L’Informe II

Es tracta d’un relat protagonitzat per alienígenes que han estat destinats al nostre planeta per tal d’investigar els seus habitants, amb els seus comportaments i reaccions. És per això que adopten la forma humana, es barregen i interactuen amb ells i escriuen una conclusió. El resultat és un munt d’exemples inexplicables que esdevenen unes crítiques viscerals cap a les altes esferes eclesiàstiques, els rics, els masclistes, els maltractadors d’animals, etc.

Uns anys després, aquests éssers d’una galàxia llunyana han tornat a la Terra per tal d’emplenar, un altre informe, que confirme la transformació humana als últims anys.

 

 

“Informe BX#2. Classificat. Confidencial. Referent U214HK”

Als informes anteriors, després d’analitzar minuciosament aquesta raça d’éssers estranys, vam acabar fugint a corre-cuita perquè consideràvem que aquestes criatures estaven sonades. Ara, 2569 anys llunars (13 anys terrícoles) després, ens tornen a destinar a aquest maleït planeta per a culminar aquest escrit d’investigació, tot estudiant, o bé la seua evolució, o bé l’estancament antinatural que estem segurs que mantindran.

En primer lloc, constatem i reafirmem allò que dèiem a l’anterior informe respecte a les criatures que es denominen “dones”. Tot i ser aquelles que fan possible l’existència humana, segueixen essent considerades menors i, el que és pitjor, cada dia els denominats “homes” les aniquilen per diversos motius com la possessió, la diversió, la ràbia o la impotència, entre d’altres factors. Tot i que hi ha alguns corrents a favor de les primeres, la majoria d’humans resten en la inòpia i en la més severa ignorància.

Hem observat en molts territoris denominats “democràtics”, que vol dir que tots els humans tenen els mateixos drets, que aquells que pateixen injustícies, menyspreus i humiliacions no es rebel·len i es mantenen submisos a aquest estat. Hi ha una espècie de governants que continuen mantenint unes lleis anacròniques que els afavoreixen i els fan més poderosos, mentre la resta s’empobreixen progressivament. En alguns territoris que governen poderosos denominats d’ultradreta, mantenen horroritzada part de la població, mentre els altres, només hissant una bandereta, cantant un himne i alçant un braç se senten orgullosos, tot i ser igual de pobres i desgraciats.

Continuem pensant que la intel·ligència humana és molt baixa, ja que sembla que no aprenen dels grans errors que han comés en altres temps. De fet, entre membres de la mateixa espècie s’autoaniquilen i, en comptes d’aturar aquesta atrocitat, entre tots els altres estats doten d’armament tots dos bàndols per tal que la desfeta siga encara pitjor. Si en l’anterior informe eren dos territoris xicotets, ara són dues potències mundials. Sembla que, vingam quan vingam, sempre hi haurà potències enfrontades. Només guanyen que les criatures humanes patisquen fam, misèria i pobresa i que tot allò que tant els ha costat construir, ara estiga en runes absolutes. No ho entenem, sincerament!

Quant a allò que els humans denominen “la religió”, continuem sense entendre aquest radicalisme extrem en què alguns d’ells dediquen el seu temps, ja que continuen adorant alguna cosa que no saben ni tant se vol si existeix i que, depenent una o altra, adquireix un nom diferent. A més, un gran nombre dels màxims representants de la denominada “catòlica” sembla que han anat realitzant una espècie d’atrocitats a menors del mateix sexe, cosa totalment prohibida i sacrílega, sense esdevenir important.

No volem romandre molt més temps en aquest planeta perquè corroborem allò dit en l’última estada. Estan guillats, bojos, sonats, o com vulgau dir-ho. Encara podem afegir alguns apunts més: per exemple, llancen una espècie de material, que ells denominen plàstic, a les aigües marines creant una espècie de territori contaminant d’extensió gegantina; fabriquen aliments artificials que malformen la seua fisonomia; balafien tots els estalvis de subsistència en aspectes totalment intranscendents per a la seua vida diària, com ara apostes, operacions estètiques o una espècie de vestimenta denominada “de marca”; no accepten i menyspreen la unió de criatures del mateix sexe perquè la denominen “antinatural” segons uns escrits antiquats de fa més de tropecentsmil anys; destrueixen intencionadament, amb allò que denominen “foc”, territoris forestals que doten d’oxigen les seues serres... En fi, tot un cúmul de barbaritats que fan feredat.

Sense més, ara sí que fugim d’ací. No tornarem mai més. Estem segurs que aquest planeta no representa cap amenaça per a nosaltres perquè tenen un coeficient intel·lectual mínim. No evolucionen i tampoc prosperen. Som-hi!