Un ultra presentat com un més de la família.

M’és impossible entendre les motivacions de tot açò, però espere que l’extrema dreta d’este país no acabe imposant-nos a tot el món els problemes que representa.