El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Lletraferida 2.0: literalment perfecta

L'actuació de La Dependent /AM
Lletraferida 2.0, La Dependent

Amb motiu de la XXIV Mostra de Teatre d'Alcoi, el dijous 29 de maig s'ha representat Lletraferida 2.0 al Teatre Salesians d'Alcoi. Una obra de Jordi Peidro dirigida per Pepa Miralles (de la companyia La Dependent). Per la periodista Marta Rosella

Amb motiu de la XXIV Mostra de Teatre d'Alcoi, el dijous 29 de maig s'ha representat Lletraferida 2.0 al Teatre Salesians d'Alcoi. Una obra de Jordi Peidro dirigida per Pepa Miralles (de la companyia La Dependent).

Per la periodista Marta Rosella

Fresca, dinámica, didáctica i, sobretot,  improvisada i plena de matisos que fan brotar un riure -milers d'ells, certament-. Lletraferida 2.0 ens trasllada al S.XII (les Cròniques de Jaume I, Ramón Muntaner...) per acabar al S.XV, el nostre Segle d'Or, donant un (gran) salt per parlar d'algunes figures el S.XX. Exacte, el tema principal és la literatura valenciana, contaminada, a dia d'avui, per les noves tecnologies. Mentre l'espectador aprén o recorda algunes de les obsessions o errades més freqüents de la nostra llengua, els actors fan memòria de l'obra que va permetre realitzar aquesta segon part. Un inici molt útil per a tots aquells que van gaudir de la primera, o que no la coneixien.

"Sancho y Panza, indissoluble". De la mateixa manera, els actors Rubén Mira i Jona García són el tàndem perfecte -sona música swing, de fons-. Tan cert com que el nerviosisme i la pedanteria enginyosa del segon, no pot sobreviure sense la impertinència, ingenuïtat i coqueteria del primer -recordem quan esmenta Espill, de Jaume Roig-. La grandesa de ficar-se en la pell de diversos personatges és altre dels arguments que enforteixen l'obra, a més de la creació de diversos escenaris, com el cas principal de Blasco Ibáñez a Nova York("Jo vinc pixant-me des de las Azores"), qui no para de fotografiar amb l'aplicació de l'Instagram. Dantesc, no?

"Bye, déu, bye, bye, adéu!". En resum, el Sr. Lletraferida no decep. Una obra "cultural, no gutural", amb una coordinació molt acertada i picades d'ull populars que encara ens fan riure. Qui no li ha trobat encara el sex appeal a la literatura?

"El xic té pressa. El segle XIX no és suficientment apassionat per a ell." (Cit.)